Martí Gironell és un periodista i novel·lista català. Llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, és autor d’una desena de novel·les històriques i de dos àlbums infantils il·lustrats. L’autor presentarà avui la seva darrera obra, El fabricant de records, a la biblioteca comunal del Pas de la Casa, a les 19.30 hores. La història està inspirada en la figura de Valentí Fargnoli, pioner de la fotografia, que va desenvolupar la seva tasca a principis del segle XX a Catalunya.
–Avui presenta a Andorra El fabricant de records. Com es va documentar per escriure-la?
–Ja feia anys que m’estava documentant per la novel·la, perquè havia conegut aquest fotògraf ambulant a partir d’haver vist fotografies seves, de descobrir-ne de noves… Així que vaig començar a pensar que darrere d’aquest home i a partir de la seva feina podia documentar els primers 40 anys del segle XX i conèixer una mica com eren en aquella època. Per tant, vaig buscar tant en pobles, com a la ciutat, en llocs de la costa i de muntanya; i també vaig esbrinar com era la vida d’aquest fotògraf, amb qui es relacionava, com era la seva família… Ha estat una feina molt plaent de fer.
–Com és l’experiència d’endinsar-se en la vida d’un altre?
–Soc una persona molt curiosa, i aquest és el motor que fa que arrenqui qualsevol documentació perquè després acabi en una novel·la. Com a novel·lista t’ajuda a conèixer millor el personatge, els hàbits que tenia i a reconstruir la seva personalitat per fer-li fer o dir certes coses, i em pregunto: Hauria pogut dir això? Hauria pogut pensar així? D’altra banda, pots arribar a conèixer persones que van viure al costat d’aquest personatge, i això també t’ajuda, perquè aquestes tenen una informació viscuda directa molt valuosa i que no trobes en qualsevol arxiu o biblioteca.
–Per què explicar la història d’en Valentí?
–Em va fascinar molt la primera fotografia que vaig veure d’ell. No el coneixia, però senzillament, no saps per què, et quedes embadalit davant d’una fotografia. Era una portalada romànica de Besalú, el meu poble. La signatura era molt tremolosa. Em va cridar l’atenció, em va encuriosir aquella llum, aquell color en blanc i negre, tan brillant alhora, la perspectiva…I em va animar a voler conèixer més d’aquelles fotografies. A mesura que et vas endinsant més en la seva història trobes el detonant que et permet crear la intriga en el lector i a conèixer, a partir de la història en minúscules de Fargnoli, una part de la nostra història en majúscules.
–Sempre ha estat curiós?
–Sí. Les 10 novel·les parteixen d’aquesta curiositat que sents per un tema o per un personatge, però en la meva vida també soc així. Umberto Echo deia que la ficció a les novel·les és una gran eina per entendre o per interpretar la realitat que t’ha precedit.
–Quin és l’últim llibre que s’ha llegit?
–En tinc molts. Ara he acabat de llegir La vida secreta de la Sylvia Nolan, de Núria Pradas; Les Altures, de Sebastià Portell; i tinc a la tauleta de nit Les Ocultacions, de l’Anna Gual.
