És una dona de futbol. Va formar part de les Megadones i fins i tot va arribar a ser-ne presidenta. Ara dirigeix a l’Enfaf cadet-juvenil i la selecció sub-17 femenina, a més de fer-ho a l’equip dels Special Olympics, una experiència que l’enriqueix molt. Es troba plenament implicada en la formació dels joves i anteposa la persona al jugador.
–L’esportista neix o es fa?
–Les dues coses. Si neix és un valor que té, però també es pot fer.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Drazen Petrovic pel seu caràcter. Era una persona molt lluitadora.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Ara no en tic. No tinc ídols. Les estrelles estan al cel i no a la terra. Però jugadors com Xavi Hernández o Raúl Gonzlález són admirables perquè són futbolistes formats a la casa i tenen uns valors, són referents als seus clubs i no s’han mogut pels diners. Podríen haver marxat molt abans de quan ho van fer i van decidir quedar-se tot i tenir millors ofertes provinents d’altres equips.
–Què la motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Cada dia tens una oportunitat per créixer. El fet d’aprofitar un nou dia.
– Té confiança en el futur?
–En mi mateixa sí, perquè em considero una persona noble, faig les coses amb respecte i sense trepitjar ningú. A nivell general sembla que poc a poc les coses es van arreglant. S’ha de tenir confiança, sinó malament rai.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Tinc altres feines. No sé si voldria dedicar-me només al futbol. Si hi estès al 100% potser no ho donaria tot. Entrenar després de la feia permet rendir encara més.
–A part de dedicar-se al futbol, té alguna afició? Quina?
M’agrada molt fer esport, des de córrer a anar en bici. També tot el que hi estigui relacionat.
–Un petit plaer diari?
–Veure les meves filloles, esmorzar al bar que tinc a sota de casa, llegir els diaris en paper i dormir amb els llençols nets.
–Què la pot treure de polleguera en una competició?
–L’histèric de torn. L’entrenador que tracta malament al nen o la nena. Al futbol base no se’ls pot recriminar res als jugadors, perquè sinó juguen amb por i fa que estiguin cohibits i que tinguin el temor a fallar.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?
–És molt necessari que tinguin constància, sacrifici i treball.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Crec que no, perquè hi ha molta feina al darrera i això moltes vegades no es veu ni es valora. La gent es fixa només en els resultats i no es té en compte que has de sacrificar moltes coses teves.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Es podrien donar ajudes econòmiques a les entitats per fair play, i també penalitzar els que no tinguin un bon comportament. Els clubs sempre han de tenir uns valors i ajudar al màxim als joves en el seu aprenentatge diari, perquè no són només els esportistes que formen, sinó les persones que seran demà. S’ha de fomentar que es treballi de la forma adequada amb la base i que hi hagi el màxim de canalla fent esport.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que intenti mantenir la il·lusió del primer dia fins a l’últim. Jo mateixa fins que em vaig retirar vaig aconseguir mantenir-la en tot moment. Ningú me la va prendre.
