Naiara Escabias Oferil va descobrir el món de la fotografia de la mà del seu avi. Estava convençuda que seria científica però des que va començar a fer clics el seu amor per la càmera no ha parat de créixer. El batxillerat artístic li va permetre descobrir la seva vessant pluridisciplinar, i la formació a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, ampliar els seus coneixements autodidactes. Ara està en un moment de màxima creativitat: entre febrer i març va realitzar un viatge d’autodescobriment a La Peixera a través de l’observació i la seva càmera de fotos; al vestíbul del Centre cultural La Llacuna hi té exposada JO, una obra fotogràfica d’autoconeixement a través de la contemplació de la natura des de la finestra de la seva habitació. A més, de l’1 al 8 d’abril, estarà a la seu de la Faberllull d’Olot fent un curs d’autoretrats per a adolescents.
–Com valora l’experiència de La Peixera, finalitzada la setmana passada?
–Molt positivament. He estat explorant l’entorn i escoltant el meu cos i les meves emocions, fent autoretrats i captant el que em cridava l’atenció, sense buscar la bellesa o utilitzar la tècnica. Al final jo el que fotografio parla de mi i en certa manera és un autoretrat, encara que no surti jo a la foto. A més, he fet performances de dansa, música i cant obertes a la participació del públic.
–Com reaccionava la gent?
–El lloc està una mica apartat però l’última setmana va passar moltítssima gent que ha participat activament. Veure com descobrien aquesta manera de viure l’art i tot el que pots dir de tu mateix a través de l’art és molt més important que el resultat en si.
–Aquest projecte tindrà continuïtat, oi?
–Sí, a partir de les fotos que vaig fer amb una Polaroid ha començat a brollar un projecte de polaritats, de la idea que som éssers duals. És un punt de partida i continuaré profunditzant més per aconseguir fer un projecte més gran.
–El seu treball sembla molt instintiu, o hi ha una direcció cap on vol anar?
–Ara estic fugint una miqueta de les direccions. Abans era molt quadriculada i ho tenia tot molt pensat; ara, estic experimentant i el que surti és el que ha de sortir. Escolto molt el que em diu el meu interior i el que sento en un moment concret.
–Parlem de la Faberllull. Ha estat seleccionada per una estada a la seu d’Olot. Quin projecte durà a terme?
–No és un projecte com a tal. Vaig presentar la proposta per crear un curs d’autoretrats per a adolescents.
–Per què per a adolescents?
–Perquè en aquestes edats la relació amb la imatge d’un mateix té molta importància. Vull que explorin la seva pròpia imatge i alhora anar introduint elements de creixement personal i d’autoconeixement a través d’aquestes fotografies. Que hi hagi un moment de contemplació del que estan creant i que puguin extreure conclusions que els facin crèixer.
