—Si ens projectem d’aquí a deu anys, com hauria de ser, segons vostè, una Andorra digital del futur? Quines serien les transformacions visibles en la vida quotidiana?
—Projectar-se a deu anys vista és força complex. El que sí que tenim d’entrada és l’estratègia de transformació digital aprovada pel Govern l’any 2023.
Va ser la primera estratègia que s’aprovava amb objectius clars i amb una visió 2030. A partir d’aquí, es van definir quatre eixos de treball: tota la part d’administració, la d’empresa, la de tecnologia i la dels drets dels ciutadans.
Volem disposar realment d’una administració molt més fàcil i proactiva en la prestació de serveis als ciutadans. És a dir, que no siguin els ciutadans els que hagin de sol·licitar documentació, sinó que l’administració els la pugui facilitar directament.
Quan hi ha, per exemple, un canvi en algun document, volem que aquest procés es faci de manera automàtica, que tot sigui molt més proactiu des del punt de vista de l’administració.
Pel que fa a les empreses, és un àmbit especialment complex. Disposem del programa de digitalització d’empreses, que acompanya la seva transformació digital. Tot i això, el que voldríem és que tot el teixit empresarial assolís una maduresa digital molt elevada.
Actualment, treballem perquè aquesta maduresa augmenti, però és cert que, per exemple, en el programa de digitalització d’empreses encara hi ha moltes empreses que demanen ajuts per fer actuacions molt puntuals. Ens agradaria que aquestes actuacions abastessin el conjunt de l’empresa, molt més orientades a la millora de processos i a la gestió de dades. L’objectiu final és disposar d’un teixit empresarial molt més madur i, en general, molt més digitalitzat.
Pel que fa a les infraestructures, hi ha molt a dir, perquè són molt canviants i en deu anys experimentaran un salt qualitatiu molt important. Ja s’ha vist clarament amb tot el que envolta la intel·ligència artificial. Crec que encara no som del tot conscients del que això pot arribar a ser d’aquí a deu anys, perquè suposarà un salt qualitatiu comparable, per exemple, als inicis d’internet.
Al final, ningú no s’imaginava que al cap de deu anys disposaríem de tot el que tenim avui: tots els continguts i totes les possibilitats. Aquí passarà exactament el mateix. Ens trobem en un moment de gran salt tecnològic i, per tant, amb la tecnologia anirem molt més enllà en tots els àmbits.
Finalment, hi ha tot l’apartat dels drets digitals dels ciutadans. Tot aquest canvi s’ha d’afrontar protegint sempre la ciutadania. El progrés tecnològic ha d’anar acompanyat de mesures de protecció, especialment pel que fa als menors, però també garantint la seguretat digital de totes les persones i, evidentment, conscienciant i capacitant tota la ciutadania en aquest àmbit.
D’alguna manera, el que es projecta és una Andorra molt connectada, tant entre administracions com amb les empreses, de manera interoperable, amb una tecnologia senzilla, fiable, inclusiva i, sobretot, molt segura. En aquest sentit, la tasca que es desenvolupa dins l’Agència Nacional de Ciberseguretat és absolutament clau, perquè cada cop els ciberatacs seran més freqüents, més sofisticats i més vinculats a l’ús de la intel·ligència artificial.
—Quantes institucions clau contribueixen a la recerca, innovació i transformació digital a Andorra, i com es coordinen entre elles les seves responsabilitats?”
—A Andorra, diverses institucions clau treballen en àmbits complementaris de recerca, innovació i transformació digital, cadascuna amb responsabilitats específiques:
Andorra Recerca i Innovació se centra en la recerca en sentit ampli, elaborant estudis i anàlisis per comprendre i definir determinats fenòmens. Inclou estudis sociològics, enquestes, estudis tècnics i activitats vinculades a la innovació, amb una branca específica dedicada a promoure noves solucions i projectes innovadors.
Andorra Business dona suport i assistència a empreses que volen instal·lar-se al país, a la creació d’empreses emergents i a iniciatives vinculades al creixement empresarial i al desenvolupament del teixit empresarial.
Agència Nacional de Ciberseguretat creada el 2022, compta amb diverses comissions d’experts i té com a objectiu protegir els serveis essencials i importants del país. L’agència treballa perquè ningú es quedi enrere en matèria de seguretat digital, prevenint i mitigant riscos davant possibles ciberatacs.
Andorra Digital és l’organisme encarregat d’impulsar la transformació digital del país. Inclou el Centre de Benestar i Competències Digitals, l’Agència d’Intel·ligència de la Dada (centrada en dades i intel·ligència artificial) i coordina el desenvolupament de la interoperabilitat entre administracions i altres entitats.
I, finalment, cada ministeri d’Andorra té competències pròpies dins de l’estructura de l’Estat, contribuint a la política general i a la implementació de les estratègies sectorials.
—La creació de la societat pública Andorra Digital ha suscitat debats al Consell General, especialment pel que fa a la transparència i al risc de duplicació d’estructures. Com pot vostè respondre a aquestes crítiques i demostrar, amb resultats concrets, que aquesta estructura és un accelerador i no un obstacle administratiu més?
—Sí, això es va debatre molt àmpliament en el moment de la creació d’Andorra Digital, especialment a escala del Consell General. Després de la Covid-19, el Govern va impulsar un pla d’acció en què es van definir diverses prioritats com a país, i una d’aquestes va ser la digitalització del país.
És en aquest context que es crea l’estructura d’Andorra Digital. Durant tot aquest temps, el que s’ha pogut constatar és el bon resultat de la seva tasca. Hem aconseguit pujar en indicadors internacionals, com ara el DESI (Índex de l’Economia i la Societat Digitals).
Si ens comparem amb el DESI, abans de la creació d’Andorra Digital ens situàvem a la cua dels països europeus. En canvi, ara ens situem al voltant de la posició 11, per sobre de la mitjana europea. Per tant, Andorra Digital ha assolit el seu objectiu que era impulsar la digitalització del país.
No és cap obstacle burocràtic. Durant tots aquests anys, Andorra Digital ha estat en contacte permanent i ha creat vincles d’intercanvi de coneixement tecnològic amb Microsoft, Google, Amazon i altres grans actors internacionals, per conèixer quines tecnologies són més adequades, tant per a grans estats com per a estats petits. Al final, es tracta de tenir visibilitat del que s’està fent arreu del món.
—Seguim de prop el projecte de creació a Andorra d’un Hub d’Innovació i Intel•ligència Artificial. Des del seu punt de vista, com podria el país convertir-se en un espai d’excel•lència intel•lectual amb la participació d’empreses estrangeres?
—El primer de tot és crear un ecosistema, i aquest ecosistema ja l’hem aconseguit crear. És a dir, existeix un ecosistema de confiança.
Cal recordar que fins aquest any no hem tingut el reconeixement d’Apple o de Google en l’àmbit dels pagaments; és a dir, no ho podíem fer, mentre que la resta d’estats sí. I això s’ha desbloquejat, d’una banda, per la insistència de tots els actors d’Andorra, però també gràcies a l’ecosistema que s’ha anat construint.
Més enllà dels acords amb les grans empreses tecnològiques, també mantenim relacions amb altres països, com Estònia, Kazakhstan o els Emirats Àrabs Units, que ens permeten establir un entorn de confiança. Un cop aconseguida aquesta confiança, cal oferir un incentiu atractiu perquè decideixin instal•lar-se o venir.
Aquest atractiu, en bona part, ja el tenim des de fa anys, i la prova és que cada cop s'hi instal•len més empreses. En l'àmbit tecnològic, és clau disposar d’una xarxa ben connectada i segura, i aquí Andorra és pionera en comunicacions. Andorra Telecom va apostar fa anys pel desplegament de fibra òptica a totes les llars i edificis, avançant-se a molts altres països europeus, fet que ens situa en posicions capdavanteres en connectivitat.
Per tant, l’ecosistema tecnològic ja hi és, amb una aposta clara per la seguretat, també amb el suport de l’agència corresponent. Cada cop hi ha més consultors i més persones interessades a crear 'start-ups' o projectes tecnològics, i empreses que treballen en l'àmbit europeu o internacional mostren interès a instal•lar-se al país i ja ho estan fent.
—Andorra és un petit estat envoltat de grans potències tecnològiques. Com aconsellaria l'ús de 'Clouds' o altres tecnologies internacionals?
—És cert que amb l’evolució del 'Cloud', ja hi ha proveïdors que no accepten que les dades es mantinguin dins del territori quan s’utilitzen les seves solucions. Les dades es desplacen al 'Cloud' i ja no es gestionen amb serveis propis, i això representa un canvi tecnològic important.
El que volem és disposar d’un 'Cloud' sobirà, és a dir, tenir infraestructures de núvol dins del territori. És evident que tot el que fa referència a les dades és absolutament clau, tant pel que fa a la protecció com a la sobirania de les dades. No és una preocupació exclusiva nostra, sinó un tema que preocupa tots els estats, i especialment els estats petits.
—Molts països volen esdevenir 'hubs de la IA', però corren el risc de convertir-se simplement en mercats per a solucions importades. Quina és la seva estratègia perquè Andorra sigui no només usuària, sinó també productora de solucions d’IA – per exemple, mitjançant plataformes sobiranes o 'startups' locals – i no es limiti a adquirir caixes negres estrangeres?
—Sí, és cert que tots els aspectes de la intel•ligència artificial estan molt de moda i, per tant, hi ha una cursa entre països per ser pioners i disposar d’aquestes solucions. La intel•ligència artificial està molt segmentada, amb Estats Units, Xina i, cada cop més, Europa, on s’estan desenvolupant i implementant solucions més locals.
És evident que hi haurà tecnologies d’intel•ligència artificial a l’abast de la ciutadania, com les que hem comentat, però el gran canvi s’haurà de fer dins de cada empresa. Això passarà per eines de desenvolupament propi, orientades a millorar processos i optimitzar el funcionament intern de les organitzacions.
Aquí, la tecnologia ja ho permet, amb diversos proveïdors disponibles, i no cal recórrer necessàriament a països llunyans.
Els proveïdors de sistemes d’informació ja han integrat solucions d’intel•ligència artificial, de manera que les mateixes empreses que ja treballen amb aquests proveïdors poden incorporar aquestes solucions.
Per posar-ne un exemple, si disposem de sistemes que gestionen finances, salut o altres àmbits, el mateix proveïdor ja ofereix solucions pròpies d’intel•ligència artificial pensades per millorar els processos interns.
—Una pregunta técnica: els atacs cibernètics són cada cop més sofisticats. Preveu Andorra implantar pilots de SOC (Centre d'Operacions de Seguretat) 'sobirans' amb IA, en col•laboració amb actors privats, i, de ser així, quins sectors serien prioritaris (Estat, energia, telecomunicacions, finances…)?
—Tots els aspectes de prevenció en ciberseguretat són clau, i cada cop més els atacs incorporen intel•ligència artificial. Per posar-ne un exemple, avui ja es fan simulacions de veu de persones conegudes, de manera que ens pensem que parlem amb aquella persona quan, en realitat, no és així. La intel•ligència artificial fa que aquests enganys siguin cada cop més creïbles.
Al mateix temps, els sistemes de detecció d’aquests atacs també incorporen intel•ligència artificial. La premissa que utilitzem des de l’Agència Nacional de Ciberseguretat, i que considero la més adequada, és la col•laboració. Igual que en l’àmbit policial, les agències de ciberseguretat col•laboren entre elles.
Per això disposem de sistemes de SOC (Centre d’Operacions de Seguretat) de prevenció que alerten quan es detecta activitat anòmala en alguna part de la xarxa, cosa que ens permet ser molt reactius. A més, a Andorra tenim un conveni de col•laboració entre l’agència, el cos de policia i Andorra Telecom, que permet que, si una empresa essencial detecta un atac, es puguin tallar els canals d’entrada de manera ràpida i efectiva.
Tot això passa per la comunicació, la prevenció i el treball en xarxa. Una xarxa local, perquè les empreses han d’avisar davant qualsevol atac o sospita, i una xarxa internacional, perquè molts ciberatacs no van dirigits a una sola entitat, sinó a sectors sencers (bancari, assegurances, energia, etc.). Quan això passa a Espanya, a França o a altres punts d’Europa, també en som informats, i podem activar mesures de prevenció amb antelació.
—S’ha plantejat la idea d’un impost sobre els robots o les aplicacions d’intel•ligència artificial que realitzen tasques humanes, com ara assistents virtuals que gestionen agendes o documents. Des del seu punt de vista, seria factible implementar un mecanisme d’aquest tipus a Andorra, i quins serien els avantatges i els reptes principals?
— Bé, al final totes les iniciatives s’han de valorar i estudiar amb profunditat. Aquí hi conflueixen dos vessants, un de tecnològic i un altre d’impositiu, és a dir, relacionat amb els impostos. Cal analitzar molt bé què es vol imposar i què no, i sobretot quina solució tecnològica real aporta aquesta mesura.
Jo crec que s’han de valorar bé les implicacions que pot tenir i de quina manera. És una qüestió que encara s’ha d’acabar de perfilar i d’avaluar, i sobretot concretar-la amb exemples d’ús real en el dia a dia.
Llavors, s’haurà de canviar una llei per implicar aquestes coses. És una llei específica, una modificació legal a nivell d'impostos.
—Quins canvis legislatius estan previstos per al 2026 en matèria de ciberseguretat, protecció digital dels menors i simplificació administrativa, i quins objectius es pretenen aconseguir amb aquestes reformes?
—Per al 2026 tenim previst treballar en tres lleis principals. La primera és la llei de ciberseguretat. Aquesta llei es va crear el 2022 i ara hem identificat diverses millores a introduir, tant per aclarir certs punts com per reforçar aspectes clau, amb l’objectiu de donar-los més pes i garantir una protecció més efectiva.
La segona, anunciada pel cap de Govern al Fòrum Iberoamericà i complementada posteriorment amb les jornades de benestar digital i protecció dels menors, és la llei de protecció dels adolescents i infants. Incorpora tots els aspectes digitals relacionats amb la protecció dels menors, un àmbit cada cop més rellevant. Hi ha demandes i dubtes de les famílies sobre qüestions com l’edat adequada per donar el mòbil o com protegir els infants en l’entorn digital. En paral•lel, s’ha creat el Centre de Benestar i Competències Digitals, que acompanya la ciutadania en totes aquestes transformacions.
Finalment, treballem en una llei de simplificació de la tramitació administrativa. Hem fet una feina molt important per tenir tot el catàleg de tràmits a la seu electrònica i eliminar aquells que no eren prioritaris o estaven obsolets, reduint-los d’uns 1.350 tràmits a uns 600. L’objectiu és simplificar-los al màxim: els departaments ja no han de demanar documentació que l’Administració ja posseeix, garantint així la interoperabilitat entre departaments. Durant aquest procés també hem detectat barreres legals que cal modificar i millorar.
—Pel que fa a la gestió de factures amb empreses contractades pel Govern, s’ha assenyalat que sovint els pagaments poden trigar fins a tres mesos. Com s’explica que, malgrat la digitalització i l’ús de programes de dades avançats, aquest procés encara sigui tan lent, i quines mesures es poden prendre per accelerar-lo?
—Jo penso que hi ha dos aspectes aquí. És cert que la transformació digital de l’administració no està acabada, però hem analitzat totes les sol•licituds i hem intentat posar-les a disposició de la ciutadania. Per posar-ho en context, el 2019 només un 5 % dels tràmits es podien fer en digital, mentre que ara gairebé el 100 % ja es poden gestionar online.
Només queden dues parts importants: immigració, on estem treballant perquè el primer trimestre de l’any vinent ja tinguem un servei complet, reduint cues i millorant qualitat; i tributs i fronteres, que encara no estan digitalitzats, però hi estem treballant activament.
Hi ha dues maneres d’entrar en la digitalització: una és digitalitzar el que ja existeix, i l’altra és millorar els processos. Quan parlem de millora de processos, cal revisar com i per què es fan les coses a cada departament o ministeri, introduir necessitats tecnològiques i formacions complementàries. Això és la veritable transformació digital, que no es fa d’un dia per l’altre.
L’objectiu és que al final del 2026 hi hagi un canvi notable en la percepció ciutadana. Pel que fa a les factures, hi ha dos factors: millores dels processos interns en cada àmbit, que fem treballant amb els ministeris per optimitzar i automatitzar, i la part econòmica, que depèn de disponibilitat pressupostària o mecanismes bancaris, cosa que pot retardar el pagament. Però la transformació digital no es rendirà; al contrari, ha d’anar millorant.
En estructures petites com el Govern d’Andorra, es depèn molt de la bona feina dels funcionaris, i quan una persona no està disponible, els processos manualment poden alentir-se. Amb automatització i intel•ligència artificial, podem emetre certificats o pagar factures gairebé automàticament, millorant eficiència i continuïtat.
Hi ha moltes vies de millora, i ja es veuen resultats. Tenim canals d’assistència ampliats, incloent servei telefònic i suport digital, amb la premissa que ningú quedi enrere.
—L’euro digital és un altre exemple de digitalització que Andorra vol impulsar, però planteja certs riscos. Per exemple, en cas d’una apagada elèctrica severa com la que es va produir a Espanya, quines mesures es preveuen per garantir la continuïtat i la seguretat del sistema?
—Està clar que el pas del paper al digital sempre existeix, i especialment per a la nostra generació, sempre hi ha una diferència entre el que coneixem i el que arriba de nou. Un gran exemple és la cartera digital, que ara ens permet tenir documents com el permís de conduir, el passaport o la targeta sanitària al mòbil.
Aquí podem estar satisfets amb l’acollida de la ciutadania; crec que aquí rau l’èxit, juntament amb la consciència dels riscos i com els abordem. Avui, poc després de la implantació, ja un 25 % de la població, una de cada quatre persones, té la cartera digital instal•lada. Per tant, els riscos, ja sigui econòmics o d’identitat, existeixen, però la ciutadania ja confia en l’eina.
Per exemple, als comerços, la majoria paga amb el mòbil; molt poca gent usa targeta física, tot i que encara hi ha algú que la treu. Els canvis depenen també de l’evolució de les persones, i pel que fa a l’economia, passa el mateix: abans la gent guardava diners en metàl•lic a casa, amb el risc de robatori.
Ara ja es veu un canvi clar: es poden pagar entrades de teatre o altres serveis fins i tot amb bitcoins, és a dir, monedes o dispositius alternatius que utilitza la ciutadania i les empreses. Sempre es tracta de minimitzar riscos diversificant les eines
—Com a petit Estat àgil, Andorra podria ser un “laboratori” d’innovació. Quins projectes pilot li agradaria impulsar en els pròxims dos anys perquè altres països puguin seguir el seu exemple?
— Jo penso, i en això coincideixo personalment, que carreres com la intel•ligència artificial o altres carreres tecnològiques no estan al nostre abast, perquè hi ha països amb fons econòmics molt més grans que tenen la batalla gairebé guanyada en aquests àmbits. Però pel que fa a Andorra i la nostra manera de fer, crec que hi ha un àmbit en què podem destacar, especialment la protecció dels infants i menors en l’àmbit digital, on ja hem començat a actuar a nivell internacional.
Per exemple, en el primer Fòrum Internacional de Protecció dels Infants, Andorra va presentar iniciatives clares. Som, possiblement, el primer país on l’operador Andorra Telecom, a demanda del Govern, ha creat una targeta SIM amb protecció de continguts per a menors. Això pot semblar senzill, però per països grans és molt més complex, amb molts operadors i sistemes difícils de gestionar i desenvolupar.
L’objectiu és que altres països puguin veure Andorra com un referent en protecció digital, especialment dels menors, perquè la tecnologia aporta avantatges però també riscos importants.
Sempre explico un exemple que em va agradar d’un expert: si li dius a un nen que no mengi galetes i ell ho fa, després puja una escala per agafar-les, igual passa amb la tecnologia. Malgrat les barreres i proteccions, els menors troben maneres de saltar-les, perquè són més ràpids, àgils i coneixedors de les eines. Per això, la clau és la conscienciació i l’acompanyament, i això és precisament el que ofereix Andorra Digital, ensenyant quan reben continguts inapropiats i com actuar sense fer clic en llocs perillosos.
Aquesta és una de les visions d’Andorra: que altres països reconeguin el que fem en protecció digital, especialment per als menors.
—Però això també ha de ser una tasca per al Ministeri d'Educació, oí?
—Bé, treballem conjuntament en tota la part de benestar dels menors, i això ho fem en col•laboració amb el Ministeri d’Educació. Una part es treballa dins l’aula, però quan els infants surten de l’escola (amb dispositius mòbils que no estan autoritzats dins les aules) apareix el risc principal.
És aquí on podem acompanyar i complementar la tasca del Ministeri d’Educació, que ja fa una feina important de conscienciació i desenvolupament dins l’escola. L’escola actua sobre els joves, però la part dels pares sovint no està coberta, i és crucial oferir-los acompanyament, ja que bloquejar l’accés a un menor no és senzill ni intuïtiu.
—Andorra està oberta a la inversió estrangera en àrees com la intel•ligència artificial i la ciberseguretat, o l’accés a aquests sectors està restringit? Quines condicions s’estableixen per atreure inversors internacionals?
—La feina que s’ha anat desenvolupant des d’Andorra Digital ha permès crear un ecosistema tecnològic al país. En els darrers anys, cada cop hi ha més empreses tecnològiques que s’han instal•lat a Andorra, oferint serveis tant a nivell nacional com internacional. Alhora, les empreses que ja hi eren han crescut: abans tenien menys treballadors, però ara la demanda ha augmentat i poden exportar serveis més enllà del país.
Aquest ecosistema també facilita que les empreses i els proveïdors treballin tant internament com externament. Un aspecte destacable respecte a altres països és el Programa de Digitalització d’Empreses. Aquest programa, accessible a la web d’Andorra Digital, permet que qualsevol empresa interessada pugui veure tots els proveïdors i els serveis que ofereixen. Si necessiten un servei de seguretat avançada, un servei web o formació, poden consultar la llista completa i contactar amb els proveïdors adequats.
Observem que, amb el temps, tant els serveis disponibles com el nombre d’empreses participants van augmentant. Això contribueix a reforçar l’ecosistema tecnològic del país, potenciant tant les solucions desenvolupades localment com les aportades per proveïdors externs.
