- La retratista escaldenca, amb quatre de les seves víctimes. Foto: Núria Moreno
–Ara m’ha donat per ser retratista. ¿Faig posar el retratat?
–Depèn. Hi ha el retrat preparat, en què sí que el col·loques com et sembla, i també l’espontani, tota la sèrie de la Fada: observo l’actuació esperant el moment que em sembla el més expressiu.
–¿Sempre arriba, aquest moment?
–Cal paciència. El resultat depèn en primer lloc del retratat, si és molt, poc o gens expressiu, i sobretot de la llum, el més difícil d’un retrat.
–El blanc i negre, ¿camufla els defectes?
–No ho sé. Però sí que aporta un toc especial que el color no té.
–De totes les seves víctimes de la Fada, ¿quin és el més fotogènic?
–El cantautor català Víctor García.
–¿I el seu preferit?
–El retrat de Dani Flaco. No és el millor, crec, però sí el primer que vaig fotografiar a la Fada i potser per això li tinc un carinyo especial.
–Ja que en parlem: ¿a quin artista voldria tenir com a model?
–He retratat Amaral, Pastora, Sergio Dalma… I no sóc gaire mitòmana, però no em faria res que Paulina Rubio em demanés de fer-li una sessió. O Sober: també estaria bé..
–¿Què he de tenir, si aspiro a (ehem) la fotogènia?
–Diuen que no hi ha mals models, sinó fotògrafs que saben il·luminar, o que no en saben.
–Ara que no ens sent l’amo, ¡quina dèria, amb El Niño de la Hipoteca!
–És que és un crack amb un ganxo especial, que canta, monologa i sedueix.
–¿Capta l’essència, la veritat dels models, o l’enganyen?
–Procuro captar-ho. Una altra cosa és aconseguir-ho. De moment, ells s’hi reconeixen.
–Això és perquè els treu del costat bo. ¿O és un mite, això del costat bo?
– Tots volem sortir bé i tendim a impostar. Un error, perquè com més naturalment et comportes, millor surts a la foto. Però si Almodóvar diu que té un costat bo, serà que hi ha un costat bo. No li ho discutiré.
–¿Per què és tan difícil posar davant d’un fotògraf?
–Que un paio se’t planti al davant per examinar-te amb l’objectiu intimida. S’ha d’entendre. Per això, a qui fa de model se li ha de donar un temps natural perquè s’acostumi a aquella agressió.
–La pregunta trampa: ¿el nostre polític més fotogènic (i no val Vicenç Mateu)?
–Doncs no l’he fotografiat mai, el síndic. Entre els que sí que tinc, estic molt satisfeta d’unes fotografies de Jaume Bartumeu i de Rosa Ferrer, que ells no han vist ni crec que arribin a veure. Però que consti que no sóc de cap partit.
–Conclusió: ¿que no cal model de passarel·la per quedar bé?
–Exactament: és una qüestió de llum. O estàs ben il·luminat, o estàs mal il·luminat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
