El maig del 2024 el Govern d’Andorra ha aprovat un codi ètic sobre l’ús de la IA. El document, adreçat al sector públic, privat i a tota la ciutadania en general, pretén oferir suport per al desplegament adequat de la IA d’una manera fiable a Andorra. Parlem amb Marc Rossell, secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, sobre aquest document, la IA al nostre dia a dia i les perspectives d’optimització del sistema de pagament andorrà.
—De què parla el codi ètic exactament? Ofereix alguna restricció a l’ús de la intel·ligència artificial al dia a dia?
—El codi ètic vol promoure un marc confiable de la utilització de la intel·ligència artificial. Tots els organismes internacionals, ja sigui la UNESCO o les Nacions Unides, recomanen tenir un marc ètic per promoure les noves tecnologies. L’interès és poder utilitzar aquestes noves tecnologies d’una manera segura i establir uns valors, uns principis i unes recomanacions entre la part de la ciutadania, la part de l’empresa i la part del sector públic.
A banda de tot això, el Govern d’Andorra està treballant amb el Consell d’Europa. Al gener, vam aprovar una estratègia de transformació digital i aquesta està molt alineada amb els objectius de la Unió Europea. I aquí a Andorra vam treballar activament amb els representants del Ministeri d’Exteriors, la Secretària d’Estat i de l’ARI. Tots plegats hem pogut formar part de l’elaboració d’aquest document i s’han integrat esmenes que tenen en compte els interessos dels petits estats com és el cas d’Andorra.
El proper pas a seguir és adherir-se a aquest acord marc del Consell d’Europa.
A banda d’això, el Govern té una sèrie de convenis d’entesa i d’intercanvis amb diferents països per poder avançar conjuntament dins del marc de la transformació digital. Aquests intercanvis d’informació amb diferents països permeten veure les experiències i poder traslladar-les o, per contra, crear-ne aquí de noves i poder traslladar-les cap a l’exterior.
—Què significa, exactament, el procés de transformació digital?
—Hi ha un índex de transformació digital europeu i està mesurat per afrontar diversos riscos. Al final, hi ha tota una part d’interacció de la ciutadania amb l’administració, que està mesurada, però també una part d’infraestructures. Aquí a Andorra, som capdavanters a nivell europeu en temes de connectivitat. Andorra Telecom va fer una aposta molt important a nivell de país amb el desplegament de la fibra òptica; perquè, finalment, això significa poder aportar un servei de molta qualitat, ràpid i fiable a totes les llars del país.
És a dir, els serveis oferts han estat més fàcils i més ràpids. No ens hem de desplaçar i podem gestionar els nostres negocis amb tota fiabilitat, diguem, en alguns moments, fins i tot, des del sofà de casa quan l’administració no té oberta al públic la porta del servei de tràmits.
A nivell de l’estratègia de transformació digital del país hi ha els eixos següents: tot allò relacionat amb l’empresa, tot allò que són infraestructures i tecnologies i els seus aspectes de seguretat i tot allò relacionat amb els drets dels ciutadans.
El 2019 Andorra estava situada a la cua al nivell de l’índex de digitalització per països. Avui hem aconseguit el número 11, mentre que la mitjana als països europeus és el 15.
—I quins són els líders?
—Un dels líders sempre ha estat Estònia. Però des de 2023 estaven a la llista Finlàndia, Dinamarca i els Països Baixos. Espanya i França estarien al voltant de la mitjana dels països europeus.
—El codi ètic existeix ja fa un mes. Han fet algunes passes, ja?
—Tenim un programa de digitalització d’empreses. El que es vol aconseguir és intentar que des de la transformació digital les empreses del país vagin creixent mitjançant la digitalització, perquè al final representa un guany efectiu i amb recursos i, per tant, amb competitivitat i representa un guany econòmic per a elles. El govern destina uns ajuts entre el 40% i el 70% en funció de la dimensió de l’empresa perquè es pugui adherir a eines o solucions digitals que facin que l’empresa creixi en el seu grau de digitalització.
Aleshores, dins d’aquest programa de digitalització d’empreses hi ha tota una sèrie de proveïdors andorrans i, a més, s’ha realitzat un catàleg, amb el qual poden oferir els seus serveis totes les empreses andorranes. Aquest catàleg està disponible a Andorra Digital i a aquestes noves empreses ja se’ls ha indicat que per treballar dins aquest programa de suport a les empreses andorranes s’hauran d’adherir al codi ètic. No hi ha hagut cap problema.
—A la seva entrevista amb nosaltres, la directora d’Andorra Business, Judit Hidalgo, ens va explicar que ara gairebé totes les startups tenen un problema: el procés de creació d’una empresa dura almenys tres mesos i això és un període de temps molt llarg. De quina manera pot millorar el Govern aquesta part del procés per ajudar les noves empreses?
—Evidentment, és la mitjana del temps que es necessita per obrir una empresa. Però suposo que aquest aspecte és molt variable en funció de la tipologia de negoci que s’obrirà.
És cert que amb la Llei d’Economia Digital s’ha obert al món la possibilitat de fer a Andorra nous negocis i aquí és una mica el que apunta Andorra Business. Aquests nous negocis necessiten la primera autorització, de vegades se sol·licita alguna documentació que és difícil d’aconseguir. Però, evidentment, tots aquests aspectes s’han de localitzar, identificar i millorar.
Vam realitzar recentment uns tallers amb la Cambra de comerç, la CEA i la EFA amb la idea d’identificar totes aquelles traves que des del món empresarial es consideren un bloqueig o un fre. Aquest taller s’ha fet per primer cop. Vam escoltar el teixit empresarial del país i vam veure quins aspectes hauríem de prioritzar. Tot no es pot canviar el mateix dia. Aquest diàleg, però, ens permetrà afrontar tràmits i canvis d’hàbits de l’administració.
Amb el Ministeri responsable d’Economia esten treballant per millorar aquest procediment. Concretament pel tràmit de comerç també els comuns s’han d’implicar per agilitzar-ne el procés.
—Els bancs d’Andorra encara no ofereixen als seus clients PayPal i altres sistemes similars. Quina és la visió del Govern d’Andorra sobre aquest tema?
—De fet, PayPal no existeix aquí perquè no tenim el reconeixement d’aquestes aplicacions. Evidentment, cal un reconeixement de Google, PayPal, Apple, etc., és a dir, de tota aquesta mena d’entitats que hi hagi.
Aquí hi ha una feina molt important que s’està tema duent a terme des de Govern. Estem insistint moltíssim perquè hi hagi aquest reconeixement, però no només per part del Govern. Els bancs d’Andorra també estan treballant en aquest mateix sentit.
El que sabem i el que podem dir a dia d’avui és que tenen el dossier sobre la taula i estan acabant d’analitzar-ho.
Sabem que aquest tema és important per al país i estem treballant perquè es pugui portar a terme.
A banda d’això, treballem moltíssim amb l’Associació de Bancs d’Andorra i amb els bancs per ciberseguretat, però també per diferents projectes que puguin ajudar els aspectes de pagament o de realitzar algun pilot intern a nivell de transformació digital.
—Una pregunta sobre intel·ligència artificial i educació. Quins han de ser els límits en utilitzar eines com el Xat GPT, per exemple, a l’educació escolar? És un tema molt actual el fet d’afirmar que quan els alumnes utilitzen el Xat GPT per fer els seus deures és força perillós des del punt de vista de la qualitat de l’educació.
—Aquest tema provoca molts debats. El Xat GPT genera força interès, és força nou i amb el temps ha d’evolucionar. Hem de deixar aquest aspecte de la mà del professorat que és qui realment té la competència. Hem de garantir que disposin de tota la informació sobre els pros i els contres i conèixer què representen les eines informàtiques, sigui el Xat GPT o altres, a nivell educatiu.
Fora de les aules, l’ús del Xat GPT és responsabilitat de tots plegats. El codi ètic estableix exactament això. Una de les recomanacions d’aquest codi ètic és la de ser crític davant de qualsevol eina digital.
—Seria interessant conèixer la seva opinió sobre la presència de la IA a la societat moderna. Quines són les principals amenaces?
—N’hi ha diverses d’amenaces, per exemple, si fan desaparèixer llocs de treball, o si aquests es reconvertiran d’alguna manera. Però al meu entendre, el repte més important que tenim és el de tots els aspectes relacionats amb la ciberseguretat.
Cada cop que es produeixen novament ciberatacs, són més complexos i són de més difícil solució, és molt més difícil donar-los una resolució definitiva. Per contrarestar-los hem d’utilitzar alguns aspectes de la intel·ligència artificial. No deixa de ser una evolució tecnològica i hem d’adaptar-nos-hi tant per les coses bones com per les coses dolentes.
El grau de ciberseguretat ha de ser molt important per intentar que tots els emprenedors i l’administració i totes les entitats públiques vagin creixent en termes d’aquest aspecte. Abans, les entitats bancàries o altres entitats importants del país no tenien l’hàbit de comunicar-se quan tenien un atac. Per això es va crear el 2022 l’Agència Nacional de Ciberseguretat que, a més a més de controlar, també acompanya tot el teixit empresarial. D’alguna manera és un ecosistema d’intercanvi d’informació i experiències. Quan una entitat té un atac, l’agència pot prevenir qualsevol altre atac i alertar-nos per avisar-nos que hem de pujar un grau de vigilància.
Conjuntament amb l’Agència, hi ha un comitè de seguiment i un comitè d’experts on hi ha una representació de les entitats essencials i importants del país i on també s’expliquen experiències d’atacs tant a Andorra com fora d’Andorra, perquè puguin tenir una percepció del que està passant.
—Amb la transformació digital d’Andorra i el possible futur Acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, podríem dir que Andorra està preparada per a la competència al sector bancari i de les telecomunicacions?
—Com ja he comentat, a començaments d’any es va establir una estratègia de transformació digital. Aquesta estratègia defineix per primera vegada uns objectius amb l’horitzó el 2030. Hi ha objectius, alguns dels quals només són propis de les nostres ambicions, però, alhora, també recullen part dels objectius de la Unió Europea i estan alineats amb la Unió Europea.
Estem alineats i estem caminant en paral·lel amb els objectius de la Unió Europea.
D’alguna manera, el gran repte que tindrem i que estem identificant és el dels intercanvis d’informació. Haurem d’establir els automatismes, perquè aquesta informació ens vingui de la Unió Europea de forma automàtica i perquè també vagi cap a la Unió Europea de forma automàtica. Es tracta de qüestions tècniques que tenen fàcil solució.
