Il·lusionista o mag. Marc Ferrer presenta espectacle aquest vespre a Ordino, a la casa museu Areny Plandolit. També el podem veure el darrer dijous de cada mes a la Fada Ignorant i ens el podem trobar en un casament o en altres esdeveniments. Com a bon mag, mai saps per on et pot sortir.
–Com serà l’actuació d’avui?
–Té un format familiar, proper i distès. Hi ha molta participació del públic i m’agrada que estiguin com més a prop millor.
–La proximitat és bàsica?
–En una gran il·lusió es gaudeix quan estàs a una certa distància, ja que, si ets a prop, no acabes de percebre el que passa a l’escenari. I no ho dic per la trampa, sinó pel que es pot gaudir. En canvi, en altre tipus de màgia es crea una atmosfera que requereix més proximitat.
–La màxima preocupació d’un mag és que no li vegin el truc?
–No, que la gent s’ho passi bé, el truc rai. Són tantes hores practicant a casa que al final no hi ha truc, és pura màgia.
–Alguna vegada explica els trucs?
–Només quan faig classe. Els alumnes volen transmetre màgia i ja m’encarrego que no ho revelin. Si et faig un truc i després te l’explico, com a mag quedo com un ruc. I si no t’ho explico, vius la màgia.
–De fet, al públic li interessa no saber-lo?
–Si et diuen és que no he pillat res, potser és perquè en realitat no el volien saber.
–Com capta l’atenció del públic?
–La màgia funciona sola. La persona que la fa pot no tenir cap interès, però el truc sí. Ara bé, pot ser més avorrida o més intensa. A la gent se l’atrapa a través de la personalitat.
–La màgia ha evolucionat amb el temps?
–Està en constant evolució, tot i que els jocs siguin clàssics. Hi ha molts pensadors que han passat tota la vida pensant jocs de màgia i, en canvi, no han actuat mai davant del públic.
–Com ho fas per atraure qui no li ve de gust un moment de màgia?
–És complicat que no et vingui de gust. Si algú està mirant el mòbil, ho incloc dins l’espectacle. En casaments, alguns cops m’ha passat que la gent no volia màgia. I jo els hi responc que jo faré que els hi agradi. Al final, em demanen més. Per contra, alguna vegada també m’han dit que no i ho respecto.
–Tothom pot ser mag?
–Tothom pot ser-ho si practica, evoluciona i vol créixer. Si vols ser mag, però no ets constant, no ho seràs mai a la vida.
–Cal alguna habilitat especial?
–Tot s’aprèn.
–Els mags sempre esteu contents. Costa els dies dolents que tothom té?
–Hi ha dies que et cau el món a sobre. Vaig actuar l’endemà que es morís el meu avi. Quan pujo dalt d’un escenari, soc una altra persona. De fet, a la vida diària soc vergonyós. En canvi, quan actuo em menjo el món.
