Search
Close this search box.
Paris Mameghani Garcia

Miriam Garrote

Estudiant i voluntària de la Creu Roja

Amb un gest de mitja hora se salva una vida. No hauria d'haver-hi cap calendari

Amb el punt final fa tot just una setmana de la cinquena i última campanya de donació de sang de la Creu Roja Andorrana (recordem, on s’han assolit la xifra de 1.530 donants, això suposa una setantena més que l’any anterior) és com hem arribat avui al Dia Internacional de Voluntariat, celebrant com no podia ser d’altre forma la positivitat d’aquesta xifra. Per commemorar l’ocasió, hem xerrat amb la Miriam Garrote, una jove voluntària andorrana de 19 anys perquè ens detalli la importància que implica aquest gest i el balanç de la campanya efectuada.

Quina de les cinc campanyes de sang efectuades enguany ha sigut la més fructífera o solidària i per quin motiu?

A totes les que hem realitzat en aquest 2024 s’ha vist a molta gent col·laborant. Tot i això, penso que segurament aquesta última al Lycée Compte de Foix ha estat la més important, ja que cada vegada són més les persones que s’animen a donar sang. El motiu segurament per la seva ubicació, en ser un lloc cèntric és més fàcil que la gent s’apropi. La que vam realitzar a la Universitat d’Andorra era més difícil per accedir per a la gent que viu en parròquies més altes. El que sí que vull dir és que cada vegada hi ha més gent conscienciada per la causa.

Creu que aquest important augment d’informació que li arriba avui dia a la societat s’atribueix a les seves campanyes a les xarxes socials?

N’estic segura! També és cert que hi ha molts mites al voltant de la donació de sang pensant que et pot ocórrer una situació determinada o una altra. El fet que la gent jove cada vegada mostri més interès és rellevant perquè si són una colla d’amics, un pot animar al seu grup i desencadenar en nous potencials donants. Un ha de pensar que mai se sap si el dia de demà és un mateix qui requereix d’aquesta sang.

L’increment enguany de 322 nous donants és certament significatiu. Pensa que és fruit de la conscienciació i, per tant, de la major visibilitat en xarxes?

Crec que és factor d’un cúmul d’informacions, atès que d’ençà que va esclatar la Guerra d’Ucraïna en 2022 o fa un mes amb la catàstrofe de València no hem parat de veure bons gestos humans per als qui més ho necessiten. Potser si això hagués tingut lloc fa més anys no s’hauria atansat tanta gent. Val a dir que no tot aquest augment de nous donants són persones andorranes, ja que hi ha visitants que es troben en el seu període de vacances i s’animen a venir o també molta gent que viu a la Seu d’Urgell ve aquí per al mateix gest.

Quan es va iniciar en el voluntariat amb la Creu Roja i per quina raó? L’apassiona veure el costat més solidari de la societat?

Pensava de més petita que s’havia d’assolir la majoria d’edat per esdevenir voluntària i, per aquest motiu, fa gairebé dos anys em vaig inscriure al mateix justament després d’haver participat en una campanya de sang de la Creu Roja. Opino que és admirable el fet de participar en aquest gest i molts cops no són amics teus els que ho fan, però sols veure a molta gent a les campanyes perquè els que han assistit en alguna solen tornar a repetir. Em sembla molt valent que s’animin a fer-ho múltiples vegades com he fet jo o amb el trasplantament de medul·la òssia.

Per quin motiu pensa que és tan important donar sang i quin és el missatge què ha de conèixer la ciutadania sobre aquesta acció?

Els diria que en un període de mitja hora aconsegueixen salvar una vida, la qual és òbviament anònima perquè no saps a quin cos anirà a parar; pot ser la d’un nen, un avi o una persona jove, però en qualsevol cas és una incertesa per una bona causa. Mai se sap quan a un li farà falta o potser a un familiar proper; de fet, si no hi hagués tants donants al món molta gent requerida de sang moriria.

Amb l’estabilització momentània del Banc de Sang com va informar fa unes setmanes el secretari general, Joan Sauri, quina solució veu per a no tornar-lo a deixar en estat crític?

Trobo que per això cal informar una mica més a la ciutadania sobre la seva seguretat i la necessitat que suposa el gest, en haver-hi molta gent sense coneixement de causa o que simplement al seu dia a dia no troben el temps per intentar-ho. Penso que el fet que al país s’hagi de requerir una campanya de donació de sang també ho limita bastant, atès que per exemple a Catalunya, lloc on estudio, ho pots dur a terme en qualsevol moment del dia i de l’any. Tampoc ajuda que els ciutadans andorrans que vulguin donar en un període diferent al programat s’hagin de desplaçar fins a Espanya o França.

En darrer lloc, com valora l’estat del voluntariat al Principat i què els hi diria als possibles interessats en formar-hi part?

Primer de tot que ho provin, ja que no perdran res en intentar-ho. Segonament, és important saber que la Creu Roja no és només les campanyes de sang, és tota la feina que fem al darrere. És comprensible que hi hagi gent que no li agradi veure com s’extreu la sang, però també és veritat que altres dies estem cuidant els avis, altres jugant amb els nens o assistint a partits de futbol, estem en altres llocs. També és un indret a on coneixes gent molt propera!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Cònsol major d’Escaldes-Engordany
Cònsol major de Sant Julià de Lòria
Conseller de la minoria de Sant Julià de Lòria
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu