Montserrat Nazzaro, de nacionalitat andorrana i resident a Sant Julià de Lòria, fa 27 que treballa com administravita al Servei Andorrà d’atenció Sanitària (SAAS). Amb dos fills, ha estudiat Empresarials a la UNED, carrera de la qual en té alguns crèdits, i per tot això, sap amb coneixement de causa quina és la dificultat que existeix a Andorra de conciliar la vida familiar i la laboral. Nazzaro comenta que va escollir la feina en la que es troba actualment perquè era jove, i destaca que el que més li agrada del seu treball és el tracte amb la gent. I per aquest fet i per compagina la seva tasca al SAAS, Nazzaro forma part de la presidència de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) que des del 1995 treballa per reivindicar drets del col·lectiu femení del Principat. La presidenta comenta que va decidir entrar en l’associació perquè creia que estaria bé dedicar part del seu temps a aportar alguna cosa a una causa solidaria.
–Afició preferida?
–M’agrada trobar-me amb els amics i petar la xerrada.
–Què li agrada d’Andorra?
–El clima, i sobretot la natura i paisatges que presta el Principat.
–I el que menys?
–El trànsit.
– Quin és el seu racó preferit del país?
–Qualsevol lloc tranquil.
–Recicla?
–Sí.
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–Sí, suposo.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Per ara no.
–Li satisfà el model sanitari?
–Gairebé sempre.
–L’interessa la política?
–La veritat és que el just i necessari.
–Se sent inquieta sense mòbil?
–Realment, no.
–Programa de televisió que més li agrada?
–Miro les series ,les pel·lícules i el futbol Gairebé sempre.
–Té por a la mort?
–No, el que hagi de ser, serà.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–No se, ja ho veuré quan arribi.
–Practica esport, quin?
–No, tant sols camino quan fa bo.
–Intenta estalviar?
–Ara mateix, no puc.
