Solidari de mena, ara fa quaranta anys que Lluís Dejuan va traslladar-se al Principat, originari de Lleida. Actualment compagina la seva professió com a productor audiovisual amb la tasca d’encapçalar l’Associació Andorrana de Vehicles Antics (AAVA), labor amb què contribueix en la significant promoció de la cultura i conservació dels clàssics de l’automobilisme al país, permetent-ne l’exhibició per a que tothom pugui gaudir ni més ni menys que del que ell mateix qualifica com a «museu ambulant».
Quina és la seva afició preferida ?
–El ferro vell! (Riu). Evidentment, els cotxes clàssics són la meva passió; el ferro vell però ben cuidat!
– Què li agrada d’Andorra?
–Tot. Andorra m’ho ha donat tot i per tant m’agrada tot, del país..
– I allò que menys, alguna cosa que canviaria?
–Les mancances socials que tenim moment. A vegades els donem l’esquena perquè no som conscients de que la gent de prop pateix més del que pensem.
– Quin és el seu racó preferit del país?
–Casa meva, Vila. Encamp, que és la meva parròquia, és el que més m’agrada.
– Recicla?
–I tant, sempre que puc, intento reciclar.
– Està d’acord amb pagar IRPF?
–Quin remei ens toca.
– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Per motius de feina m’hi trasllado sovint. Sóc productor de televisió, així que constantment viatjo per fer reportatges arreu. D’aquí pocs dies, per exemple, viatjo a Islàndia per fer la cobertura dels Jocs dels Petits Estats. Però no he pensat mai en marxar del país.
– Li satisfà el model sanitari?
–Sí.
– Comprar a Andorra és barat?
–Ara ja no.
– Li interessa la política?
–Bastant.
– Se sent inquiet sense el telèfon mòbil?
–Sí, molt! En porto dos a sobre, no sé viure sense el mòbil.
– Quin és el programa de televisió que més li agrada?
–Els informatius.
– Té por de la mort?
–Sóc membre de diversos col·lectius de voluntaris del Principat, com són l’equip de voluntaris de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell o el que treballa conjuntament amb la Creu Roja Andorrana, Això fa que fa que quotidianament mantingui contacte amb persones que, malauradament, perden la vida en el transcurs de la tasca que desenvolupem els voluntaris. Així que, més que témer la mort, intento facilitar el procés oferint suport moral a les persones amb qui treballo, amb tot el que tinc en les meves mans. La toco cada dia de molt aprop, la mort.
– Creu que després de la mort hi ha alguna cosa més?
–Sí, de ben segur, hi ha alguna cosa més enllà.
– Practica esport?
–Ni un! El metge em renya sempre que el visito, però no hi ha manera de trobar una estona per practicar esport.
– Intenta estalviar?
–Sempre. Al meu pare sempre li he agraït dues coses, entre altres: per un costat, que m’inculqués l’estalvi com a hàbit i, per l’altre costat, que m’ensenyés a ser treballador. Intento estalviar tot el que puc.
