Nicolas Hale-Woods 

—Hi ha dues raons principals. La primera és que tenim una col·laboració de 10 anys, 10 anys d’experiència excel·lent pel que fa a les condicions de neu, la col·laboració amb Ordino-Arcalís i Andorra Turisme, i una acollida i hospitalitat magnífiques. Ens coneixem bé i sabem que comptem amb un suport sòlid. És bo començar el primer Campionat del Món amb socis en qui confies. La segona raó és la varietat d’opcions a les muntanyes. Hem utilitzat cinc espais diferents amb neu pols freda o neu de primavera, per la qual cosa és molt flexible. Aquí, a Andorra, el freeride se sent com a casa.

—Mai no podem estar segurs de les condicions meteorològiques. És el mateix a Suïssa, Andorra, Alaska o Japó. Ens hem d’adaptar, i a vegades no funciona. Però això forma part del joc! Portem organitzant competicions durant 30 anys. El març vinent serà el 30è aniversari del FWT a Verbier! Així que sabem perfectament que no hi ha garanties. És per això que, cada vegada que es fa, és màgic. No és com un partit de futbol. És imprevisible. Però no ens agraden les coses previsibles.

—Si les condicions de neu i les previsions meteorològiques no són bones 15 dies abans de la competició, la posposarem a més endavant a l’hivern. I si tampoc funciona més endavant, l’organitzarem l’any vinent. Així tindrem més opcions i possibilitats per assegurar-nos que passi. És un pla que hem estat discutint amb els nostres socis andorrans durant mesos.

—Sí o sí, serà a Andorra.

—Històricament, el freeride es mou d’una destinació a una altra. L’única que ha estat estable des del principi és Verbier. A França hem anat a Tignes, de Tignes a Chamonix... Necessitem fer canvis. L’oportunitat és acollir un esdeveniment a França, a Val Thorens. És una gran oportunitat. França és un mercat enorme, el número 1 a Europa per esquiar. Així que hem treballat per tornar a França amb el FWT i portar el Campionat del Món de la FIS a Andorra. Sens dubte, això és una bona progressió per a Andorra.

—És aproximadament de 850.000 euros. La meitat del pressupost, el paga Andorra.

—És de 75.000 euros, el mateix que tenim per als esdeveniments del FWT.

—Sí, és suficient per tenir quatre categories, un total de 67 riders: 24 homes en esquí, 16 dones en esquí, 16 homes en snowboard i 10 dones en snowboard. A més, la Federació Andorrana d’Esquí tindrà un wildcard (el rider andorrà, Joan Aracil, està qualificat pel World Tour 2025). Si queda entre els 12 primers, es classificarà automàticament pel Campionat del Món del 2026.

—És una molt bona pregunta. La rider russa Anna Orlova està participant aquest any al FWT. De moment, la FIS no ha dit que els atletes russos no poden participar en el Campionat del Món de la FIS. Això encara s’ha de confirmar. Esperem que aleshores la situació geopolítica estigui resolta.

—Encara no ho sabem. Ara tenim un pla de comunicació de 16 mesos fins al febrer del 2026, perquè la qualificació per al Campionat del Món de 2026 tindrà lloc el 2025. És el rànquing del 2025 el que determinarà quins riders hi participaran el 2026.
Tenim un pla a llarg termini, i després, un cop funcioni, veurem què ve. No es tracta només d’una ocasió única, sinó de continuar la col·laboració a llarg termini.

—Amb el Campionat del Món confirmat a Andorra el 2026, estem fent un pas més. Ara, el Comitè Olímpic diu: «D’acord, el freeride està preparat». Tenen un World Tour, un Campionat del Món, un esdeveniment júnior, esdeveniments classificatoris... La base de l’esport inclou esdeveniments a 22 països, riders de 71 països i gairebé 10.000 riders amb llicència l’hivern passat. Així que som oficialment candidats. El secretari general de la FIS, Michel Vion, va confirmar en una conversa amb el COI fa un mes que la FIS està interessada a incloure el freeride al programa dels Jocs Olímpics de 2030. Els propers passos són una col·laboració entre la FIS, nosaltres i el COI per assegurar tots que la nostra candidatura estigui plenament preparada.

La decisió final es prendrà el setembre del 2025. Així que només d’aquí a 10 mesos sabrem si el freeride serà als Jocs Olímpics del 2030. La raó per la qual tenim moltes possibilitats és perquè aquest esport és emocionant per a un públic ampli i té una base molt sòlida, amb cada vegada més joves esquiadors i snowboarders. La bona notícia és que els Jocs Olímpics del 2034 es faran a Salt Lake City, i el comitè organitzador ja ha dit al COI que volen el freeride. Encara no està confirmat, però tenim bones esperances que tot sigui així.