L’edició d’enguany d’‘Els Pastorets’ ha comptat amb la direcció del Marc Colomines, qui ha posat en marxa un format més audiovisual que mai i que ha dotat als visitants d’una experiència immersiva total. Avui, celebra el seu últim dia després d’una rebuda més que positiva per part del públic. Colomines és també director creatiu de ‘blit.studio’, el qual li ha permès crear els seus propis mons paral·lels al llarg de tots aquests anys.
–Balanç positiu d’aquesta edició, imagino.
–I tant, un balanç molt positiu. Ha sigut un format diferent i més audiovisual, ja que, com era l’edició número 30, hem volgut fer un resum dels últims 29 anys d’‘Els Pastorets’. A més, ha sigut també una experiència per a tots els visitants que hem tingut, però molt especialment per a tots aquells que han participat en l’espectacle en edicions anteriors. Estem parlant d’unes 500 persones, i el que hem intentat és recollir-les a totes perquè poguessin sortir en aquesta experiència immersiva que hem fet.
–Com ha rebut el feedback del públic? Igual de positiu?
–Ho podria resumir com que ha sigut molt emotiu. No es tractava d’uns Pastorets convencionals, sinó que era més aviat un repàs de tota la seva història. Són 30 anys, per tant, hi ha imatges molt antigues, gent que ha crescut molt, altres que han interpretat personatges diferents… S’ha vist alguna llagrimeta i tot de gent que s’emocionava [riu].
–Resumir 30 anys d’història en només 45 minuts no deu haver sigut fàcil.
–Molta feinada [riu]. Sobretot a l’hora de repassar, perquè, si consideres que cada actuació era d’hora i mitja, estaríem parlant de quasi cinquanta hores de material per visualitzar. I a això se li suma el fet d’intentar que sortís tothom que ha participat, que fos una història coherent i que tingués el joc que parla un personatge d’aquest any, però qui li respon és un personatge d’una edició anterior. S’ha donat inclús el cas que algú que havia fet diverses interpretacions es contestava a si mateix [riu]. La part de busca i recerca crec que ha sigut la més complexa.
–Parla tota l’estona d’una experiència immersiva.
–La idea era fer alguna cosa diferent de les vistes anteriorment i l’experiència immersiva no és perquè només sigui audiovisual, sinó perquè hem buscat que sigui un format multipantalla. En aquesta edició, hi havia cinc pantalles principals en les quals transcorria tota l’acció, però també hem volgut posar en marxa el suport de diferents efectes visuals en el sostre: el cel estrellat, la neu que queia del sostre de la sala, calar ‘foc’ a tota la sala en el moment que apareixia l’escenari de l’infern, etc.
–Creu que és el camí a seguir en pròximes edicions?
–La tradició demana tradició i crec que el format teatral no s’ha de perdre, ja que és el que correspon. En anteriors edicions ja s’havia fet alguna part audiovisual, però com també s’havia provat amb formats més musicals, per exemple. Sempre està bé innovar en diferents fórmules, però crec que l’original no s’ha d’arribar a perdre mai.
–Parlàvem d’un balanç general, però que hi ha sobre la seva part més personal? Suposo que també ha sigut tot un repte.
–Tot i que audiovisualment sí que he dirigit molts projectes abans d’‘Els Pastorets’, aquesta era la meva primera vegada al capdavant d’un espectacle com aquest. Ha sigut una direcció molt curiosa, però també molt divertida a l’hora d’intentar barrejar la tradició amb les noves tecnologies. Al final és una mica al que ens dediquem nosaltres, les persones que estem ficades en tot el que és el món audiovisual: buscar sempre aquest fil tecnològic i innovador en tots els projectes que ens arriben per donar-los una nova vida diferent de l’anterior o les que tenim més vistes.