Un restaurant és un lloc ideal per estudiar el comportament humà, tot i que el que va portar a la doctora en psicologia i catedràtica en neurofisiologia María Vargas i al seu marit a obrir-ne un va tenir més a veure amb les ganes de fer un canvi laboral i passar temps junts, així com transmetre a la seva clientela el seu amor per la cuina del seu país, Argentina, i la seva ciutat natal, Rosario. No en va, així es diuen el dos restaurants que tenen, el primer, obert a Sitges fa 12 anys, i el segon a Aixovall, que encara no té l’any de vida però ja els està donant moltes alegries.
–Ja li havia d’agradar la cuina per fer un canvi tan radical.
–Va ser l’opció que vam trobar per passar més temps junts, ja que les nostres respectives feines no ens ho permetien. S’ha de dir que a mi sempre m’ha agradat cuinar. La meva àvia criolla em va ensenyar la cuina més tradicional: els potatges, els guisats i les postres casolanes, entre molts altres plats. Certament quan van obrir el primer restaurant al port de Sitges, vam tenir un gran aprenentatge perquè no és el mateix la cuina de casa que tot el que implica dirigir un equip i atendre als clients. Però vam treballar dur i sempre hem rebut molt bones crítiques.
–I amb producte argentí.
–Sí, a diferència d’altres llocs, nosaltres sempre hem treballat amb carn argentina.
–Quina és la seva especialitat?
–La cuina argentina casolana, que va més enllà de la coneguda graella, que també servim. La cuina argentina és una fusió de les cuines europees que van arribar a través de la immigració i que es van barrejar amb el que hi havia al país. Per exemple, les empanades argentines són una evolució de l’empanada gallega.
–Quins plats són els que triomfen més?
–A més de la parrillada, els clients es sorprenen amb plats molt senzills com l’empanada criolla o la tempura d’espinacs, que els argentins coneixem com torrejas de la abuela, o la milanesa a la napolitana, els alfajores típics de Mar de Plata, el rogel (pasta fullada amb dulce de leche), i les pastes que anomenem facturas.
–Fa prop d’un any van decidir obrir un segon restaurant a Andorra. Per què?
–Teníem clients andorrans que ens ho demanaven, trobaven a faltar una oferta gastronòmica com la nostra al país. Vam trobar una borda a Aixovall, que vam arreglar durant la pandèmia i que vam inaugurar al març del 2021.
–I com està anant l’aventura andorrana?
–Ateses les circumstàncies, estem molt contents. Tot i que estem a les xarxes socials, creiem en la publicitat del boca-orella, dels clients contents que ens recomanen.
–Quin plat és el que més li agrada cuinar?
–Haig de confessar que soc més vegetariana que carnívora, i m’agrada molt preparat plats i postres vegans i vegetarians, com els canelons d’espirulina. La nostra carta és molt variada, al nostre restaurant té cabuda tothom.
