Martí Verdú

El grup Contra, en concert avui al Temple Bar. Foto: CONTRA

Avui comença el cicle de concerts Heroes of Tomorrow organitzat pel Carnet Jove en motiu del seu 25è aniversari. El grup encarregat de l’obertura és Contra, una banda de música indie-rock formada, a Barcelona el 2012, per Albert Peiró, Oscar Cap, Guilli Cap i Martí Verdú. Han estat guanyadors del Besmina Festival, el Easy Music Festival i el Wolfest. A Aquests premis se li afegeix Hard Rock Rising. Martí Verdú, veu, baix i percussió del grup, ens explica qui són i que podrem escoltar avui al Temple Bar.

– Com va néixer Contra?

–Som quatre amics del mateix barri, que freqüentàvem els mateixos espais, teníem ambicions i inquietuds semblants, i al final en hem ajuntat formant aquesta banda…

–En certs espais vol dir als mateixos bars?

–Sí, els mateixos bars però també centres de reunió del barri; el barri del Clot és molt petit i hi ha un teixit associatiu important, i hem coincidit en alguns grups. Ens hem conegut a partir d’aquí, dos també van compartir escola.

–El grup és molt jove, del 2012, i vosaltres també…

–Jo en tinc 29 i els altres 21 i 22.

–Però ja us ha donat temps de ser guanyadors del Wolfest, entre d’altres, i de canviar-vos de nom. Perquè el canvi de Monkeyness a Contra?

–Al principi el vam utilitzar d’una forma no massa pensada, ens relacionava molt amb els tres grups. Als nostres inicis vam fer molts concursos, moltíssims, que ens van anar molt bé en tots els sentits, i va ser quan vam decidir canviar el nom. Sembla que l’elecció tingui un punt reivindicatiu, i al principi no era així, no tenia cap connotació. Ens agradava com sonava. Sí que és veritat que al final li hem anat donat: en un moment en que és molt difícil fer-se un lloc en la indústria musical aquí està el nostre crit.

–El vostre estil musical és indie- rock electrònic, és així?

–Nosaltres li diem indie-rock. Però sí que és veritat que ens agrada barrejar-hi altres ritmes, i donar-li un punt festiu. No m’atreviria a dir que té electrònica, però sí que a vegades agafem ritmes contundents.

–Però hi ha un videoclip de Contra en el qual Fred Astaire balla electrònica, no?

–Aquest és el tema més electrònic que tenim. Però no porta una base gravada, tot ho fem nosaltres. I al concert l’utilitzem bastant com improvisació. Arrisquem en algun moment una mica més…però no és electrònica en el sentit de portar una base gravada. Jo no ho consideraria música electrònica en cap cas.

–Disc en teniu?

–Fa un any vam llançar una maqueta, una demo, amb tres temes. I aquí sí, li vam demanar a un amic discjòquei que ens fes una versió electrònica d’un dels temes.

–Totes les cançons són en anglès?

–Sí.

–I per què aquesta aposta?

–De fet no és una aposta, surt d’una manera espontània en anglès, perquè és la música que nosaltres escoltem i la que ens agrada. No hi ha darrera una aposta de fer-ho per algun motiu. Alguns ens pregunten quan començarem a cantar en castellà o català. Nosaltres no ho tenim previst. Perquè ens agrada com sona i estem acostumats a això. El cantant té habilitat per fer-ho i li surt així.

– Sorprèn, diuen que a Espanya es té el nivell més baix d’anglès..

–Home si nosaltres marxéssim a Anglaterra aquí ja es notaria. Però la gent que anem coincidint li diuen al cantant que l’accent i l’escriptura són més que correctes.

–Indie-rock i temes en anglès…és una aposta molt diferent a la dels anomenats nous grups catalans que estan triomfant.

–Totalment diferent. I això no vol dir res, a nosaltres ens agrada aquest estil i anem en aquesta línia.

–Quins són els vostres grups de referència?

–N’hi ha dos o tres molt importants, parlo de Franz Ferdinand, Arctic Monkeys… de grups de l’última fornada de rock. Però també és veritat, i ens agrada dir-ho, hi ha moltes influències d’altres cantants o grups. Sons que no tenen res a veure amb els grups de referència però formen part del que escoltem i del que ens agrada. Jo entenc que a la gent li serveix un nom, rollo ‘aquest grup s’assembla a’…

–I quin seria?

–La línia és la de Franz Ferdinand.

–I algun grup contemporani del panorama català que us agradi?

–Jo personalment sóc un fan de Mishima, trobo que és un grup que escriu molt bé i que dins del panorama català s’erigeix amb un estil propi i una personalitat fortíssima. Altres grups em començaria a costar… però respectem molt Love of Lesbian, que em tingut relació amb ells. Si que et diria un altre nom molt clar, que és Sidonie, però al principi, quan eren molt arriscats i també cantaven en anglès.

–Quin públic teniu ?

–Hem tingut de tot i ens encanta que sigui així. Sobretot, gent que tingui moltes ganes de passar-s’ho bé.

– Sou un grup per anar de festa?

–Bé, per a gent que tingui ganes de passar-ho bé amb nova música. A nosaltres ens agrada pensar que donem una dosi d’energia.

–És el primer cop que veniu a Andorra?

–Com a grup és la primera vegada, sí. I amb ganes de noves possibilitats, ens encantaria fer més concert aquí.

Per a més informació consulti l’edició en paper.