- Professora d’història a Russia; avui atent els clients russos a Pyrénées Foto: TONY LARA
Presidenta de Casa Rússia. L’associació imparteix classes gratuïtes de rus i de ballet, i estrena secció de literatura a la biblioteca d’Encamp.
–Sabem per Eugenio que hi ha musho ruso, en Rusia. Però a Andorra, ¿quants n’hi ha?
–Un centenar i mig. I en vindran més.
–¿I l’honor del pioner, en qui recau?
–Quan vaig arribar, ara fa deu anys, Larissa Kotova ja vivia a la Massana. Potser no la primera, però una de les primeres, segur.
–Confessi: ¿abans de venir, en sabia res, del rei Boris?
–No. Però és que a Rússia només el coneixen els historiadors. I em vaig quedar estupefacta. Com tots els russos que el descobreixen aquí. Per això, un lloc que expliqués l’episodi d’Skossyreff seria un bon reclam turístic.
–Vostè ho deu saber: ¿com s’explica la invasió russa dels últims anys?
–Per la crisi. Abans preferien destinacions com ara Àustria, Suïssa i Itàlia. Pel mateix preu que abans només esquiaven, aquí combinen neu i compres.
–¿Per què el multimilionari rus estil Abramovich és un oligarca, i un d’occidental és un emprenedor d’èxit?
–El terme oligarca ve del grec i significa concentració de poder –econòmic i sobretot polític– en unes poques mans.
–Avui té connotacions negatives.
–Ells sabran com han fet fortuna, si amb bones o males arts. No m’hi poso.
–¿Què troba a faltar de la Mare Rússia?
–El pa de civada, el teatre i el circ.
–No es queixarà: el desembre torna el Ballet de Moscou.
–Però és que allà tens mitja dotzena d’espectacles diaris on triar.
–¿Vodka o vi?
–Vi: albariño i Ribera del Duero
–¡Li diran traïdora!
–El vodka, amb molta mesura. Amb un xupito n’hi ha prou. I com més car, millor.
–Durant la Guerra Freda, els russos eren els dolents de la peli.
–Doncs a Rússia, ho eren els nord-americans, que ens amenaçaven amb una hecatombe nuclear, violaven els drets humans i, a més, explotaven les masses a través del capitalisme. Així ens educaven.
–¿Què pensa quan Putin es capbussa al mar Negre i n’emergeix casualment amb una parell d’àmfores romanes?
–Pur màrketing.
–¿Queden comunistes, a Rússia?
–Pocs, però n’hi ha. I amb molta influència. S’ha de dir que durant l’era soviètica els avis i els nens vivien millor. Eren els mimats del règim. La sanitat i l’educació eren gratuïtes.
–I vostè, ¿va tenir temps, de ser comunista?
–De jove estava afiliada al Komsomol, les joventuts del Partit. Molt recomanable, per no dir obligatori, si pretenies anar a l’insitut o a la universitat.
–¿I quan va caure el Mur, què?
–Era jove i m’hi vaig adaptar ràpidament. El capitalisme pot ser dur, però al final hi prima la justícia. I el dilema no és entre capitalisme i comunisme. Hi ha d’haver una tercera via.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
