Núria Bell es definiria com una persona molt extrovertida, sobretot sincera i molt transparent. Es considera una persona bastant lluitadora a nivell personal i li agrada evolucionar per poder trobar la millor versió d’ella mateixa. És una persona molt sensible i empàtica amb els altres. Va venir de Catalunya per créixer professionalment en l’àmbit sanitari.
–Quan va venir a viure a Andorra? Per què?
–Vaig venir a viure a Andorra farà uns sis anys per feina. Vaig deixar la meva vida, la meva família i amics al meu país i vaig venir cap aquí per construir un futur digne i poder-me formar com a professional. Vaig tardar quatre anys en tenir una plaça fixa i començar a construir un futur sòlid al país. Al principi no va ser fàcil l’adaptació en tots els àmbits, ja que tenia 22 anys i estava lluny de tot el que coneixia. Per sort, amb el temps em vaig anar adaptant i trobant el meu lloc. Canviar de vida radicalment no és fàcil i més si ho fas sol, però quan veus que lluitant les coses s’aconsegueixen, és molt gratificant i fa que la teva autoestima i l’orgull que puguis sentir per tu mateix creixi moltíssim. Fa que no t’infravaloris. T’adones que ets mes capaç del que mai havies imaginat i això et dóna força per perseguir tot el que et proposis.
–És tècnica de laboratori? Expliqui’m una mica en què consisteix la seva feina.
–Actualment soc tècnica de laboratori clínic. Un laboratori consta de diferents departaments. Des de fa cinc anys que soc tècnica del departament d’urgències. Això significa ser polivalent i saber tocar totes les seccions per poder desenvolupar la teva feina al dia a dia. La meva feina consisteix en processar analítiques principalment de caràcter urgent i també la resta de mostres humanes que es puguin considerar urgents o amb prioritat. Cal esmentar que sempre hi ha excepcions. Una part important en la nostra feina és el banc de sang, ja que la reserva de sang s’utilitza per la gent que necessita salvar la seva vida en casos de extrema urgència i en altres casos per millorar-la.
–Que té de diferent treballar a l’hospital andorrà que a altres hospitals?
–El sistema hospitalari envers a la meva experiència sobre l’espanyol, canvia bastant. Primer perquè la població no s la mateixa i els recursos no soón els mateixos. Un hospital molt més gran té una maquinària i un sistema de treball molt més automatitzat envers al volum de feina que s’ha de processar. Aquí podrem dir que és un petit hospital en comparació amb el que esmentava anteriorment. Si que és cert que amb els anys hem anat augmentant molt el volum de feina, i arran de la pandèmia es va veure un increment desproporcionat. El laboratori està bastant preparat per poder fer front a les diferents peticions d’anàlisi que es sol·liciten.
–S’està presentant a un edicte, perquè?
–Té a veure dins del meu àmbit sobre tècnic de laboratori on es processen diferents tipus de mostres que no tenen res a veure amb el món sanitari. A vegades cal canviar la perspectiva de vida encara que en el moment es tingui una estabilitat.
