Fa 27 anys que ‘Foto Imatge’ va obrir les seves portes a Andorra i encara avui dia continua sent un dels estudis de fotografia més emblemàtics de tot el país. Al capdavant s’hi troba Mireia Losilla, filla del fotògraf Eduardo Losilla i de qui va heretar la seva gran passió.
–Quina és la història darrere de ‘Foto Imatge’?
–’Foto Imatge’ és un negoci familiar que va fundar el meu pare, l’Eduardo Losilla, l’any 1996. Ell va convertir la seva afició a la fotografia en la seva feina i fèiem revelats de rodets, fotografies d’estudi de tota mena, reportatges de casaments i d’empreses, comunions, batejos…
–Porten 27 anys de treball ininterromput. Costa mantenir un negoci durant tant temps?
–L’evolució que ha fet la fotografia al llarg d’aquests anys ens ha obligat a reinventar-nos diverses vegades i hi ha hagut moments difícils en què ens hem vist obligats a ressituar-nos dins el mercat. Abans, quan hi havia un esdeveniment, feia les fotografies un fotògraf, però després ja va entrar el digital i van canviar una mica els tipus de clients. Ja no revelaven les fotografies perquè les tenien a la càmera, i més tard amb el mòbil igual, però sí que és cert que ara tornem a imprimir bastant perquè a qui li agrada la fotografia, li agrada impresa. També en les nostres sessions veiem que la majoria dels clients prefereixen tenir l’àlbum a tenir les fotografies només en digital.
–I la fotografia, què suposa per a vostè?
–La meva passió pel món fotogràfic ve del meu pare, ja que a casa meva sempre hi havia molta afició a la fotografia i a les arts gràfiques. M’apassiona la meva feina i sé que tinc molta sort de treballar en el que m’agrada. A més, m’il·lusiona cada estudi pel simple fet de la preparació de la sessió, escollir el decorat, els colors, pensar en com serà la il·luminació… és tot un repte. O per exemple, quan és una sessió a l’exterior, el fet de trobar un lloc especial per a aquest estudi en concret, ja que això em permet també caminar i gaudir del meravellós paisatge que tenim a Andorra i trobar així el racó ideal per a aquell nen, parella o familiar.
–Quantes persones treballen actualment a l’empresa?
–Avui dia som tres persones. Des de l’inici ja vam ser aquest número, perquè érem els meus pares i jo. Després, quan ja vaig agafar jo el relleu, vaig haver de buscar algú per a treballar i em vaig trobar amb la Mònica, que ja fa cinc anys que treballa amb nosaltres. Ara, a més, tenim una altra persona contractada.
–Quines sessions duen a terme en l’estudi?
–Fem des de sessions amb noies embarassades fins a aquelles amb nadons que acaben de néixer pràcticament. Són de les meves sessions preferides, ja que són molt especials. També fem fotografies d’aniversaris, familiars, retrats a una persona on descobreixes coses que no es veuen a simple vista, comunions on els nens tenen aquella mirada tan innocent i infantil, sessions nadalenques… I per descomptat, tota mena de reportatges com casaments, bateigs o comunions.
–I quines diria que són les més demandades?
–Ara el que més es demanda són les sessions amb nadons o d’embaràs. També quan l’infant fa un any, que es diuen smash cake, i fotos familiars relacionades amb Nadal.
–És un món difícil el de la fotografia?
–Molt, perquè és una feina que sempre està en constant evolució. La fotografia és un món en el qual has d’estar en constant formació si vols estar al dia, ja sigui fent workshops de newborn, cursos d’il·luminació, etc. No es tracta només de fer fotografies, sinó que darrere hi ha molt més, com són l’edició, les xarxes socials o gestionar totes les peticions que arriben a l’estudi. Encara que no ho sembli, és molt temps el que li has de dedicar.
