- L’enigmista català, dilluns al Centre de la Cultura Catalana. Foto: TONY LARA
–Diu que es va casar en un teatre. El Condal de Barcelon. El matrimoni, ¿és una farsa o un drama?
–La convivència és una tragicomèdia; l’amor pot arribar a ser un drama, i el matrimoni, com a cerimònia, és una comèdia amb un punt d’òpera bufa. Però, ep, jo porto 21 anys casat.
–L’amor dura tres anys, diu Beigbeder. ¿Només tres?
–Ara els bioquímics diuen que set. No ho sé. Personalment, crec que la durada de l’amor depèn directament de les seves intermitències.
–Un oncle seu va començar d’anarquista i va acabar de monjo cartoixà. ¿A quin costat s’hi veu millor, vostè?
–Si m’he de definir, m’aplicaré el que li vaig sentir una vegada a Pere Quart, que era, deia, un anarquista empíric. Jo també, tot i que alguns anarquistes em titllen de farsant. M’agrada tocar de peus a terra, però amb un sol peu…
–Diu Barnils que els diaris només serveixen per fregar el terra. Els periodistes, ¿som els senyors de la neteja?
–La meva primera entrevista me la van fer als 24 anys. Acabava de publicar els primer llibre i vaig anar a casa d’una nòvia meva. Li havien posat al gos uns diaris al terra, i vaig veure com aquell gos se’m pixava a la cara. Una lliçó d’humilitat que no he oblidat mai. Molt útil per combatre els atacs d’ego.
–No va fer la mili, per militar i per espanyola. I una mili catalana, ¿la faria?
–A un estat català li posaria pràticament les mateixes objeccions que li poso a l’estat espanyol. I la mili, mai. La bestiesa més gran que ha fet mai la humanitat és institucionalitzar la violència.
–Té una biblioteca amb 8.000 volums. El llegir, ¿li ha fet perdre l’escriure?
–És un risc, però em semblaria encara pitjor que l’escriure em fes perdre el llegir.
–El faig al cas de la polèmica sobre Canòlich, l’únic topònim català acabat en ch. ¿El fet diferencial andorrà?
–A Catalunya tenim el cas de Figaró. Els filòlegs van establir que ve de figa, i que per tant s’havia d’escriure Figueró. Semblava evident, però els polítics se les van empescar per covocar un referèndum. ¡I va sortir Figaró!
–¿Suggereix que convoquem un referèndum sobre Canòlich?
–Si es volen distreure, sí. Però probablement l’unic que en treuran és donar carta de naturalesa a un problema on n’hi hauria hagut prou a aplicar criteris científics. Dit això, hi afegiré que trobo la ch tan interessant com qualsevol altra lletra.
–Definició d’Andorra per a uns mots encreuats.
–Evitem els tòpics de l’escapada, els Pirineus, la neu i el sucre… Potser diria: «La seca, la Meca i… ¿quines Valls?»
–Màrius Torres, Màrius Sempere, Cinco horas con Mario, Marius et Jeanette, Mario Vargas Llosa… ¿Li fa nosa algú, en aquesta llista?
–Cap. I els he llegit –o vist– tots. L’únic Mario que detesto és Super Mario Bros. Per culpa seva em deien Super Mario Gros…
–¿Ni Vargas Llosa?
–He tingut el gust de dinar-hi en diverses ocasions. Segur que podríem tenir una interessant discussió política. Però el Nobel d’aquest any esmena un error històric.
–No arriba a palíndrom, però, ¿si li dic Arrodna? Tic-tac, tic-tac…
–Hmmm. A veure, a veure… An-dor-ra. Bona, aquesta.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
