Myriam Grau va créixer envoltada d’art. Amb un tiet fuster amb una vessant artística i un avi músic i pintor, no és d’estranyar que se sentís atreta per l’expressió artística, que ella ha vehiculat des de ben petita a través de la pintura i la il·lustració per compartir amb el món els seus sentiments. No obstant això, la seva visió de l’art i de la seva transcendència va molt més enllà i per això en comptes de Belles Arts va optar per estudiar restauració i conservació de patrimoni, una professió que entén com un servei vers la societat i que planeja comptabilitzar amb la creativitat pictòrica.
–Una artista vocacional que estudia conservació del patrimoni no és habitual, no?
–Pintar és la meva manera de relacionar-me amb l’art i d’expressar-me però necessitava anar una mica més enllà, oferir un servei a la societat, i per mi la millor manera és formar-me per conservar el patrimoni per a les futures generacions. A més, puc compatibilitzar les dues coses. Pots cuidar de l’art mentre crees el teu propi.
–Quant a la seva pintura, en quin estil se sent més còmoda?
–Tinc un estil molt figuratiu barrejat amb l’expressionisme, i també amb inspiració una mica impressionista a nivell de colors. M’agrada molt jugar amb diferents tonalitats, amb colors complementaris per mostrar el meu dia a dia, els meus pensaments a través de l’art. És a dir, faig una pintura una mica autobiogràfica però només com a punt de partida; pinto els meus sentiments amb la intenció d’universalitzar-los. La manera que tinc de pintar m’ajuda a saber cap a on vull anar a parar a nivell personal.
–Posi’m un exemple.
–Tinc una sèrie, Dones i mitologia, que exposaré a Barcelona a amb motiu del 8 de març, on a partir de la mitologia grecoromana el que busco és denunciar la violència que s’ha exercit cap a les dones. Són quadre crus, en els que jo m’amago darrere aquests personatges mitològics per poder fer la meva pròpia denúncia sobre com s’ha tractat les dones, i que ho mateixa he patit.
–L’art per denunciar, però també per sanar?
–Totalment. Començava a pintar i em sentia millor, i quan acabava de resoldre la pintura aconseguia solucionar el dubte que tenia.
–Tornant a la rellevància del color, té una funció molt concreta?
–La meva obra s’identifica bastant amb els liles i blaus (per mostrar l’interior) que combino amb taronges i grocs (part externa), colors molt contraposats i saturats, que han sorgit de la pèrdua de la por a utilitzar-los. Hi trobo molta bellesa.
–On es pot adquirir la seva obra?
–A Instagram, i als mercats de la Vall, una experiència que m’encanta. Porto obra original i d’altres de dimensions més reduïdes, així com punts de llibre i làmines en diferents formats i gramatges de paper. A més, també faig encàrrecs per aniversaris, com per exemple caixes que omplo amb diferents productes fets per mi.
