Vas començar a aprendre català l’any 1978. Com ho vas fer per aprendre la llengua en un moment en què encara no s’havia introduït totalment a les escoles?
A la dècada dels 80 segurament més d’una persona et devia preguntar per què et molestaves a aprendre català, a tu no et sorprenia que un catalanoparlant es preguntés per què aprenies la seva llengua?
No. El català havia estat marginat durant dècades, per no dir segles; encara hi havia pocs mitjans en català; a l’estranger – excloent-ne Andorra, és clar– es desconeixia la seva existència gairebé del tot. De manera que el fet que algú de fora l’hagués après era força insòlit. Jo mateix em sorprenia quan topava amb un altre estranger catalanoparlant. En aquella època, a la dècada dels 80, que consti; perquè avui és normalíssim que molts estrangers aprenguin el català.
Has viscut la normalització de la llengua amb la Llei de normalització lingüística del 1983 i el naixement de Tv3, però també has vist els successius embats que ha patit el català, com definiries la situació de la llengua avui?
Jo penso que la llengua catalana gaudeix d’una salut de ferro, sobretot per ser un idioma no-estatal a Catalunya. Ara bé, per gaudir de la salut que tenen els idiomes europeus amb un nombre semblant de parlants o fins i tot amb menys parlants, com ara el noruec, el danès, el grec, el neerlandès o el txec, caldria que tingués la protecció que només pot donar un estat independent o si més no un estat federal autèntic.
El català és una ‘llengua normal’ o està subestimada pels seus parlants?
Només deixa de ser un idioma normal quan els catalanoparlants s’adrecen a persones que identifiquen com a estrangers (sobretot si tenen un fenotip no-europeu: africans, magrebins, xinesos, amerindis…). Encara que aquests estrangers insisteixin a parlar en català, molts catalanoparlants continuen adreçant-s’hi en castellà. És una plaga, una absurditat i passa molt sovint. I el pitjor de tot és que després són els mateixos catalans els que es queixen, dient que amb tants estrangers, el català corre el risc de desaparèixer.
Sí, i de fet, ja s’està fent: el fet que hi hagi un procés independentista força visible vol dir que ara pots anar a qualsevol lloc i explicar que enraones el català i la gent, com a mínim, sap més o menys de què parles
Sí, a partir del setembre podreu trobar De fora vingueren, la traducció catalana d’Snug, que vaig escriure en anglès el 2004. Snug és un concepte que no es pot traduir en català en una sola paraula, però podríem dir que resumeix en un sol mot la complaença, l’autosatisfacció cultural, lingüística i nacional que, al meu parer, sempre ha definit Anglaterra, sobretot el sud. Es tracta d’una novel·la ambientada a l’Anglaterra dels anys 70 que ens vol fer reflexionar sobre els sentiments humans, els efectes de la colonització, el xoc cultural, la comunicació entre llengües, etc.
Tres: anglès, català i holandès. La meva dona i jo ens adrecem als nostres fills en català quan som tots 4. Però el segon idioma dels meus fills, per cert, és el castellà.
