El Museu Thyssen de Màlaga va acollir, l’any 2012, l’exposició Mercedes Lasarte en la Colección Carmen Thyssen, un recull de retrats de la baronessa i altres temes pintats per l’artista argentina des de 1970 fins a l’actualitat. L’amistat entre pintora i aristòcrata és sòlida i la col·leccionista d’art li ha comprat més de 200 obres. Lasarte inaugura aquesta tarda, a les 19.30, una exposició a la galeria Mama Maria, amb obres cedides per l’Art Wanson Gallery i, com no, comptarà amb el suport de la seva amiga la baronessa, que amb la pròxima obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra comença a prodigar-se pels actes culturals.
–La seva amistat amb la baronessa Carmen Thyssen ve de lluny.
–Sí, ens vam conèixer a Los Angeles, i ella em va comprar uns quadres. Des d’aleshores que ha continuat adquirint-me quadres per a la seva col·lecció, i que jo segueixo pintant retrats de la família Thyssen-Bornemisza.
–Vostè ha retratat molt la família Thyssen.
–Cada retrat és un repte! Primer, perquè s’ha d’assemblar a la persona, i segon, perquè li ha d’agradar a la persona que retrates i, en general, les persones que volen un retrat són molt exigents. A mi em diverteix, i sempre dic: «Si t’agrada te’l quedes i si no t’agrada me’l quedo jo». De moment, no m’han tornat cap retrat!
–Els quadres que podem veure a l’exposició a la galeria Mama Maria, d’on provenen?
–De tot arreu! De Los Angeles, de Punta del Este (Uruguai), on tinc taller i galeria, i de Marbella.
–Els seus quadres també els trobem en mocadors de seda.
–Ho fa el meu assistent, Bernardo Torrez, que copia els quadres sobre seda, per donar-los una línia boutique, i els plasmem en mocadors de coll, corbates…
–És la primera vegada que exposa a Andorra?
–Sí, tot i que ja he vingut dos o tres vegades. De fet, per a l’exposició, he pintat un parell de quadres del país. L’altre dia vaig sortir al balcó [des de casa de la baronessa Thyssen, a Can Diumenge, Escaldes-Engordany] i en vaig pintar dos [mostra dos quadres de gran format, de fons negre, i taques i línies de colors, un dels quals el firma in situ, a la fotografia]. Tots els dies surt un quadre diferent, perquè la llum, el color, tot canvia cada dia.
–Quin destí tindran els dos quadres andorrans?
–No ho sé! Si es venen aquí, es quedaran aquí, i si no, viatjaran.
–Vostè on està instal·lada habitualment? A Uruguai?
–Durant els estius d’Urugai, que és l’hivern d’aquí, estic allà perquè hi tinc l’estudi i una galeria. Però també em moc molt per Miami, Madrid, Barcelona. Vaig on van els quadres.
–Com s’ha fet la selecció de quadres que ha portat a Andorra?
–N’he escollit de la galeria Art Wanson, que ha cedit l’obra. Per al mes de març estic preparant una exposició a Miami amb la galeria Nina Torres.
–Quins són els temes dels quadres?
–Bé, hi ha de tot. Hi ha molt tema de cavall, polo, joquei… També la figura humana està representada en la majoria dels quadres, per exemple, en un surto jo pintant. Pinto el que estic vivint en aquell moment: si estic a Andorra, surto al balcó i pinto el que veig. També hi ha molta obra pintada a Amèrica del Sud.
–Sempre pinta a l’oli?
–Sí, tot i que les dues obres que he pintat aquí tenen una base acrílica, i després he pintat amb oli, perquè si no ho feia així no se m’assecava.
–Quins són els seus referents o artistes favorits?
–M’agrada molt Matisse, també m’influencia molt Gauguin. De fet, tothom et pot influenciar perquè de tot arreu pots agafar idees. A més, et vas reinventant constantment.
