Un exemple clar de multidisciplina el protagonitza Moisès Jaen, enginyer geòleg de 43 anys, i, des de fa cinc, docent de segona ensenyança a l’Escola Andorrana. Els fonaments especials han estat durant 10 anys la seva especialitat en el sector de l’enginyeria i assegura haver estat durant dos «petit empresari desafortunat d’energies renovables». És membre del grup de rock Black Thursday, on és guitarrista i cantant, i anteriorment va formar part de Hound Dogs i AM2.
–Un professor de tecnologia i robòtica, guitarrista de rock? M’agrada la combinació.
–Gràcies, i a mi! La meva formació acadèmica té relació amb l’enginyeria, però la meva passió sempre ha sigut la música. Aquesta m’ha portat a pertànyer sempre a formacions musicals tant de rock, pop-rock, fins i tot bossanova. Sóc docent des de fa uns pocs anys, cinc, i és una professió que m’apassiona. A la meva anterior professió gestionava adults i diners, en un sector gris i agressiu, ara ho faig amb nens i aprenentatges, que és molt més gratificant i acolorit.
–Com va sorgir el tema de la Lego League?
–El curs passat l’Escola Andorrana va introduir la robòtica educacional a les aules a partir d’una proposta de l’empresa andorrana Andorobots. Es tractava de participar a la competició FLL (First Lego League), d’àmbit mundial, on participen prop de 235.000 nens d’entre 10 i 16 anys de 80 països, que en diferents fases classificatòries van avançant cap a diferents finals estatals europees i la final mundial. El projecte es vehicula a través dels departaments de tecnologia de les escoles de segona ensenyança i jo, com a professor de tecnologia d’Encamp, vaig rebre l’encàrrec, junt amb dos companys més, de portar-ho endavant.
–Pels estudiants, a nivell pedagògic deu ser una experiència vital
–Hauria de ser-ho. A l’aprenentatge, un dels factors més importants és la motivació. Aquest projecte aporta una dosi de motivació extra a les aules i sempre hi ha alumnes que estan predisposats a aprendre i viuen l’experiència amb ganes i il·lusió. Malauradament, també hi ha que no aconsegueixen motivar-se. Estem tractant amb adolescents i això implica que la lògica no sempre és la que mana. De totes maneres, participen d’una experiència única que segur que valoraran molt més quan la mirin amb la perspectiva dels anys.
–El robot està cada cop més present a les nostres vides
–Sí. Un robot no és més que un artefacte que ha desenvolupat un equip de persones i que han muntat i programat segons els objectius que ha d’acomplir. La nostre societat necessita de membres preparats per superar els reptes que se li plantegen, amb ensenyament de qualitat, amb recursos per aconseguir-ho. Tenim reptes a nivell mundial molt importants a afrontar i necessitem formar als nostres futurs responsables.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La meva família, sobre tot els meus fills que són com un despertador pels matins! Veure’ls créixer és fascinant i cada dia aprenem coses noves els uns dels altres.
–Un petit plaer diari?
–Poder trobar una estona per agafar la guitarra i improvisar un blues.
–Què el pot treure de polleguera a la feina?
–De vegades em diuen que tinc una paciència infinita, però em costa entendre la poca curiositat dels adolescents que, de vegades, em trobo. Sovint estan massa acostumats a la satisfacció instantània que procura la societat i, de vegades, les famílies en són còmplices.
–Quina és la seva afició preferida?
–Viatjar i descobrir llocs i gents. En cotxe, caravana, avió, tren o simplement caminant.
–Què li agrada d’Andorra?
–La seva natura, la tranquil·litat i la seguretat que ofereix, sobretot als més petits.
