MIQUEL ALEIX

El president de la comissió legislativa d’Exteriors, Miquel Aleix, als passadissos de la nova seu del Consell General Foto: ÀLEX LARA

President de la comissió legislativa d’Exteriors

Miquel Aleix és el president de la comissió legislativa d’Exteriors. Conseller general de Demòcrates per a Andorra (DA), Aleix és un polític de la vella escola, dels que en queden pocs, perquè anteposa l’interès general del país a les picabaralles internes sobretot quan es tracta de sortir o negociar amb el món que ens envolta. No estem sols i Aleix ho sap.

–Creu que és evident per al ciutadà , la feina que es fa des de la comissió legislativa d’Exteriors?

–La comissió legislativa d’Exteriors és una comissió que reglementàriament és igual que la resta de comissions del Consell General, però que a la pràctica és atípica. Crec que és una comissió en la que cal un consens previ molt important, perquè les decisions que s’hi prenen i que s’acaben ratificant obliguen Andorra com a Estat. Per això, reitero que cal un consens molt important entre el Govern, el propi grup parlamentari que li dóna suport i l’oposició, i buscar mecanismes d’entesa perquè les decisions que es prenguin en el si de la comissió tinguin el suport de tots.

–No és banal la feina que es fa des de la comissió perquè els textos que s’hi adopten i que després adopta el Consell General, obliguen Andorra en relació a altres Estats?

–Tots els textos que arriben a la comissió obliguen Andorra en les relacions amb un Estat en concret, en les relacions amb la Unió Europea, o en les relacions amb organismes internacionals. I el nom d’Andorra és important. Malgrat que siguem un país petit, hem de demostrar que som un país seriós, un país que va en la línia d’homologació dels estàndards internacionals, que permeti que una vegada els acords assolits no els haguem de qüestionar.

–Vol dir que cal prendre els acords que ens lliguen o ens relacionen amb el món amb prudència?

–Vull dir que una vegada defensat el nostre posicionament, puguem assegurar que serà un posicionament que es respectarà al llarg de les legislatures. Són acords que no impliquen únicament la legislatura que estem esgotant. Molts dels textos que hem examinat ja venen d’anteriors governs que van començar la negociació. Sovint es tracta de negociacions llargues, processos llargs i precisament per això, quan arriben a termini, penso que hi han d’arribar consensuats. Per exemple, l’acord de la Unió Monetària va començar a negociar-se sota el Govern d’Albert Pintat, va continuar sota el Govern de Jaume Bartumeu que va demanar l’acord monetari i finalment, l’hem acabat ratificant en aquesta legislatura. En virtut de l’acord Andorra utilitza l’euro com a moneda oficial.

–És un acord definitiu, però es pot fer marxa enrera?

–Normalment no s’hauria de tornar enrera. Sempre es pot denunciar un acord internacional, però penso que hauríem d’intentar denunciar el mínim d’acords possible i si pot cap, perquè no tenim ni la potència econòmica ni la potència política per revocar, sense conseqüències, acords que ja s’han pres. Evidentment, per això s’ha de negociar amb molta cautela i mesura, i pensar-s’ho bé abans d’aprovar acords, de manera que una vegada estan aprovats i ratificats, els assumint sense haver-los de retocar.

–Quan es tracta d’acords o convenis internacionals, és més fàcil arribar a un consens? El patriotisme s’imposa per sobre les picabaralles polítiques?

–Malgrat hi hagi, com és normal en política, posicionaments diferents, i no tots són convergents, crec que la responsabilitat dels polítics que ostentem la representació del poble, o que exercim en representació dels electors, ens fa pensar en l’interès general del país. Moltes vegades, malgrat que els posicionaments a l’inici no siguin convergents, intentem buscar punts d’acord per arribar a una negociació unitària que inclogui un gran espectre de l’arc polític i parlamentari.

– En tot això, el ciutadà pot fer arribar la seva veu?

–És una pregunta interessant sobretot si pensem en que estem a punt d’iniciar la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea. I aquest possible acord s’ha de fer en base a tres premisses essencials, que hi hagi un consens polític ampli, i crec que hi és perquè Andorra s’acosti a la Unió Europea; que la societat civil i el sector empresarial participin en aquest consens i per últim, que el Govern a través de tots els ministeris implicats treballi i prepari molt bé el dossier per saber quines són les reivindicacions que podríem defensar per obtenir el millor acord possible. Cosa que necessita molt treball previ, i em consta que el Govern ja ha encomanat als ministeris que vagin treballant en aquesta matèria i les associacions empresarials també hi estan treballant per saber què és el que ens convindria. A partir d’aquí, entre tots els sectors, parlamentaris, governants, empresaris i ciutadania, hem de tenir un dossier ben preparat de cara a l’obertura de les negociacions.

–Un dossier que serà molt extens quan arribi a la comissió, un cop el Govern hagi tancat la negociació i l’acord arribi al Consell General per a la seva ratificació?

–Ja no serà en aquesta legislatura, serà un tema de la propera legislatura i la responsabilitat de ratificar aquest acord correspondrà als nous elegits. És cert que la política exterior la dirigeix el Govern i són els propis ministeris implicats els que estan al capdavant de la negociació, però els parlamentaris també hem de ser vigilants de que es defensi l’interès d’Andorra i que els sectors econòmics i la societat puguin tenir a través dels seus representants que són els que han votat, el que ells considerin el millor acord possible.

–Una vegada tancat l’acord amb la Unió Europea, caldria convocar un referèndum per ratificar-lo?

–El que té la potestat per convocar un referèndum és el cap de Govern. Suposo que en el moment en que s’hagi de prendre una decisió d’aquesta amplitud, el cap de Govern decidirà si ha de ser el poble o no el que es pronunciï. A mi em sembla important fer -ho així. Seria partidari de que fos el poble qui digues si hi està d’acord o no. Hi estaria a favor perquè és una decisió que implica molt i que independentment de que un la porti en el seu projecte polític i que la majoria de les forces polítiques hi estiguin d’acord, el propi Govern és el que ha de decidir si és el poble qui decideix.

– Creu que l’acord d’associació amb la Unió Europea marcarà un abans i un després per a Andorra, com va ser el cas amb la ratificació de la Constitució ara fa 21 anys?

–És un tema d’una importància cabdal. El que voldria dir és que en aquesta legislatura el Govern ja ha treballat per a l’obertura econòmica. Intentem treballar perquè Andorra sigui un país homologat en tots els aspectes, amb la suficient garantia jurídica perquè les empreses de fora s’hi instal·lin. I el que l’opinió pública no percep, potser perquè vam donar massa expectatives, és que això no tindrà un resultat tan immediat. Amb això vull dir que aquestes polítiques d’obertura o d’aproximació, que crec que són bones si són ben dirigides i van ben encaminades, donen resultat a mig i llarg termini. I aquest acord implicarà una negociació important en el temps, molt important de cara a les decisions que haurà de prendre Andorra, i serà molt difícil avaluar-ne les virtuts perquè tampoc no seran immediates.

– Caldrà temps, una vegada ratificat l’acord d’associació per adonar-nos que el tenim en vigor?

–Exacte. Recordo que fa poc vaig tenir el plaer de participar en una conferència en la qual va intervenir el Príncep de Liechtenstein i ens va explicar que Liechtenstein ja és a l’Espai Econòmic Europeu des del 1995. Li vaig preguntar com havien percebut els ciutadans aquesta adhesió, i em va contestar que havien tingut dificultats perquè la ciutadania ho entengués com un acord favorable i a més, hi havia molts sectors i molts lobbys que no ho veien clar perquè algun dels privilegis que tenien es retocava. Passats 19 anys, pràcticament 20 des de l’adhesió, em va dir que Liechtenstein havia sortit afavorit de l’acord d’associació amb l’Espai Econòmic Europeu. En tot cas, va reiterar que el procés havia estat lent i que havia requerit un treball pedagògic important de cara a la ciutadania i de cara als sectors econòmics, perquè com he dit abans els resultats no es veuran de manera immediata, sinó a mig i llarg termini.

Però, crec que a Andorra no ens podem quedar aïllats ni ens podem tancar, ni podem fer una resistència numantina com alguns prediquen. El món globalitzat va molt de pressa. O seràs en els estàndards que la comunitat internacional va establint i proposant, negociant-los el millor que puguis, o seràs fora. I el que serà fora no estarà reconegut ni tindrà cap credibilitat.

–I potser corre el perill de ser absorbit o esborrat?

–Quedarà marcat com una taca negra en el mapa mundial i tothom hi tindrà la vista fixada a sobre, i crec que això no ens convé de cap manera. A Andorra tenim la nostra petitesa, tenim les nostres qualitats, hem de treballar per tenir un diferencial competitiu en totes les matèries possibles però hem d’intentar complir els estàndards internacionals amb pausa, però sense demora. Ho hem de fer, reflexionadament, però de res serveix tancar-nos en banda.

–Serà un candidat disponible a les properes eleccions?

–Un polític ha de tenir quatre o cinc virtuts: Tenir dedicació, ser altruista i no tenir gaire ambició i la més important, estar al servei del país. Si un compleix aquests requisits i la seva situació personal li permet tornar-hi i el partit creu que hi ha de tornar, bé. Si un té aquests sentiments, doncs si ho ha de fer, ho fa.

–M’acaba de fer un perfil de polític ideal, n’és conscient?

–Vaig ser en el procés constituent, i vaig creure en la Constitució perquè Andorra fos reconeguda com a Estat per la comunitat internacional. Han passat 20 anys, hem treballat molt tots des de tots els àmbits. Ara la propera etapa és la consolidació de l’Estat a nivell econòmic i això passa per ser un país seriós i homologable a la comunitat internacional.

Per a més informació consulti l’edició en paper.