LUNA COHEN

La cantautora brasilera Luna Cohen. Foto: LUNA COHEN

CANTAUTORA

La cantautora brasilera Luna Cohen, arrelada a Catalunya des de fa més de 14 anys i amb un Premi Enderrock sota el braç, serà la protagonista avui del cicle d’estiu escaldenc Músiques del Món. Bossa nova, samba i jazz. Cohen pintarà de colors la Plaça Corpínceps a les 19 hores a amb el seu nou disc Flor de Cerrado.

– Fa menys d’un mes va ser la protagonista de les Nits Obertes d’Ordino i ara torna al Principat.

– És la primera vegada que vinc a Andorra i amb dues propostes molt diferents entre elles. El concert que vaig fer a Ordino és de petit format, vaig interpretar sobretot temes de bossa nova clàssica i de la música popular brasilera. El concert d’avui a Escaldes és amb el meu sextet, Luna Cohen Grup; un projecte amb el que portem cinc anys i tenim dos discs editats, inclús un d’ells va ser Premi Enderrock 2013 a la millor nova proposta de jazz.

– La rebuda devia ser bona si torna tan aviat.

– Ens fa molta il·lusió venir a Andorra perquè feia molt temps que volíem venir a tocar; sembla increïble com estant tan a prop pot ser tan difícil contactar amb representants i saber com portar les coses aquí! Per fi hem aconseguit portar aquests dos concerts i m’agradaria venir més sovint, perquè és un país meravellós, amb un paisatge privilegiat i la gent és molt maca. Vaig estar encantada amb el públic d’Ordino, molt interessat per la nostra música.

– ¿Què escoltarem avui ?

– Venim a presentar un nou disc, Flor do Cerrado, que el dissabte passat vam presentar al Festival Mas i Mas de Barcelona En la nostra música, jo canto la majoria dels temes en portuguès, el meu idioma natal, però tot i que el ritme és brasiler, hi ha estàndards de jazz, és un llenguatge propi nostre, original, tots els temes són originals. Temes meus i composicions dels altres membres del grup.

– ¿Com sorgeix la idea de barrejar la música brasiler amb el jazz?

– Va ser una casualitat. A l’escola que vaig començar a estudiar, al Taller de Músics de Barcelona, està molt enfocada al jazz. Per tant, els músics que vaig conèixer eren de jazz i els primers projectes cantava estàndards i bossa nova, que aquí es veu com el jazz brasiler perquè té una similitud en la estructura musical i l’harmonia és bastant semblant. Però la part d’improvisació és jazz, i això ho introduïm. Vull que hi sigui, tant en el disc com en el directe tots els meus músics tenen el seu espai d’improvisació. M’agrada molt el jazz però no em considero un músic de jazz; la meva música té arrel jazzistica però jo no sóc un músic de jazz.

–En el nous disc hi ha dues cançons en català.

– Temps i Paraules Afins. Em fa molta il·lusió que hi siguin perquè porto temps a Catalunya i va ser un desafiament per a mi composar lletres en català. Una d’elles, Temps, la vaig compondre juntament amb Joel Moreno i Jordi Santanach. Una lletra poètica que parla sobre la nostra visió de la vida, que canvia depenent de com estem.

– ¿I ‘Paruales Afins’?

– Paraules Afins va ser la primera. Feia molt temps que volia fer una cançó en català i em bloquejava molt sempre que ho provava. Té una història molt curiosa, va ser per casualitat, estava somiant amb una melodia i de cop, quan em vaig despertar, vaig pensar que no volia perdre la melodia amb la que somiava, vaig anar al piano. Vaig decidir fer la lletra en aquell moment mateix per no oblidar-la i va sortir exactament en allò en el què estava pensat: un recull de sons d’un somni, donant la benvinguda a la melodia, peces del joc, notes, sons i paraules afins, que volen dir alguna cosa o donar color a la melodia. Va ser una cosa que em va agafar per sorpresa.

– Parlant de curiositats, en la seva carrer musical n’hi ha moltes. De fet, va ser Manu Chao qui, per casualitat, la va descobrir cantussejant pels carrers de Barcelona…

–He aprés que a la vida hem d’estar sempre oberts als canvis i les coses que se’ns presenten. Està molt bé que la vida et sorprengui amb coses inesperades, et pot portar coses que mai imaginaves, i deixar-te portar és divertit i ric. El Manu és un músic al que sempre li estaré molt agraïda, perquè m’hagi gravat i ensenyat la meva veu. De tant en tant ens trobem, cadascú té la seva vida, i musicalment no tenim res a veure. Jo he fet el meu camí i a vegades per aquesta història el públic vincula la meva música amb la seva, i som dos estils complentament diferents.

– Si més no sorprèn que sigui algú pel carrer qui descobreix el teu talent…

–Sí, jo portava des dels 15 anys estudiant arts plàstiques i tenia molt clar el que faria a la meva vida. Mai se’m hagués acudit que pogués fer música. Jo crec que aquestes coses sempre passen quan un està de vacances o està viatjant, que està en un estat relaxat i obert a les possibilitats, veus les coses diferents, tens un altre perspectiva de tu mateix. Per això tampoc ho trobo tant tant estrany.

– Classifiquen el seu disc com a ‘colorista’, ¿també l’hi consideres?

– Si el veig ple de colors, jo sóc així. M’agrada la diversitat els colors, passa per molts sentits.

–Les coses no son blanques o negres…

– No. Són verdes, blaves, roses, liles… de colors diversos i m’agrada que sigui així.

–També diuen que la seva música és una ‘regeneració’ de la música brasilera.

– La música brasilera és tan diversa que es regenera en si mateixa constantment. Tots els músics brasilers tenim una influència. Brasil ha estat colonitzat per portuguesos i hi ha anat gent de tot el món. El propi Brasil és tant gran! sempre s’està regenerant.

–¿Té ganes de tornar al Brasil?

–Jo ja porto molts anys aquí. El lloc que has triat per viure té tanta o més importància que el lloc on has nascut. A mi m’agrada molt el caràcter dels catalans, la manera de ser, la manera de treballar… d’entrada són una mica tancats, però després son persones meravelloses. Em sento molt ben acollida. També m’agrada molt Brasil. Ja no sé d’on sóc. Espero que la vida em sorprengui ja no m’atreveixo a dir si tornaré o no.

Per a més informació consulti l’edició en paper.