Mercè Boada, neuròloga i directora mèdica de la Fundació ACE, és una de les impulsores de les jornades de portes obertes que es realitzaran aquest divendres a Andorra per sensibilitzar sobre la importància de la detecció precoç dels problemes de memòria. En col·laboració amb Crèdit Andorrà i sota el títol Si ens mirem la tensió, el colesterol i el sucre… per què no la memòria?, les jornades acolliran uns 150 voluntaris on se’ls mirarà la memòria i si aquesta està dins dels paràmetres de normalitat o no. Boada també assegura que si les jornades tenen èxit, hi haurà una segona tanda.
–En què consisteixen les jornades?
–Les jornades de portes obertes és una iniciativa que fa la fundació ACE, amb la col·laboració de Crèdit Andorrà, per oferir als ciutadans, en aquest cas d’Andorra, dos objectius bàsics; un, que la gent prengui consciència i estigui alerta i entengui que la memòria forma part del procés biològic de l’organisme. O sigui, que la memòria forma part d’una simptomatologia de patologies tant importants com la malaltia d’alzheimer, la demència frontal o inclús la de parkinson. Tots aquells processos neurodegeneratius en que la cognició –la funció de l’escorça cerebral– es veu malmesa. El segon objectiu, és facilitar a la ciutadania –sense passar pel sistema públic de salut, les cues o el metge de capçalera– la possibilitat de mirar-se la memòria.
–Per què la gent no té consciència del deteriorament de la memòria?
–Perquè en termes molt quotidians, diem que la memòria no fa mal. I com la memòria no fa mal, sí som conscients que estem perdent memòria, però no veiem que alguna cosa falla fins que no n’hem perdut molta. O també atribuïm la pèrdua de memòria a la vellesa, diem: com som vells, tothom perd memòria. Però en canvi, quan som vells i la gent té dolor cardíac, no pensa que és de vell. I introduir el concepte de que la memòria és un símptoma d’altres malalties, ha estat el primer factor perquè Fundació ACE comencés aquesta activitat de portes obertes. Per fer veure als ciutadans que ens hem de mirar la memòria.
–A qui pot beneficiar aquestes jornades de portes obertes?
–A tots els voluntaris que vulguin venir a mirar-se la memòria, perquè amb un test breu podem veure si aquesta memòria està dins dels paràmetres de normalitat o no. Tenint present l’edat, i el grau d’escolaritat, que són els dos factors que també mesurem amb la memòria. Llavors, des del 2008, nosaltres vam fer un protocol per dur a terme les jornades.
–En què consisteix aquest protocol?
–És un protocol curt, que dura uns 45 minuts i durant aquest recollim unes dades que creiem que són importants, com l’edat, els fills, quines malalties han tingut o tenen i quines malalties hi ha a la família. I sobretot preguntem per la malaltia d’alzheimer, per parkinson o per accidents vasculars cerebrals. També pesem als voluntaris, els mesurem, els hi preguntem si són hipertensos, quins medicaments prenen, i després els hi passem uns tests de memòries, el Mini-mental state examination, que dura uns 10 minuts. A més, hem dissenyat altres tests més complexes per gent sana. Per veure com ens comportem amb el test. Després, també donem un test per saber si són depressius o no. I finalment, els hi demanem si ens volen donar una mostra de sang.
–Per a què servirà aquesta mostra?
–Per col·laborar en la recerca de l’epidemiòloga molecular. Perquè a través de les mostres, quan s’en tenen milers, es pot veure si les queixes subjectives de memòria poden ser el primer graó, la primera obertura d’una obra, aquella cosa que és gairebé intangible del que pot ser després una demència al cap dels anys. També es fa amb l’objectiu que la recerca farmacèutica i la recerca molecular puguin trobar un fàrmac o una estratègia per aquesta gent, o la gent que efectivament té un dèficit de memòria.
–Què passa si als voluntaris els hi surt que no tenen una memòria dins dels paràmetres de normalitat?
–Els hi recomanarem que el seu metge de capçalera els faci l’estudi que cregui convenient. Que es miri amb més profunditat, que es faci un examen més exhaustiu i el pacient sàpiga què li passa, què ha de fer i sobretot que estiguin ven orientats.
