Com va començar en el món de la gimnàstica rítmica? Recorda el seu primer contacte amb aquest esport?
Vaig començar perquè tant la meva àvia com la meva mare feien gimnàstica rítmica a Rússia. La meva àvia va ser campiona de la Unió Soviètica, i la meva mare no va poder arribar a l’elit per una malaltia, però va practicar gimnàstica rítmica també des de ben petita. Els estius que la meva àvia venia de Moscú, aquí a Barcelona m’ensenyava sempre coses lligades a la gimnàstica rítmica i sempre en volia aprendre més, em passava hores jugant amb els aparells que em van regalar des de petita: cèrcol, masses, pilota, cinta i corda.
Quins han estat els moments més especials o inoblidables de la seva carrera?
La veritat és que els moments més especials i inoblidables han sigut les copes del món que es feien a Guadalajara, a Espanya, perquè l’afició de casa era increïble. També els internacionals a Barcelona, que era on tota la meva gent podia venir a recolzar-me, i on al públic hi havia els meus amics, la meva família... A les competicions internacionals, sempre venien els meus pares i persones molt properes, però en aquestes competicions a prop de casa també hi podia venir gent que normalment no es podia permetre viatjar entre setmana o fer desplaçaments llargs. L’afecte de l’afició de casa, al final, crec que són els records més macos que tinc.
Ha participat en diversos campionats europeus, internacionals i fins i tot als Jocs Olímpics de Londres 2012 i Rio 2016. Com es viuen des de dins uns Jocs?
He participat en europeus internacionals i he estat de reserva als Jocs Olímpics de Londres i Rio. Són moments de molta tensió, en què et jugues la classificació, passar a la final i deixar el teu equip i el teu país en un bon lloc. Al principi, quan ets més petita, no ets gaire conscient d’aquesta pressió, però amb el temps l’has d’aprendre a gestionar amb l’ajuda de psicòlegs i entrenadors. I quan les coses surten bé, t’adones que tot l’esforç i el patiment han valgut la pena, i et sents molt feliç i satisfeta.
Té algun referent esportiu?
Des de petita he entrenat amb gimnastes de l’equip nacional que m’han inspirat, però el meu gran referent sempre ha estat l’Ievguénia Kanàieva, l’única gimnasta amb dues medalles d’or olímpiques en la modalitat individual, com la meva. Sempre ha estat molt humil tot i estar al més alt nivell, s’apropava, em donava consells, i encara avui tenim una molt bona relació. L’any passat fins i tot va venir al meu campus a fer una 'masterclass'. Per mi, la seva manera de fer gimnàstica era un somni, i volia ser com ella. Ha estat la figura que més m’ha inspirat.
Quins valors li ha deixat la gimnàstica rítmica en l'àmbit personal i professional?
La rítmica m’ha ensenyat valors com l’esforç, la constància, la disciplina, la resiliència i la importància de lluitar pel que vols, perquè ningú ho farà per tu. Res no es regala: t’ho has de guanyar. Aquests valors els aplico cada dia en els meus projectes i il·lusions. També he après que amb empatia i treball en equip és més fàcil arribar lluny, cal lluitar i envoltar-te de bona gent.
Com va viure la transició de l’atleta d’elit a exgimnasta? Va ser fàcil trobar nous camins i projectes?
Em volia retirar el 2020, als Jocs de Tòquio, però amb la pandèmia vaig tenir més d’un any per pensar què volia fer després de la rítmica. Durant aquell temps, la meva àvia va patir un ictus, i vaig començar a ajudar-la amb estiraments. Va ser llavors quan vaig descobrir que, gràcies als valors i capacitats que m’havia donat la gimnàstica, podia ajudar altres persones a sentir-se millor, en l'àmbit físic i mental. Vaig decidir crear un projecte de 'stretching', que combina coordinació, força i estiraments per millorar el benestar. També tenia moltes ganes de fer coreografies pròpies i donar 'masterclass', i tot i que no sabia exactament què m’esperava, sabia que volia continuar vinculada al moviment i compartir-ho arreu.
Fins a quin punt és important la flexibilitat en la vida quotidiana, més enllà de l’àmbit esportiu? És cert que la flexibilitat només es pot treballar si comences de petit/a? O mai és massa tard per començar?
La flexibilitat és molt important per tenir una millor qualitat de vida i per prevenir lesions, no només en l’àmbit esportiu. Ens facilita moviments quotidians com seure, aixecar-nos, agafar roba d’un armari o cordar-nos les sabates. També ens protegeix de ruptures musculars i problemes de tendons o lligaments, i millora el funcionament general del cos. I tot això no és exclusiu de qui ho ha treballat des de petit: mai és massa tard per començar. Encara que sigui una cosa que costa de guanyar, amb constància sempre es pot progressar, sigui quina sigui l’edat. Cada cos és diferent, però tothom pot millorar.
Per a algú que no ha fet mai ‘stretching’ o que no és especialment flexible, què li diria per animar-lo a provar-ho?
Li diria que no cal tenir cap nivell ni cap condició física concreta. Les meves sessions estan pensades per adaptar-se a qualsevol persona, i sempre ofereixo opcions per fer més fàcil cada exercici. La sensació després d’una classe és molt bona: notes una llibertat tensional tant física com mental, com si estiguessis flotant. Això ajuda molt a afrontar millor el dia i també a descarregar estrès. El ‘stretching’ serveix per prevenir lesions musculars, articulars i de tendons, i jo mateixa ho he comprovat al CAR de Sant Cugat. A més, és una estona per dedicar-te a tu mateix, i només amb 10 minuts al dia ja notes resultants molt ràpidament.
Quin és el millor moment per fer estiraments? Cal escalfar abans? I es pot combinar amb ioga o pilates?
El moment ideal és al matí, perquè comences el dia amb menys tensió i més mobilitat, però si no es pot, fer-ho al vespre també va molt bé per descansar millor. De fet, hi ha qui ho fa dues vegades al dia. Abans de començar, recomano fer una mica de mobilitat articular per preparar el cos i evitar lesions. I sí, el ‘stretching’ es pot integrar perfectament amb altres pràctiques com ioga o pilates, ja que tenen molts punts en comú: treball isomètric, estirament i enfortiment per cuidar el cos de forma global.
Com va sorgir la proposta de fer aquesta classe magistral de ‘stretching’? És la primera vegada que hi participa? Fa sovint sessions obertes al públic?
Fa diversos anys que vinc a Andorra per passar caps de setmana, esquiar i gaudir de tot el que ofereix el país. En algunes ocasions, Caldea m’ha convidat a viure l’experiència del balneari. Un cop em vaig retirar de l’esport d’elit, sabent que feia ‘masterclass de stretching’, em van proposar fer-ne una. És la primera vegada que col·laboro oficialment amb ells. Fa tres anys que imparteixo aquest tipus de sessions obertes al públic, en diferents llocs d’arreu de Catalunya, Espanya, Europa i més enllà.
Què poden esperar les persones que hi assisteixin? És una sessió apta per a tothom?
Sí, és una sessió totalment apta per a tothom. Comencem amb exercicis molt bàsics que tothom pot fer, i després vaig afegint elements una mica més exigents, però sempre adaptats. Tinc opcions diferents per a cada exercici perquè tothom el pugui practicar segons el seu nivell. Les persones que hi participin notaran que també es treballa tot el cos i que, tot i no ser una activitat d’alt impacte, té beneficis importants per a la salut i el benestar del dia a dia. .
