L’Íngrid Forell va tenir clar que l’art formaria part de la seva vida molt abans d’estudiar a l’escola de disseny de Barcelona, i es va materialitzar quan va entrar a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, on es va diplomar en l’especialitat d’escultura i va treballar amb materials tan diversos com la pedra, els metalls o la fusta que és el que més li agrada. Després de més de 10 anys restaurant monuments per Catalunya i Espanya, ara compagina els encàrrecs de restauració per al Departament de Museus de Patrimoni Cultural d’Andorra, com ara la talla en fusta de la Verge de l’antic Santuari de Meritxell, amb el seu propi taller de restauració, De vell a bell, que va fundar fa quatre anys i on també imparteix diversos tallers.
–Quin tipus de restauració fa?
–Principalment, em dedico a la conservació i restauració de mobles, però també a la seva transformació, així com a la reparació de seients de reixeta, encordat i balca; d’això últim a Andorra no hi ha ningú més que ho faci. A més, també impateixo tallers i artesania en fusta i treballs de reproducció.
–En què consisteix el procés de restauració que fa a seu taller?
–El primer que faig és demanar al client quin és el resultat que vol aconseguir. A partir d’aquí, i una vegada valorat l’estat de la peça, es busquen els criteris de restauració més adients, i si cal, es fa una prova prèvia, tant si es vol restaurar i mantenir la pàtina d’envelliment per deixar-la tal com estava originalment com si es vol transformar per donar-li una segona vida.
–Quina part del procés és la que més li agrada a vostè?
–El que més m’agrada és restaurar mobles que tenen un significat personal per al client, i els vol arreglar no pel valor econòmic, sinó emocional. La gent valora el que té a casa, no ho llença i li dona una segona oportunitat.
–A més de restaurar, també fa tallers.
–Sí. Els alumnes porten els mobles que volen restaurar o transformar i jo els ensenyo totes les pautes del procés. Veiem l’estat de la peça, què se li hauria de fer i quin és el resultat que es vol aconseguir. Llavors és quan s’adonen de tota la feina que hi ha al darrere. Pintar un moble no és restaurar, s’han de seguir uns criteris i dedicar-hi moltes hores.
–Hores que no es veuen i no es valoren?
–Exacte. Un moble es pot transformar per reutilitzar-lo per pocs diners, però la restauració necessita moltes hores de dedicació fins aconseguir el resultat desitjat, perquè cada pas necessita el seu temps i s’ha de fer un estudi previ. La restauració no és un hobby, es una professió.
–Ho compatibilitza amb encàrrecs externs?
–Sí, des de l’Administració em contacten puntualment. De fet, aquesta setmana he acabat unes peces que faltaven al retaule de l’església de Sta. Coloma, les corones d’alguns sants estaven incompletes i s’havien perdut algunes volutes. H
