Pompes Fúnebres de les Valls va néixer l’any 1993 de la mà de les famílies Vilalta i Sastret amb l’objectiu d’acompanyar les famílies en el procés final de la vida dels seus éssers estimats. Un temps després, es van fusionar amb Funerària Sixto, consolidant-se com la l’empresa més gran del sector funerari del Principat. Maria Auxiliadora Armengol Fàbrega està al capdavant del negoci des que va morir el seu marit, Josep Maria Vilalta, fa 16 anys, i ha sabut ampliar i diversificar els serveis funeraris de l’empresa per adaptarse a les noves necessitats.
–Com han evolucionat els serveis funeraris des que van començar?
–Abans, una funerària s’encarregava dels difunts a l’hora d’enterrar-los, i poca cosa més. Això ha canviat molt, i en el nostre cas, acompanyem la família des del principi fins al final del procés amb un servei integral. És a dir, tramitem tota la documentació administrativa relacionada amb la persona que ha traspassat; si és de fora del país, ens ocupem de la comunicació amb l’ambaixada corresponent i del trasllat; també busquem les últimes voluntats, enviem tota la documentació als notaris, i gestionem la sol·licitud de la pensió de viduïtat amb la CASS, entre d’altres.
–Però també s’han obert a d’altres serveis, alguns ben curiosos.
–El sector funerari també s’ha modernitzat, i avui dia la gent vol tenir algun record dels difunts però d’una manera més positiva que fins fa poc era el fet de guardar les seves cendres a casa. És en aquest sentit que vam decidir diversificar els nostres serveis, i oferim eliminar el perfil que el difunt tingui obert a Facebook, gravant prèviament tota la informació en un pendrive que lliurem a la família; si la família vol explicar detalls de la vida del traspassat, preparem un escrit que pugem a internet, o fem làpides amb codi QR on hi ha fotos, dedicatòries. A més, donem l’opció de fer un diamant amb cendres dels difunts, però també amb cabells, així com penjolls o arracades de plata amb l’empremta digital de la persona estimada que ha traspassat. Val a dir que aquestes opcions no són exclusives per als difunts i també es poden fer en vida.
–Quina és la petició més curiosa que han tingut al respecte?
–Una dona anglesa a la qual li vam fer un quadre on la pintura utilitzada portava una part de les cendres del seu marit. Va quedar molt satisfeta.
–Desprès de tants anys, què és el que més li agrada de la feina?
–Ajudar les persones en el moment de pèrdua d’un ésser estimat i fer-ho correctament. Durant els primers moments de la pandèmia va ser molt dur perquè la relació amb les famílies no era directa, tothom estava confinat,i ni tan sols podien triar el fèretre.
–Encara li xoca als desconeguts saber a què es dedica?
–Sí, això no ha canviat, i quan la gent s’assabenta es queda sorpresa, però per sort l’humor ajuda a superar la situació.
