Un exemple d’esportista multidisciplinar. La Mònica ha tastat la natació, la gimnàstica i l’esquí i, en totes les disciplines, ha portat la competició com a un dels seus grans reptes. Fa poc més de dos anys, després de voltar pel gimnàs, va anar a parar a un de culturistes i se li va encendre la llum. Es va sentir atreta per aquest món, va convertir el Bikini Fitness en el seu mode de vida i en la seva màxima expressió. A partir d’aquí, campiona d’Espanya d’aquesta modalitat, experiència europea i amb un bonic repte per endavant: la creació de la Federació andorrana de físico-culturisme i fitness. Per Iván Álvarez
–Què fa una dona com vostè en un lloc com aquest?
–Porto un any competint en Bikini Fitness –talla alta– i, anteriorment, ja vaig estar un temps preparant-me. Des del dia que vaig decidir ficar-me de ple en aquest món ja han passat dos anys i mig.
–Treballa en la creació d’una federació.
–Fa vint anys el tema del culturisme sortia caríssim a Andorra. Es practicava però s’anava perdent i, ara, he volgut reactivar-lo i aconseguir federar la disciplina. He creat dos clubs esportius, un a Encamp i un altre a Andorra la Vella i una cosa porta a l’altra. Ara s’està constituint com a entitat i estic ficada en tot el procés de tràmits Estic molt contenta i espero que aviat sigui ja una realitat.
–Des de fora pot semblar que és un món reservat per a nois.
–Totalment allunyat de la realitat i cada cop practiquen aquest esport més noies. Al principi sí que només hi havia culturisme, però ara s’està intentant recuperar l’essència del culturisme dels anys 80. La modalitat on l’hipertrofia passa a un segon pla, no com passava fins ara, que es donava més importància als cossos grans i on era igual la forma, la simetria o si era un cos maco o no. Només es valorava el volum. I ara es comença a valorar més l’estètica.
–Quina és la clau per ser bo en aquesta especialitat?
–La constància, sens dubte. Pensa que per molt sacrificat que siguis, i aquest esport ho és i moltíssim, has de ser constant. Si no, no arribes enlloc. A més, l’alimentació, la dieta i l’entrenament són essencials. S’ha d’entrar en una dinàmica i un estil de vida que requereix un esforç i la gent s’ha de mentalitzar que, deixant de banda que tinguis bona sort i bona genètica, has d’anar cada dia al gimnàs a entrenar per poder aconseguir resultats.
–Una dedicació plena que et canvia la vida.
–Totalment. Si, realment, vols dedicar-te a això, competir, tenir els teus patrocinadors i tenir cert èxit has de tenir clar que és un món molt dur. És molt difícil guanyar-te plenament la vida amb el Bikini Fitness si no ets o resideixes a Estats Units. Allà és un esport que mou molts diners i està molt seguit.
–Amb tant de sacrifici hi haurà gent que baixarà els braços a mig camí.
–Malauradament, sí. Et diria, fins i tot, que el 70% de gent que comença a practicar el fitness ho deixa. S’ha de ser molt fort mentalment i a molta gent no li compensa tant de sacrifici. A mi, per exemple, recordo que en el primer campionat que vaig participar no em vaig classificar. Els jutges ni em van mirar. A més és massa subjectiva la valoració.
–La valoració dels jutges vol dir?
–Clar. En aquests tipus de campionats et pots trobar gent a la que no li agrades i, per exemple, a la setmana següent vas a un altre i guanyes. Un esport en el que depens d’algú i del seu criteri té certs riscos. Evidentment hi ha uns barems i uns paràmetres de valoració que s’han de seguir però,al final, el jutge es mira la noia que més l’agrada de l’escenari i guanya la més proporcionada.
–A nivell de competició, quin és el seu repte més immediat?
–Ara, la preselecció del campionat d’Europa, que se celebra a l’abril i després, si tot va bé, el campionat, que es farà la primera setmana de maig a Santa Susana (Madrid).
