Va néixer a Mataró l’any 1959 i hi va viure fins als 29 anys. Es va diplomar com a mestra i més tard es va llicenciar en filologia. El gener del 1989 es va establir a la Seu amb la seva família. Va treballar com a mestra al col·legi Albert Vives, al Pau Claris i a Fígols d’Organyà fins que al 1992 va començar a treballar a l’Escola d’Adults, de la qual n’és la directora. / Per JOSEP ROMERO
–Quina és la seva afició preferida?
–El que més m’agrada fer quan tinc temps lliure és llegir. M’agrada molt la novel·la històrica, sobretot l’ambientada a l’Edat Mitjana. També m’agrada la poesia, que per a mi és com el bombonet que es menja en un àpat, poc i ben assaborit. També m’agrada la natura, passejar pel bosc, fer caminades, excursions per la muntanya…
–Què li agrada més d’Andorra?
–El que més m’agrada és precisament els seus racons de natura, allò que per a molts és el més desconegut.
–I el que menys?
–El que no m’agrada gaire és anar a comprar, per a mi anar a comprar és una necessitat, no una afició, per tant que no m’hi busquin, a les botigues, si em perdo.
–Quin és el seu racó preferit del Principat?
–El cim de qualsevol de les seves muntanyes, des d’on es pot gaudir de panorames esplèndids.
–Acostuma a reciclar?
–I tant! De fet això ara ens sembla una modernitat però a casa meva, quan era petita, teníem un sac on ficàvem els papers, també separàvem les ampolles de xampany (llavors no existia el cava) i de tant en tant passava el drapaire, amb el seu carro i ens comprava tot el que havíem guardat després de pesar-ho amb la seva romana. Ara a la deixalleria ens donen vals per bescanviar per productes, per anar al cinema… L’última pel·lícula que vam anar a veure la vam pagar amb aquests vals i el carretó que faig servir per anar comprar també.
–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–Tots els impostos que paguem són importants, si volem gaudir de la tan preuada societat del benestar, n’hem de pagar.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Mai m’he trobat en la necessitat d’haver de plantejar-me anar a buscar feina fora. Jo sóc de la generació que acabar els estudis i començar a treballar l’endemà era el més normal. En el meu cas, fins i tot ja treballava en l’últim any de carrera. És molt trist que actualment els joves, per poder guanyar-se la vida, es vegin obligats a marxar, perquè això comporta un malbaratament de recursos: hem invertit molt en aquests joves, les famílies, la societat, i aquests valors ara els aprofitaran altres països! Una altra cosa ben diferent i molt positiva és anar a treballar a l’estranger per completar la formació, per voluntat pròpia.
–Comprar a Andorra és barat?
–Penso que el valor que ofereix Andorra pel que fa al comerç no és tant el preu interessant com el fet de trobar un ventall gran d’opcions que et permet adquirir amb més facilitat allò que busques. De totes maneres, confesso que sempre que puc m’estimo més comprar a la vora de casa, si pot ser a la Seu millor que millor: a les petites botigues especialitzades i al mercat setmanal.
–Li interessa la política?
–I tant! La política ens afecta en el dia a dia i en molts àmbits de les nostres vides, per tant, és lògic que m’interessi, i molt! Tenim la sort d’estar vivint uns moments fascinants en la política catalana, i tots nosaltres en som partícips.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–No fa molts anys que tinc mòbil. Sempre m’hi havia resistit, fins que els meus fills em van pressionar perquè en tingués un: em volien tenir tot el dia controlada! Jo era de les que deia que mentre hi hagués cabines telefòniques pel carrer, el mòbil no em feia falta.
–Té por a la mort?
–De fet no hi penso gaire, encara que últimament més perquè se m’han mort unes persones de la família molt estimades. Més que por a la mort, em fa por patir i fer patir els éssers estimats.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Vull pensar que sí.
