El Periòdic d'Andorra

Maria Tersa

Si algú té un somni, que el segueixi fins el final, costi el que costi...

MARISA DA COSTA

Periodic
Foto: MARÍA TERSA

– El ballarí neix o es fa?

Jo, personalment, crec que he nascut per ballar. És el que més m’omple i em fa feliç. No obstant, això no vol dir que una persona no pugui aprendre a ballar a qualsevol edat, no és un obstacle.

– El millor moment per ballar?

Sempre ho és. Ara, d’aquí mitja hora, dues… Sempre és el moment adequat per ballar.

– Un referent?

Michael Jackson. Ho tenia tot: intèrpret, ballarí, cantant… Polifacètic i polivalent.

– Com vas aprendre a ballar?

Quan jo tenia quatre anys, els meus pares em van apuntar a l’Esbart Sant Romà d’Encamp. Al meu pare li encantava una de les seves labors, la de mantenir la tradició i cultura mitjançant la dansa. Des d’aleshores no he aturat mai la meva activitat amb el grup però, a més, he fet gimnàstica rítmica i artística, ballet, hip hop… També vaig fer una estada a la Urban Dance Factory de Barcelona, una experiència inoblidable on vaig adquirir nous coneixements però, sobretot, em vaig adonar que em queda molt per aprendre…

– Amb quin estil de ball et sents més còmoda?

Suposo que es deu a que és el que sempre he ballat, però el folklòric contemporani és amb al que millor m’adapto, però el ball modern i els estils urbans són també modalitats amb les que em sento molt còmoda.

– Algun espectacle que recomanaries?

No puc quedar-me amb un espectacle només, així que suggeriré tres agrupacions: la Compañía Nacional de Danza, la Contemporánea i Akram Khan. Qualsevol de les seves interpretacions són recomanables. Sigui més o menys espectacular la trama, la posada en escena és sempre magnífica.

– Un llibre?

A molts els costarà creure-ho, però… Los Pilares de la Tierra, de Ken Follet.

– Una pel·lícula?

Qualsevol de les sagues basades en els llibres de J.R.R. Tolkien. El Señor de los Anillos o El Hobbit són pel·lícules que m’encanten, però no puc deixar d’esmentar La vida és bella… És preciosa.

– Una obra de teatre?

Un any de la nostra vida. Una producció andorrana que explica el transcurs de l’any 1943 i que reflexa molt acertadament un trosset de la nostra història.

– Si no haguessis nascut a l’època contemporània, a quin segle hauries volgut viure?

A l’Edat Medieval. No només perquè em fico molt en el paper a l’hora de fer balls medievals; els vestits, els passejos per aquells jardins idíl·lics i el festeig entre les parelles…

– Quan vas decidir dedicar-te a la dansa?

En realitat no m’hi dedico exclusivament, tant de bo. Però el meu somni sí que seria dedicar la meva vida al ball i poder-ne viure. Però clar…

– Quina seria la teva gran fita?

Formar part d’alguna companyia professional de dansa contemporània. Com he dit abans… Somnio amb dedicar-m’hi exclusivament. I la culminació seria acabar a la companyia de dansa Netherlands.

– El moment més emocionant de la teva carrera?

Quan em van oferir fer el meu primer solo de contemporani. El moment d’interpretar-lo davant del públic… No va sortir perfecte, vaig cometre moltes errades i no en vaig sortir del tot satisfeta. Però que depositessin la seva confiança en mi va ser molt emocionant.

– Quin consell donaries a un jove ballarí? (Més jove que tu…)?

Si el seu somni és ballar, que el persegueixi fins el final, costi el que costi i sense que li importin les veus alienes. Que no permeti que ningú es fiqui entre ell i la dansa i no escolti allò de que no té futur. Els somnis s’han de perseguir.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Defensor de l’afiliat de la CASS
Nutricionista dels Jocs dels Petits Estats 2025
Presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu