Mariona Buxó és psicòloga i diplomada en relacions laborals, especialista en psicologia forense i pericial, d’infantil i adults i esportiva. També és coach en el desenvolupament executiu i personal enfocat a la millora del desenvolupament. Fa vuit anys que va arribar a Andorra, procedent de Barcelona, i en fa quatre que va obrir el centre Psico B amb Sònia Bigordà, amb qui organitza l’Escola de mares i pares de les Valls del Nord.
–A causa de la crisi, les consultes psicològiques han augmentat?
–És cert que hi ha una gran demanda, les persones es troben amb menys recursos personals per superar-ho, però també és cert que molta gent que estaria fent un seguiment psicològic constant es troba que ha de prioritzar i no pot anar al psicòleg. Avui la consulta psicològica encara no entra per la CASS i per a molta gent fer un seguiment setmanal o mensual li suposa una despesa a final de mes que no pot assumir. El psicòleg no s’hauria de considerar un luxe i hauria d’estar cobert per la CASS, com altres professionals liberals.
–Anar al psicòleg ja no és un tabú?
–Cada vegada s’està popularitzant més, i la psicologia incorpora altres tècniques com pot ser el coaching o la PNL, altres eines que la fan més quotidiana i accessible a la gent.
–PNL?
–Programació neurolingüística, com canvio la meva manera de parlar, el meu llenguatge. En temes empresarials es treballa molt.
–Vostès ajuden a educar els fills.
–És el segon any que organitzem l’Escola de mares i pares de les Valls del Nord. La nostra metodologia de treball és a través d’un format molt pràctica, són taules de treball. Per exemple, la sessió d’avui [ahir per al lector] es dedica a Educació sense cridar i els pares exposen obertament, de tu a tu, quins són els seus neguits, i nosaltres els anem orientant. Són formats molt pràctics, molt participatius, i volem que els pares pensin en com canviar les seves tècniques. També els passem un quadre resum recordatori perquè s’ho pengin a la nevera.
–Però, és difícil evitar que als pares se’ls escapi algun crit, no?
–Sí, perquè en la nostra societat hi estem acostumats. Ens enfadem perquè sembla que no ens estan escoltant i cridem, i perdem la raó, i si ho fem ensenyem als infants una manera agressiva de comunicar-se. I després no ens estranyi que els fills cridin, ells pensen que així els farem cas, com fan els pares. Cal canviar la dinàmica.
–Repeteixen els pares a l’Escola?
–Sí, sí. Són bastant fidels, tot i que cada any se n’incorporen de nous. És un format que els agrada perquè els permet explicar-se, compartir, intercanviar opinions. Nosaltres els ajudem a reconduir certes conductes i, de vegades, només el fet de venir i comprovar que d’altres pares tenen els mateixos neguits els treu un pes de sobre.
–Les tècniques serveixen tant per a un fill com per a un altre?
–Bé, és cert que encara que eduquis igual els fills poden no tenir res a veure entre ells, i amb cada fill hauràs d’adoptar unes tècniques diferents. Has de conèixer bé el teu fill i amb base a què aprèn, l’adaptació és bàsica, amb qualsevol tipus de tècniques i d’eines. No hi ha un manual de l’educació sinó el tindrien tots els pares!
–I tots els fills serien perfectes!
–El que preval és el sentit comú i si hi ha coses que no et funcionen s’han de canviar, buscar altres maneres per aconseguir el mateix resultat.
–Per a quines edats és l’Escola?
–Ho hem dividit en infants de 4 a 11 anys, i de més d’11 anys.
–I què passa amb els infants de 0 a 3 anys, no és l’etapa clau de la vida?
–Educar no comença als 4 anys, sinó quan el nen té dos mesos i plora perquè l’agafis. Nosaltres donem suport a algunes escoles bressol perquè pensem que l’educació dels 0 als 3 anys és la base en què els infants comencen a saber que hi ha normes i límits, i han de conèixer-los.
