La violinista Mireia Clua, després d’una aventura musical que la va portar a Nicaragua i República Dominicana amb projectes d’educació musical per a infants sense recursos, viu des de fa un any a Nova York, on ha descobert un enriquidor obert i acollidor circuit musical. El temps dirà si li serveix d’inspiració per un proper treball musical després del Futur de les roques. De moment, combina les actuacions amb el seu no violí de sis cordes amb l’ensenyança d’Improvise for Real, un mètode d’educació musical online per aprendre a improvisar música pròpia creat pel seu marit, el també músic David Reed. Ara està passant uns dies a Andorra per veure la família i tocar ahir amb l’Odara Trio a la llibreria La Trenca.
–Primera vegada que toca amb Odara Trio?
–No. Abans de marxar d’Andorra hi vaig col·laborar com a tercer membre durant un any. A l’Albert el conec des de fa molts anys, perquè va ser el meu professor de música a Secundària.
–Ells tenen un estil que fusiona flamenc, jazz i música brasilera. Encaixa bé el seu violí electrònic? Se sent còmode?
–Sí, ells fusionen música del Brasil, amb uns acords molt oberts, amb l’essència flamenca més visceral, i sí que és còmode perquè sempre em donen espai per ser jo mateixa. A més, com hem tingut temps per preparar-ho, això ens ha permès anar provant fins encaixar d’una manera molt natural per a mi i que a ells els agradés. Mirem molt que la música sempre tingui sentit i que tot flueixi. En l’actuació d’ahir també hi va ser en David, el meu marit, amb la trompeta, i un contrabaixista.
–Hi ha marge per a la improvisació quan els acompanyen?
–En el meu cas, sí. Hem creat uns arranjaments per cada peça pel violí. Així que a més de tocar quan la Sabela canta també faig solos i tinc moments d’improvisació amb el meu nou violí de sis cordes.
–Fa un any que viu a Nova York. Quin per què hi ha al darrere d’aquesta decisió?
–Era una assignatura pendent del meu marit, que és de l’Estat de Nova York, i jo també en tenia moltes ganes, Nova York és la meca de la música, hi ha tanta cultura. Hem viscut moltes aventures, però anar a viure a Nova York és la més gran que ens hauríem pogut imaginar. És una súper aventura.
–Crec que s’ha integrat molt bé als circuits musicals de la ciutat.
–Sí, ho estic gaudint moltíssim, hi ha tanta música que és inspirador. Cada setmana vaig a diversos concerts, estic coneixent gent molt interessant i molt oberta musicalment, encara que també és molt enriquidor a nivell personal. És una ciutat on ningú et fa sentir com si fossis de fora perquè tothom ho és en el fons. He trobat molta gent interessada en la meva música i en provar coses amb mi, i m’han convidat a diverses jams sessions; els músics d’allà són molt inclusius, generosos i oberts, no competeixen quan et conviden a tocar, sinó que sents que hi col·laboren i ho comparteixen amb tu.
