Abans de tot, ve d'assolir un podi a Austràlia, un altre a la Copa Pirineus i ara un or europeu. Era aquest l'inici de temporada que esperava?
No li puc mentir, em sento molt i molt orgullosa. Treure una medalla d'or en aquesta primera prova internacional del Campionat d'Europa ens deixa molt satisfets a tot l'equip.
Aquesta fita li ha fet oblidar el mal sabor de boca de no sortir amb una medalla en els passats Jocs Olímpics de París?
En certa manera li puc dir que sí, perquè m'ha deixat molt contenta i reforçada aquesta última victòria. Vaig aconseguir efectuar la baixada que desitjava, però sí que és veritat que no tenia al cap mentre remava l'espineta clavada dels Jocs. Teníem com a equip tancat aquell calaix i només em centrava en el Campionat d'Europa, en la baixada a la semifinal i després en complir a la final.
Aquest gran inici li convida a pensar en gran. Fins a on aspira Doria arribar en aquesta trepidant temporada?
Realment crec que encara que no hagués vençut a l'europeu hagués continuat aspirant a conquistar alguna medalla a les copes del Món i al mundial d'Austràlia, ja que el nivell que estem és alt. Amb aquesta darrera posada en escena ens dona ganes de continuar en la bona línia i sumar més èxits per a l'equip.
El seu entrenador, Cristian Tobio, remarca que vol veure-la pujada al podi en el Mundial. Queda encara temps, però es veu amb possibilitats?
I tant, perquè la nostra feina serà continuar marcant bons resultats per intentar acabar entre les tres primeres en aquesta última competició. Veurem si es pot, quan arribi el dia serà el moment de demostrar-ho, però arribarem amb els deures fets i amb tota possibilitat.
Sobre això, el canal australià de Penrith entenc que és diferent d'aquest últim de París, però el veuria així més exigent?
Sí, certament són diferents, però el que li puc dir és que el del Mundial és un canal físicament demandant, per tant els seus moviments d'aigua són potents i és una prova de resistència dur a terme la seva baixada. Cada un dels escenaris computa aspectes diferents i això et demana una adaptabilitat incontestable. La pretemporada que hem dut a terme allà, de dos mesos de duració, ens ha permès conèixer el seu traçat i tenir una mica més de rodatge.
Deixant en el passat els Jocs de París, té la vista posada a Los Angeles 2028.
Ens trobem en 2025, queda molt de temps per a una cita tan important com serà aquella, però toquem de peus a terra i anem pas a pas i any a any. Sí que és cert que hem encetat un nou cicle olímpic amb vistes del 2028, però els objectius ara mateix passen d'anar competició a competició i donar el nostre màxim en cadascuna d'elles. No donem cap d'elles per garantida.
Vista la seva darrera i triomfant actuació, sent que es troba ara en el seu punt més àlgid i arribant així al màxim nivell?
Bé, no em pertany a mi valorar el meu nivell, sinó al meu equip. Tanmateix, no li nego que estar en aquest nivell era un dels nostres objectius i el pròxim serà estar igual de preparats o més per encarar el Mundial a l'octubre. Sento que hem fet molt bé la feina i perquè no dir-ho, em noto en un nivell molt bo.
Finalment, ha sigut l'aspecte mental el que més ha treballat darrerament amb el seu mànager a la pretemporada i per al seu bon inici de curs?
Treballem d'una manera integral tots o cadascun dels aspectes que engloben el nostre esport al més alt nivell. Sabem que l'aspecte psicològic és vital, però amb el Cristian fem èmfasi sobretot en el treball tàctic, tècnic i físic. El vessant mental el treballem tant de manera individual com col·lectiva.
