Marina Muñoz Hernández (Andorra la Vella, 1991) ha estat una de les dues persones beneficiades pel Premi Nacional a l’Estudi per al curs 2014-2015, amb un import aproximat de 6.800 euros. Estudiant del grau de medicina a la Universitat de Barcelona, a finals de curs ja serà doctora. Excel·lent alumna, la seva mitjana de batxillerat va ser un 9,8 al Col·legi Sant Ermengol (sistema educatiu espanyol, sent l’estudiant amb més nota del seu curs. La futura doctora ha rebut la beca d’estudis durant els sis anys de carrera universitària, import que ha utilitzat per costejar-se la matrícula i cobrir alguna altra despesa.
–Quina és la seva afició preferida?
–M’agrada llegir, anar al cinema, descobrir racons curiosos de la ciutat i, quan puc, viatjar.
–Què li agrada d’Andorra?
–Les muntanyes, el simple fet de veure-les en mirar cap amunt. Les he enyorat molt en els darrers anys, el cel de Barcelona em sembla buit en comparació.
–I el pitjor?
–Les aglomeracions i el trànsit de la capital. Quan torno a casa per vacances em desespera haver de caminar a ritme de processó per les avingudes.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–M’agraden molt els llacs de Tristaina durant l’estiu.
–Recicla?
–Sí, fonamentalment plàstic i vidre.
–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–És un tema espinós, però en general diria que és un mal necessari.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sí, moltes vegades. No m’agrada tancar-me portes.
–Li satisfà el model sanitari?
–M’agradaria poder dir que sí, però fins que no s’arribi a un model completament públic i universal no ho podré fer. Crec que la salut, en tots els seus vessants, hauria d’ésser una prioritat independentment de la situació econòmica del país.
–Comprar a Andorra és barat?
–Els béns de primera necessitat no són barats, però hi ha articles «de caprici» que sí que ho són, comparativament. Preferiria que fos a l’inrevés.
–L’interessa la política?
–Sí. Crec que és molt important estar assabentat del que passa en aquest àmbit, però reconec que moltes vegades és temptador ignorar-la per evitar-se mals de cap, sobretot quan es tenen altres coses al cap.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–Abans hagués dit que no, però en l’últim any me n’he tornat força depenent. Me n’adono que quan l’ignoro durant un dia o dos se m’acumulen els correus electrònics i els missatges sense contestar, i això m’estressa… Prefereixo tenir-lo a mà.
–Quin és el seu programa de televisió favorit?
–Ara mateix no miro la televisió, però tinc tendència a enganxar-me a sèries, i per desconnectar sense perdre massa temps miro algunes comèdies d’episodis curts per Internet (Brooklyn 99, Fresh off the boat).
–Té por a la mort?
–No, no especialment. M’inquieten la vellesa i les circumstàncies que l’envolten, més que a pròpia mort.
–Creu que després de la mort hi ha alguna cosa més?
–No, em costa fins i tot plantejar-m’ho.
–Practica algun esport?
–Darrerament no. He anat alternant entre sortir a córrer durant les vacances (tot i que no m’agrada), anar al gimnàs… M’agradaria poder esquiar o fer caiac tot l’any.
–Intenta estalviar?
–M’he proposat ser més organitzada amb els diners.
