Mercè Canals és una persona activa, molt enèrgica i amb moltes ganes de fer coses, sobretot per la cultura d’Andorra. Desitja donar més èmfasi al teatre, sobretot de cara a l’educació, perquè pensa que és una eina molt bona, no perquè tothom hagi de ser actor ni actriu, sinó de cara a la vida en general.
–Com va néixer l’escola de teatre Entreacte?
–Jo feia molt de temps que donava classes i és un projecte que porto des de molts anys enrere. Sempre pensava que m’agradaria tenir el meu espai per poder fer les meves coses, el que a mi em vingui de gust, els meus projectes. I quan vaig poder tenir el local vaig dir que era el moment. També van passar una sèrie de circumstàncies. A vegades hi ha moments de la vida que no toca i altres que sí. I, a més a més, és una escola inclusiva que està oberta a tothom. Tinc gent amb diversitat funcional que està fent teatre i que aquest any per primera vegada ha pujat a l’escenari amb Els Pastorets.
–Quants grups tenen actualment a l’escola?
–D’alumnes en tinc 70 i de grups, vuit.
–Com ha viscut el fet d’incloure a un grup de persones discapacitades a Els Pastorets?
–Els Pastorets ja els vaig fer l’any passat. N’havia fet, però no amb l’envergadura que vaig agafar l’any passat quan els vaig donar un altre caire. Volia que tota l’escola treballés de manera conjunta en un projecte. Llavors jo treballava per separat amb cada grup i el dia abans de l’estrena ens ajuntàvem per fer un assaig general tots junts. Per exemple, el Satanàs i el Lucífer, anaven a treballar amb el grup de dimonis. I aquest any, com que tinc alumnes amb diversitat funcional, ha estat una experiència increïble per a tots. Perquè poder treballar amb gent amb discapacitat és un aprenentatge molt bo, tant per a grans com per a petits.
–Com va anar la representació d’Els Pastorets?
–Va anar molt bé. Els vam fer el 18 i 19 de desembre, perquè amb 70 alumnes vam omplir els dos dies el Teatre Comunal. Aquest any s’han superat, ha anat molt millor. A més a més, cada any intento introduir coses noves perquè ells s’ho passin millor.
–Quines són les inquietuds que tenen els alumnes?
–Els que venen aquí tenen ganes de poder crear coses, de fer anar la imaginació. Perquè realment, quan t’apuntes fora de l’escola, a teatre o a qualsevol altra activitat, és perquè en tens moltes ganes. I ells tot el dia estarien fent coses. Perquè, per exemple, aquest any també hi ha hagut un grup que ha actuat al Poblet de Nadal i això els encanta.
–Quins exercicis es fan a les classes de teatre?
–Mira, a teatre treballem una mica de tot, des de la part corporal, la part de veu, el moviment, la desinhibició i la sensibilització. També treballem els valors, que això també és molt important, i la improvisació que a través de quatre pautes que tu els donis, ells puguin improvisar una història, perquè això fa que la creativitat i la imaginació vagin més ràpides i, després, ja la interpretació. Perquè ara entre finals de maig i principis de juny, farem les obres de final de curs. En aquest cas, sí que cada grup treballa sol.
–Quins objectius té per al 2024?
–Doncs un any ple de molt de teatre. Tinc un projecte que espero estrenar-lo ja, el 2024, que és portar al teatre el llibre de la Núria Gras i la Josefina Porras, La senyoreta. He fet tota la dramatúrgia teatral, m’han donat el vistiplau i, a partir del gener, comencem els assajos.
