- El president del grup Torres, a la vinya, el seu medi natural Foto: EL PERIÒDIC
–Secció prejudicis: un vi de menys de 5 euros, ¿sempre serà justet?
–Fals. Hi ha bons vins, per aquest preu. Dels nostres, el Sangre de Toro i el Viña Sol entren en aquest segment.
–A l’etiqueta m’hi trobo allò que «Conté sulfits». ¿M’he d’inquietar?
–¡No! Tots els vins en porten. Des de temps dels romans que a la bóta s’hi crema el lluquet, sofre que actua com a fungicida. Una part d’aquest sofre passa al vi, és cert, però està controladíssima, la dosi.
–El tetra brik, ¿una heretgia?
–En absolut. La fabricació d’una ampolla de vidre té un gran impacte ecològic, i les alternatives s’han de valorar.
–Un Torres… ¡¿en tetra brik?!
–No. Però als països nòrdics comercialitzem el que se’n diu Bag in Box: una caixa de cartró –molt ben presentada, això sí– que conté una bossa de plàstic… amb el vi.
–¿Ho admetríem, els llatins?
–Encara no. Però arribarà. I al Escandinàvia ja representa el 55% del mercat.
–El tap de plàstic, ¿una aberració?
–L’he provat i no m’agrada. En canvi, el tap de rosca és tota una altra cosa. A Anglaterra, Suècia o els EUA els vins joves en porten. És molt pràctic. I no el desmereix.
–El calimotxo, ¿una forma d’esguerrar el vi?
–Per combinar amb un refresc, millor brandy. És clar que Belmondo acostumava a barrejar negre amb Pernod.
–¿Aberració?
–Doncs sí, la veritat. Però ho feia amb gràcia. En qüestió de vins només hi ha dues regeles: moderació –això, sempre– i buscar el plaer sent, si cal, atrevit: enlloc no està escrit que el peix no pugui combinar amb un negre. Sempre que el peix no sigui al vapor.
–¿I el vi amb graciosa?
–És diferent: perquè té un component aromàtic que s’afegeix al del vi. Que, això sí, ha de ser molt senzill.
–La cervesa, ¿proscrita de la taula dels Torres?
–En absolut. A casa sempre bevem vi, és clar. Però a l’estiu, ¿per què no, una cervesa ben fresca?
–El blanc i el rosat, femenins; el negre, masculí. ¿Tòpic o simplement error?
–Doncs hi ha negres ben femenins, com ara el pinot noir: el Mas Borràs, entre els nostres. I blancs chardonnay ben masculins: el Milmanda.
–¿El millor Torres per seduir una senyora?
–El Viña Esmeralda. No falla: agrada a les dones… i als homes intel·ligents.
–¿El súmmum de la seva bodega?
–Tenim vins de preus superior, però el Mas la Plana ha obtingut un enorme reconeixement internacional.
–¿Em sortirà per un ull de la cara?
–Uns 40 euros. Un dia, es pot provar.
–Per acabar: el vi d’alçada, ¿idea visionària, o pura temeritat’
–Una opció intel·ligent. Nosaltres ja tenim vinyes a 1.000 metres, a la zona de Tremp. S’hi fa molt bon raïm. I estem buscant terres encara més altes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
