Afronta la primera temporada com a monitor d’esquí a Pal Arinsal, amb només 25 anys i amb el títol de nivell 2 a la butxaca, però des del 2018 que ja exerceix de manera esporàdica. Al mateix temps, quan té temps lliure ajunta un equip i es dedica a la realització de curtmetratges, sobretot d’humor, algun dels quals ha arribat als cinemes.
–Els monitors d’esquí es queixen sovint de les condicions laborals. És complicat guanyar-se la vida amb aquesta feina?
–Aquesta és la meva primera temporada fixa. Els darrers anys era a Barcelona acabant els estudis, així que no estic segur si treballant d’això es pot viure bé, però és una feina que m’agrada. Gaudeixo esquiant i ensenyant. És gratificant veure com evoluciona un alumne i més si tens un grup tota la temporada. Cada diumenge tenim el mateix alumne o grup, i és maco apreciar com van millorant.
–Costa ensenyar a esquiar o la gent aprèn ràpidament?
–Depèn. Els nens de 3 anys els hi costa més perquè no tenen força a les cames, es despisten més i es cansen més de pressa. Ara bé, agafes un nen de 10 anys i amb tres hores ja et baixa una pista i controla la velocitat. Has d’ensenyar a poc a poc i pas per pas.
–En un sol dia se’n pot aprendre?
–Si aprendre a esquiar és baixar una pista i que l’alumne pugui frenar pel seu compte, en un sol dia es pot aprendre a esquiar.
–I una persona adulta d’entre 40 i 60 anys?
–També, en un dia. Sempre comencem molt a poc a poc, ja que s’ha de construir una base sòlida al principi perquè, si es vol evolucionar, els fonaments han de ser els correctes. Amb tots els esports és igual.
–Què pensa quan veu temperatures tan altes a finals de desembre?
–És trist, poso ciris a Sant Antoni perquè arribi la neu. Per aquestes festes he demanat una bona nevada i que es bloquegin les carreteres durant un dia.
–Li fa por quedar-se sense feina?
–Més que por de quedar-me sense feina, és por de no poder esquiar més.
–Què li agrada més, esquiar o ensenyar a esquiar?
–Ensenyar és gratificant, però la sensació que et dona esquiar en una pista amb una neu de bona qualitat, és com la d’un surfista agafant una onada a l’oceà.
–Instructor d’esquí o cineasta, com se l’ha d’identificar?
–Durant la temporada d’hivern, esquí, per fer una mica de coixí. Quan acaba i s’obri qualsevol forat, a totes amb projectes de cinema. El meu cap sempre està en el cinema.
–És complicat fer-s’hi un lloc?
–Moltíssim. Fa dos anys que tiro endavant projectes personals amb un pressupost molt reduït.
–L’humor hi afegeix dificultat?
–Qualsevol cosa d’humor, o fa riure o fa pena, no hi ha un terme mig.
