ANDORRA LA VELLA
- Foto: TONY LARA
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ LEGISLATIVA DE FINANCES
–El retard en aprovar la llei de bases de l’ordenament tributari perjudica l’aplicació dels nous impostos?
–No hi ha cap impost que no s’hagi pogut implementar o que s’hagi implementat malament per una mancança imputable a la llei de bases del 1996. A més, en referència a la nova llei, també cal tenir en compte que fer un desplegament tributari a imatge d’un gran país seria inviable.
–Es refereix al fet que la màquina fiscal no es mengi els beneficis fiscals?
– Sí, i trobo molt encertada la decisió del Govern de no crear una estructura fiscal molt gran, i unificar els departaments de tributs i de duanes que s’han reestructurat sota el nou departament de tributs i fronteres. Això fa que a priori, el desplegament del nou marc fiscal no hagi de comportar un increment significatiu de la despesa. Però, tot això no es fa d’un dia per l’altre, sinó que ha calgut posar en funcionament processos de selecció i formació perquè calen coneixements que fins ara no teníem. També ha calgut dotar l’administració d’eines d’anàlisi i control segons el que estableixen les lleis reguladores de cada un dels impostos vigents.
–Parlant de despesa, la regla d’or que va idear el seu grup està aixecant força debat.
–Creiem que el més important és la idea que hi ha al darrera del què s’ha anomenat la regla d’or. El que es pretén és racionalitzar la despesa de totes les administracions públiques, el Govern, les societats i ens públics, les societats participades pel sector públic, els comuns i les societats participades pels comuns. Volem instaurar unes eines que permetin treballar i respectar uns topalls de gestió comuna dels fons públics.
– Per controlar l’endeutament de l’Estat?
–És el més important. Quan parlem d’endeutament de l’Estat parlem de l’endeutament global de totes aquestes administracions i institucions. El tractat de Maastricht imposa un sostre del 60% als països de la UE però hem vist com aquest sostre ha estat superat per alguns Estats que tenen però, la possibilitat de ser rescatats. Això per a Andorra no és possible. Per tant, ens ha semblat que preveure uns màxims d’endeutament de l’ordre del 60% seria arriscar-se massa. Els nivells actuals d’endeutament a casa nostra, se situen entre el 32% i el 33% del PIB i l’hem volgut fixar al 40%. Això no vol dir que potser s’arribarà al 45% perquè el mateix criteri del Govern ens explica que potser el 40% no deixarà gaire marge de recorregut a la regla. És una de les coses que hem d’examinar.
–No obstant això, el Govern diu que caldria modular el calendari d’aplicació i els límits d’endeutament.
–Tots els paràmetres que recull la proposició de llei es poden complir. Hi ha altres regles a més de l’endeutament màxim de l’Estat que recordo que seria del 40% per al Govern, i del 200% de la mitjana dels ingressos dels últims tres anys per als comuns. Als comuns no se’ls imposa res de nou, però si que se’ls posa un segon barret i és que la suma del seu endeutament i el del Govern no pot superar el 50% del PIB. Això vol dir que la suma del deute dels set comuns no pot representar més del 10% del PIB.
–I què passarà si el PIB es calcula d’una altra manera, més realista?
–El PIB és el que es calcula ara, si ha un canvi de metodologia en el càlcul del PIB, cosa que mai es pot excloure, s’haurà de traslladar a la llei. Aquest any el PIB és de 2.450 milions i els últims anys era de 2.500 milions. Si en el futur el PIB tingués una pujada o baixada substancials, s’hauria de traslladar al càlcul de l’endeutament. Però, entenem que no legislar perquè el PIB no estigui calculat de la millor manera és un error.
– De moment tampoc ha aixecat gaire entusiasme entre els comuns?
–En cap cas volem una llei que no es pugui aplicar. Reitero els límits que introdueix la llei tant a nivell d’endeutament màxim com de despesa màxima o de pressió fiscal, són els que actualment es compleixen. El que no vol dir que tot això es continuï complint cada any. Per això, la regla d’or també introdueix una figura innovadora que és el marc pressupostari de quatre anys.
–En què consisteix aquest nou marc pressupostari?
–Tenim mandats de quatre anys. Fins ara, tant el Govern com els comuns feien pressupostos a un any vista. La regla d’or introdueix un marc pressupostari a mitjà termini que correspon a la durada del mandat. Això vol dir que els pressupostos seran una projecció del que es vol fer i que no serà estàtica, però que afavorirà la transparència perquè recollirà el que s’haurà defensat als programes electorals. Creiem que és una de les claus de volta de la futura llei.
–A favor o en contra del criteri del Govern?
–Des del grup parlamentari vam valorar de manera molt positiva el criteri del Govern perquè va fins al moll de l’os en les conseqüències que pot comportar l’aplicació de la regla d’or a mitjà i llarg termini. Ara és el moment de calibrar-ho i de presentar les esmenes. El criteri del Govern és valent i va acompanyat d’una sèrie d’annexes amb projeccions que justifiquen les seves tesis.
–Els comuns tampoc no hi estaven gaire d’acord?
–Els comuns ens van fer arribar les seves inquietuds en una reunió a finals del juny passat. Ara disposem dels informes del professor Aparicio, catedràtic en dret constitucional, i del professor Alonso, catedràtic en dret tributari, i també valorem les aportacions que ens puguin fer perquè la regla d’or sigui acceptada pels comuns i pel Govern.
–Semblaria ser que hi havia qüestions d’inconstitucionalitat en el text?
–Les coses poden tenir l’aparença de ser constitucionals, i al final potser no ho són tant. Però som del parer que val més que ningú no posi en dubte la constitucionalitat de la llei que no pas tirar-la endavant i que després hagi de passar pel filtre del Tribunal Constitucional. Crec que és de lògica voler fer bé el treball parlamentari.
– I en lloc d’una regla d’or perquè no una llei de responsabilitat política?
–Tenim una sèrie d’institucions que garanteixen les llibertats democràtiques, sempre es pot anar més enllà amb una llei, però en el sentit estrictament polític, si algú fa malament la feina els ciutadans li fan saber a les urnes. Si algú té un comportament delictiu també disposem de mitjans per posar-hi remei.
– I si el Tribunal de Comptes ha d’acomiadar un polític si ho fa malament, no seria millor que ho investigués la Justícia?
–La gestió pot ser dolenta però no constitutiva d’un delicte. El que es pretenia amb les noves atribucions del Tribunal de Comptes és cobrir la mala gestió però en cap cas, res que s’hagi de resoldre en l’àmbit penal. Tot això, ens ho estem plantejant perquè si com assenyalen el Govern i els comuns, aquestes funcions constituïssin una extralimitació inconstitucional, modificarem el text.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
