Magali Salomon és corredora de muntanya per la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), i en poc temps s’ha posicionat com una de les joves esportistes destacades del país. Encara en la categoria sub-23, Salomon va signar una gran actuació als Campionats del Món d’Skyrunning Juvenils, travessant la línia de meta en primera posició gràcies a un crono de 50.21, tota una fita per a aquest esport al Principat.
–Ha arribat fent molt soroll a les curses de muntanya, no?
–En veritat fa uns 10 anys que em vaig aficionar a córrer per la muntanya, però jo sola, per desconnectar, mai en competicions oficials. De fet, fins a la pandèmia formava part d’un equip de ciclisme, i feia curses amb la bici, però ja tenia al cap el fet d’apuntar-me a la FAM, tot i que a causa de la pandèmia ho vaig haver d’ajornar.
–Com passa de caminar per la muntanya a traslladar-ho a la competició?
–Gairebé ni m’he adonat. Sempre he competit en un esport o altre, i ara amb el que vaig aprendre del ciclisme sé el que és patir, esforçar-te, donar-ho tot, i quan em van donar l’oportunitat de fer la Vertical no m’ho vaig pensar. Per a mi va ser òptim perquè ja tenia la tècnica i la resistència.
–I va fer la cursa sense entrenar?
–Ho vaig intentar, perquè volia conèixer el recorregut i preparar-me, però em vaig perdre encara no sé com (riu). Aleshores, només sabia que havia de pujar i gestionar-me.
–No tenia nervis?
–En aquest punt va ser clau la gent que va estar al meu costat, i gent de la federació. Em van donar confiança i vaig anar molt trenquil·la, i quan vaig veure que la distància amb la resta de competidores era suficient vaig pensar que alguna cosa podríem fer. Però vaig arribar dalt sense adonar-me que havia guanyat (riu).
–El fet de competir sense pressió va ser clau?
–Completament. El fet de no tenir pressió em va fer córrer inclús més lleugera, i va subratllar aquest pensament que sense aquests nervis i pressió poden sortir resultats molt més macos que no pas a la inversa.
–Va tenir el seu debut també als Skyrunning World Championships 2022?
–El nivell d’un mundial no va tenir res a veure amb el del campionat juvenil. Aquí, de fet, vaig fer el que no havia de fer, que era intentar seguir a una corredora d’elit (riu). Són errades que em fan créixer i em donen experiència, que en tinc poca encara.
–Tenim Magali Salomon per temps en aquest món de les curses de muntanya?
–Per descomptat. Ja estem preparant les pròximes cites de la temporada.
–Què la caracteritza com a esportista?
–Sempre vaig al 100%. Soc ambiciosa i autoexigent, tant a l’esport com a la vida en general, i intento treure la felicitat del patiment, perquè això significa evolucionar.
