Andorrana de naixement, la Mari Pau Garbayo s’ha dedicat professionalment al sector de l’administració, però la creativitat sempre l’ha acompanyat, prenent forma, en cada etapa de la seva vida, de manifestacions artístiques diferents. Quan les seves filles eren petites, els feia vestits, i fa set anys, arran de voler sorprendre una d’elles amb un regal original, va descobrir a internet l’art de doblegar les pàgines de llibres vells per a decorar i obsequiar tant a amics com familiars i a la vegada donar-los una segona vida. Aquesta manualitat va tenir tan bona acollida que la seva filla (l’artista Emma Regada) la va animar a donar-la a conèixer en alguns dels mercats artesanals més importants del país, como ara el Poblet de Nadal.
–Quina és la mecànica d’aquest tipus de manualitat?
–A partir d’un llibre vell de tapa dura (que la gent ja no vol), d’un mínim d’unes 300 pàgines (els prims no serveixen per a aconseguir el volum necessari), mesuro els fulls, busco la imatge que s’adeqüi, marco els fulls un per un i després els vaig tallant (sense retallar) i doblegant també d’un per un per a aconseguir la forma desitjada.
–Costa aprendre la tècnica?
–Jo l’he après de manera autodidacta a partir de vídeos que hi ha penjats a internet, i dedicant-li moltes hores. Es tracta d’anar experimentant, comptant les pàgines perquè el dibuix quedi centrat i et càpiga tot el que ha de sortir, però no és difícil. És un autoaprenentatge constant.
–Quan de temps li porta fer un dels treballs?
–Si és senzill, m’hi puc passar un parell de setmanes, tenint en compte que no m’hi dedico tot el dia; en el cas dels més elaborats puc estar-m’hi un mes aproximadament. Moltes hores, però no em pesa perquè m’agrada.
–Quines són les creacions més habituals?
–Noms de persones, dates, objectes, manifestacions amoroses com ara ‘T’estimo’, o fins i tot fer un marc i a dins posar un cor. Ara fa poc he començat a fer una sèrie d’Andorra: l’escut, la Casa de la Vall, la grandalla, un estripagecs, un isard, i també dues esglésies, la de Sant Joan de Caselles i la de Santa Coloma. És quan he passat a treballar amb més profunditat, amb tres o quatre nivells. D’altra banda, pel Nadal també faig nans escandinaus, i naixements, arbres i angelets amb fulls de llibres vells. Donen molt de joc.
–Què tal l’experiència de mostrar les seves creacions als mercats artesanals?
–Al principi vaig fer només Sant Jordi, i ara estic també al mercat de Nadal, a la plaça del Poble. De moment, només faig aquests dos. Vaig mirar l’opció per anar a mercats fora d’Andorra, a Espanya, però no és factible per a persones particulars, com ara jo. Aquí és més fàcil començar a donar-te a conèixer.
–Com reacciona la gent quan veu les seves creacions?
–Es queden molt parats i volen saber com ho faig. La majoria em diu que no ho havien vist mai. Tenen sortida sobretot al Nadal i Sant Jordi, com a regal d’aniversari o fins i tot per a naixements amb el nom del nadó i dos peuets.
–Algú pot dir que és una manera de fer malbé els llibres?
–No és així, perquè els fulls, si es volgués, es podrien desmuntar i tornar a llegir, encara que, això sí, es perdria el dibuix o la paraula que s’hi hagués creat. Intento donar als llibres vells una segona vida sense desbaratar-los.
–L’escultora i performer Emma Regada és la seva filla. Podríem dir que tot va començar veient-la a vostè?
–Potser sí em notava la vena artística (riu), però la seva trajectòria no té res a veure, ella s’ho ha treballat molt més. No sé d’on treu tanta creativitat, perquè és una passada.
