Barcelona, 1971. El Manel Niell va estudiar Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i després es va especialitzar en la recerca enfocada en la micologia, l’estudi dels fongs. Aquest fet el va portar a Andorra, on també va començar a prendre contacte professional amb l’etnobotànica.
–Les plantes reben la importància que realment tenen?
–Les plantes són omnipresents a la nostra vida. Una cosa ben diferent és que siguem conscients de la seva importància. Si ens fixem bé, trobem els seus usos a la fabricació de tèxtil, alimentació i medicina, entre altres coses. Cada vegada tenen més rellevància i sense elles no existiríem.
–En quin moment es va començar a interessar pel món de la botànica?
–Des de la carrera. Al principi estava molt centrat en la zoologia i els animals, però de mica en mica em vaig anar derivant cap a l’àrea de les plantes, les algues i, sobretot, els fongs.
–L’estudi dels fongs és la micologia, oi?
–Correcte. M’apassionaven. En tractar-se d’éssers poc corrents, em semblaven, i em continuen semblant, molt curiosos i impressionants. Concretament, els paràsits.
–En què consisteix l’acte que fa a ‘Canya als museus’?
–Es tracta d’un seguit de xerrades en què, juntament amb els assistents, observem i comentem les plantes de l’hort i duem a terme una introducció als usos de les plantes pirinenques.
–Quants usos tenen aquestes plantes?
–Al voltant de 20 utilitats diferenciades, però la major part d’elles es dediquen a usos medicinals, comestibles i també beuratges. Cal remarcar que el 50% de la composició dels medicaments genèrics tenen un origen vegetal.
–I, quins són els usos més curiosos a parer seu?
–A part dels vessants alimentaris i medicinals, les plantes també s’han fet servir històricament a l’àmbit de la construcció i a l’agricultura, sobretot, en la fabricació d’eines pel camp.
–Quants tipus de plantes hi ha a Andorra?
–Hi ha al voltant de 1.600 espècies diferents de plantes a la zona del Principat.
–Hi ha algun tipus d’espècie mortífera als Pirineus?
–La Tora Blava és la més comuna, està molt repartida a la zona dels Pirineus i és de les més mortíferes d’Europa. Amb la ingestió d’una petita quantitat pot causar-li la mort a una persona adulta. Cada any es registren intoxicacions i s’ha d’anar amb molta precaució a la muntanya, perquè es confon amb l’enciam de font que és molt semblant.
–I plantes carnívores?
–No són com les típiques plantes tropicals exuberants, però hi ha algunes. Un exemple seria la viola d’aigua.
