Maria Jose Alviñà és una alturgellenca nascuda el 1960. Des de l’any 1987 és propietària i treballadora de l’única administració de loteries de la Seu, al carrer Major. Considera la seva feina molt gratificant, sobretot quan observa que pot solucionar els problemes econòmics a alguna família, en aquests moments tan difícils que ens està tocant viure, com va succeir ara fa 15 dies quan va donar un premi a la Primitiva de 944.000 euros. Es considera una persona molt positiva, sempre hi veu el got mig ple. Viu amb el seu home i les seves filles, valorant molt la importància de tenir una família.
–Quina és la seva afició preferida?
–La lectura, el patchwork, el punt de creu, el ganxet i el punt de mitja, totes elles aficions tranquil·les i relaxades. M’agrada molt estar a casa, crec que si no hagués d’anar a treballar cada dia, podria passar dies i dies tancada a casa sense sortir.
–Què li agrada més d’Andorra?
–M’agrada molt el paisatge, les muntanyes. Encara que no negaré que també m’agrada molt passejar pel centre i anar de botigues.
–I el què menys?
–Tants cotxes, les cues que has de fer per moure’t pel país. M’atabala una mica els dies que hi ha molt trànsit.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La Coma (Arcalís). Quan arribo allà dalt sento una pau extrema. La primera vegada que vaig anar-hi era molt jove,13 o 14 anys, aleshores no hi havia cap més edificació que els petits refugis dels pastors, va ser el més semblant al Paradís que havia vist mai i em va impactar molt.
–Acostuma a reciclar?
–Sí, sí. Tot el que puc, fins al punt de ser pesada i tot amb els de casa meva. Tot el que estigui a les nostres mans per no espatllar més el món, hem de fer-ho. A més a més, tampoc costa tant, només cal posar-hi una mica d’interès, crec jo.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Està molt clar que per poder recollir hem de sembrar. Hem de pagar per tenir totes les infraestructures de les que gaudim actualment. El que em molesta és veure com un mateix està pagant, (i molt!), i hi ha gent què té més que tu, què no paga res i encara són els que més exigeixen.
-Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Per sort no he tingut mai la necessitat de plantejar-m’ho. Té que ser molt dur haver de marxar de la teva terra per guanyar-te la vida i actualment està passant massa sovint. Tenim molt jovent repartit arreu què el dia de demà potser ens farà falta aquí i ja no el podrem recuperar.
–Li satisfà el model sanitari?
–Sempre pot millorar-se. En pocs anys ha canviat molt tot.
–Comprar a Andorra és barat?
–En general la vida aquí no és barata, hi ha alguns productes que estan millor de preu, però la gran majoria no.
–L’ interessa la política?
–Gens ni mica. Avui en dia tot és política i a mi no m’agrada que es barregi tant. L’ensenyament, la sanitat… haurien de quedar al marge dels interessos polítics.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–Algun dia m’ha passat de descuidar-me’l a casa i sí, l’he trobat a faltar. Estem tan acostumats a estar sempre informats de tot, al moment, que sembla que et quedis incomunicat.
–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Cada dia veig menys la TV, em costa trobar algun programa que m’agradi. Normalment trio els informatius de Pirineus TV i ATV per la proximitat, és bo saber que passa a prop de casa. En segon lloc van els documentals.
–Té por a la mort?
–Més que por a la mort, tinc por al patiment que pot haver-hi abans de la mort. Tinc molt clar que tots hi hem de passar, però no tinc cap pressa, encara he de donar molta guerra. Em queden moltes coses per solucionar.
–Practica algun esport?
–No sóc gaire esportista. Cada dia camino una hora amb la meva gossa. M’agrada molt el bàsquet però des de la grada.
–Intenta estalviar?
–Uff, que difícil és això! No és bo estirar més el braç que la màniga, hem de viure dins de les possibilitats de cada moment i procurant que quedi algun euro per si el dia de demà la vida es posa pitjor.
