L’acrònim Llapa recull a la recentment constituïda Lliga Americana del Principat d’Andorra. És una federació d'associacions de residents americans al Principat i que volen representar els interessos col·lectius generals dels associats davant dels organismes internacionals i les administracions públiques comunals i nacionals. El seu president és Lorenzo Castillo, un peruà que acumula gairebé 16 anys de resident al país i que enceta aquesta responsabilitat amb una enorme il·lusió. També és Secretari General de l’Organització mundial de comunitats peruanes i, com a molts altres, va ser la necessitat laboral la que el va arrossegar a buscar altres camins.
–Com va néixer la idea de formar la Llapa?
–Nosaltres ja tenim experiència com a col·lectiu peruà i des de la perspectiva d’altres col·lectius com els equatorians, mexicans, o argentins de participar a la societat andorrana per integrar-nos a un país que sentim com a nostre i molt ben acollits.
–Quantes associacions formen la lliga?
–Ara mateix a Andorra hi ha cinc associacions constituïdes legalment com a col·lectius i a la Llapa estan incloses aquestes cinc, excepte Uruguai, que s’està enfortint i esperem que s’uneixin aviat a la Llapa. Som, bàsicament, una federació d'associacions.
–Quins objectius us heu marcat?
–Busquem la integració dels membres dels col·lectius que representem. La unitat i la solidaritat que tenim entre nosaltres i poder reunir emigrants que, per dir-ho així, no tenen una orientació inicial al país. Volem assumir que el nostre país d’acollida, Andorra, ens han de portar a la compenetració i a la germanor amb ells i ajudar en tot el que poguem.
–Vostè es deu sentir gairebé andorrà.
–Crec en la feina de voler conviure i aconseguir fer nostre el país que ens acull i poder fer-lo nostre. Clar que trobem a faltar la nostra primera etapa de la vida, però faré 16 anys a Andorra i ja serà el lloc on he passat més temps a la meva vida. Sóc peruà, estimo la meva pàtria, al meu país, les meves amistats, però també n’he fet aquí i m’he sentit integrat des del primer dia. Podem dir que sóc «andorranoperuà». La globalització ha fet que podem abarcar molt més espai i ens podem sentir d’un país que ens ha adoptat o, fins i tot, que nosaltres ho hem pogut adoptar.
–Quines activitats teniu previstes?
–Bàsicament enfortir les organitzacions ja existents, que no desapareguin per falta de temps o per inèrcia i ajudar a organitzar-se als col·lectius que, pel que siguin, no ho puguin fer. Cada col·lectiu té els seves pecularitats, però podem col·laborar i incentivar per seguir endavant. Una unitat que va més enllà d’una frontera. Andorra la Vella és la capital iberoamericana del 2016 i la parròquia serà el centre del món, amb molts ulls a sobre de la capital. Ens agrada ser partíceps d’una germanor així, a nivell associatiu i gubernamental.
– Amb quins problemes us podeu trobar inicialment?
–Com a organització, els típics problemes associatius i, després, els laborals i persones que acaben d’arribar i necessiten integrar-se. La Llapa ha d’assumir aquesta orientació per ajudar als que acaben d’arribar. A més, donem assistència als representants dels consulats, viatgem sovint a Barcelona i això implica temps, permisos a la feina, horaris… i a nivell de Llapa pretenem trobar un mecanisme per donar una sol·lució. Un consulat itinerant o un consulat honorariseria una bona mesura momentània i pot pal·liar algunes carències.
–Què li agrada d’Andorra?
–La societat. Sé que la gent diu que els andorrans són una mica tancats al principi, però jo em vaig trobar tot el contrari. Em va sorprendre la rebuda que vaig tenir i, també, les infraestructures del país, molt bones i molt diferents al que estava acostumat. A més, les muntanyes m’encanten i és una llàstima que per raons de temps no les puc gaudir tant com m’agradaria.