Quin balanç fa d'aquest primer any?
Un balanç molt positiu. Sí que és veritat que vam entrar al Comú atacant fort perquè teníem una patata calenta a sobre de la taula i no vam tenir ni aquests 90 dies de gràcia per posar-nos en situació. Però, tot i això, penso que és un balanç molt positiu. Hem intentat treballar molt i de cara a la ciutadania, hem intentat obrir, a través del Pla d'Urbanisme, el Comú una miqueta més a la ciutadania, etc. Aquesta és la manera en què volem treballar i continuar.
Com es preveu respondre a les qüestions principals de la problemàtica de l'habitatge?
En un moment donat ens adonem que a la parròquia d'Ordino s'està creixent més del que realment es vol, i aleshores en el mandat anterior es decideix que ha d'haver-hi una modificació extraordinària del POUP per intentar limitar, dins de les nostres competències, aquesta construcció. Llavors es fa un primer pla en el qual, potser, es va ser massa restrictiu, però ja marcàvem unes línies. Hem sigut bastant restrictius a l'hora de tornar a fer aquest pla, tot i que deixem l'oportunitat a tothom que pugui fer-se alguna cosa als seus terrenys. Ara estem en aprovació provisional, s'ha enviat a Govern perquè facin els seus estudis, i crec que tenim un bon pla d'urbanisme. Conservador, sí, però a la llarga veurem que donarà els seus fruits i que aquests seran molt positius.
S'han tingut en compte les 147 al·legacions que es van presentar per part de la ciutadania?
Totalment. Vam tindre 147 al·legacions i o bé es van acceptar completament, o bé es van acceptar parcialment. Només va haver-hi un 15% en les quals no es va acceptar l'al·legació, però jo penso que al final hem donat resposta a la majoria de les persones que n'han fet alguna.
Quins són els punts innegociables del POUP?
Nosaltres volem conservar una qualitat de vida a dins de la parròquia, que hi hagi un creixement sostenible i que tothom pugui tenir accés als serveis. Això són punts innegociables. El creixement haurà d'anar en sintonia amb els serveis que puguem oferir. I, evidentment, és molt important protegir la qualitat de vida que tenim a la parròquia d'Ordino. No malmetre l'entorn que tenim fins al dia d'avui.
Quins avantatges pot aportar la revisió del POUP per part d'empreses estrangeres?
La intenció no ha sigut mai anar a buscar empreses externes per treballar a Andorra. El que sí que és veritat és que el Pla d'Urbanisme és un tema delicat. Per tant, vas a buscar el que millor podria quadrar amb la intenció que tu tens de desenvolupar la parròquia. En funció dels assessoraments que tenim i que realment tenen aquests criteris de sostenibilitat, al final el que vas a buscar és els millors professionals que puguis trobar i pagar. No ens oblidem que dins d'aquest grup de les redactores del Pla d'Urbanisme hi ha una arquitecta que és d'Andorra i que, alhora, té la col·laboració de persones de fora. Com més experiència tingui la gent, és millor per al país.
Quina és la valoració del Comú envers la reforma de l'Hotel Casamanya?
Finalment, hem aconseguit, després de moltíssims anys, que a l'Hotel Casamanya hi hagi una reforma. Una reforma de veritat, perquè realment és un patrimoni que tenim aquí a Ordino, que està també a l'entrada del poble i, per tant, s'havia de fer una reforma com més aviat millor. Que hagi sigut el Ministeri de Medi Ambient? La veritat és que fantàstic, ja que potser som la parròquia que més importància li donem a l'agricultura. Per a nosaltres és una molt bona cosa que pugi el Ministeri aquí.
Ha estat clau per a la decisió que Ordino sigui actualment Reserva de la Biosfera?
Espero que això hagi ajudat. Crec que ha sigut tan per aquest fet com per la importància que donem a les explotacions agrícoles que tenim.
Amb el tancament de l'Auditori Nacional, quines són les garanties que podrà tenir la cultura a la parròquia?
És veritat que per a nosaltres l'Auditori és molt important perquè realment es fan espectacles d'una qualitat important. Però també és cert que es tracta d'un indret en el qual no s'havien fet reformes des de feia molts anys i que aquestes són molt necessàries. Per tant, intentarem reconduir aquesta situació, utilitzant altres espais públics, veure en quines dates fem aquests espectacles, etc. I el que no es pugui fer a l'interior, parlar amb altres comuns per veure si podem preveure espectacles rellevants, com per exemple el de principi d'any o Cap d'Any. Estic convençuda que les altres parròquies estaran contentes d'acollir aquest festival. Però, tot i això, reitero que és important fer aquestes reformes perquè al final sortirem beneficiats tots.
Parlant de mobilitat, com han fet front a les crítiques d'alguns veïns pel tancament de l'aparcament de la Clota Verda?
El pàrquing es llogava amb un propietari privat, i aquest va iniciar un procés de construcció i ens vam quedar sense l'espai. També és cert que aquest pàrquing va solucionar, en un moment donat que no hi havia una altra sortida, la possibilitat d'aparcar-se en aquesta zona. La Clota Verda està connectada a la part superior del poble, per on estan les escoles de segona ensenyança, i avui dia hi ha la possibilitat d'aparcar-se a la zona de dalt i, puntualment, també hi ha un carrer sense sortida, en el qual hem habilitat diverses places. És veritat que això és totalment provisional, però fins que no enllestim una mica més la situació amb els propietaris de la part baixa de la Clota Verda no podem fer més, ja que serà el moment en el qual mirarem si podem tornar a fer un pàrquing una a la zona baixa i un altre que ja tenim que a la zona alta. Però no és que els ciutadans de la Clota Verda s'hagin quedat sense pàrquing, simplement és que els de baix han de caminar una miqueta més i els de dalt una miqueta menys.
Quins beneficis aportarà per als veïns l'homologació del Centre de Tecnificació?
De fet, els beneficis que aportarà és que ara hi haurà competicions internacionals que es podran realitzar aquí. Per tant, els beneficis són per a tots. És un tema de visibilitat, de visibilitat de cara a l'exterior. Podrem acollir proves que fins al dia d'avui no es podien acollir.
Quins canvis es plantegen de cara a futures edicions de la Mostra Gastronòmica?
Ens hem obert una mica més al que són els cuiners de la Cerdanya. Sempre mirem molt cap a Espanya, però penso que és el moment de començar a mirar cap a França i començar a fer participar cuiners, restaurants, etc. Al final és una cuina dels Pirineus, i jo penso que el futur hauria d'anar cap aquí. També fa un parell d'anys que tenim el Saló Gourmet, en el qual s'ofereixen productes de quilòmetre zero, productes de proximitat. Això és part de l'èxit d'aquesta Mostra Gastronòmica i crec que hem de continuar apostant pels productors i artesans de quilòmetre zero del Pirineu. Tenim aquesta cultura i crec que l'hem de compartir entre nosaltres i els nostres veïns.