- Cerqueda, a la plaça del Poble i sense parada de bus a la vista Foto: ÀLEX LARA
–A veure què li sembla el meu microrelat: «Cuando despertó, el bus ya no estaba allí».
–Acostuma a passar: les coses bones desfilen per davant nostre i ni ens adonem.
–Relat curt, ¿emocions curtes?
–Amb només set paraules, ¿no li toquen la fibra, Monterroso i el seu elefat, molt més que patracols de centenars de pàgines? La literatura no és qüestió de mida.
–El posaré en un compromís: ¿quantes vegades ha pujat al Bus Exprès?
–No gaires, la veritat.
–Ja, però, ¿quantes?
–Sis. I l’última ara fa un any.
–I a sobre el premien. ¡Que injust!
–Una mica, sí. Necessito el cotxe per la feina. Però sóc un ferm defensor del transport públic.
–Anem al seu relat: així que Carta a les autoritats passa a bord d’un clípol. Conti, conti.
–Més que passar, té un clípol –rovelladet, en franca decadència– com a protagonista.
–Encara més fascinant. A veure.
–Aquest pobre clípol, l’últim de la seva estirp, es queixa que l’estiguin arraconant amb modernitats com ara el Bus Exprès i reclama el seu lloc en l’imaginari andorrà… ¡i en el diccionari!
–¿Què esperen, Ses Majestats de l’IEC, per acceptar clípol?
–Ja va a estar a punt. El problema és que ja no n’hi ha, de clípols en ús, i que la paraula s’està perdent. El del conte proposa canviar el nom aquest tan anodí de Bus Exprès per un altre amb més personalitat. Però clípol va deixar el llistó molt alt.
–Comenci vostè.
–En un moment d’ofuscació se’m va ocórrer Els Carbasses, però sona un pèl carrincló, ho sé, i no li veig futur. I ha de ser una cosa espontània, popular. No pot ser per decret.
–¿Què té Canòlich, amb h i ben normativa ella, que no tingui clípol?
–Si parléssim en anglès, molt probablement clípol ja seria al diccionari. Però al català, per sort o per desgràcia, li agrada complicar-se la vida.
–Per cert, Canòlich, ¿amb o sense h?
–Per mi, amb h.
–¿I això de la rivalitat amb els platillos?
–Eren els autobusos que feien la línia de Canillo. No volien ser menys i també tenien nom: una altra mostra de la creativitat lingüística del poble. La llàstima és que si clípol és a l’UCI, platillo és morta i enterrada.
–¿El més exòtic que li ha passat a bord d’un autobús?
–[S’ho rumia] En certa ocasió un senyor em van fer propostes. I abans que m’ho demani: no va prosperar. Diguem que ja tenia el cor ocupat.
–Per acabar, Andorra, ¿va entrar al club dels països civilitzats el dia que va estrenar carril bus?
—Va ser un pas decisiu, sens dubte.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
