LLUM és una artista, compositora i ‘performer’ de Barcelona que es va donar a conèixer en la primera edició del concurs de TV3 ‘Eufòria’. Ara, gairebé dos anys després és una de les propostes musicals que actuaran aquest vespre com a part del Festival Ull Nu per presentar els seus dos primers EP’s conceptuals ‘No Light’ i ‘Without Darkness’.
—Aquest dissabte actuarà al Festival Ull Nu. Quina proposta porta preparada?
—Porto la proposta dels meus dos primers EP’s ‘No Light’ i ‘Without Darkness’, i és una proposta bastant divertida que crec que té molta festa, però també té intensitat i moments més íntims.
—És la primera vegada que ve a actuar a Andorra?
—Sí. És la primera vegada que vinc a actuar a Andorra, i quan m’ho van dir, vaig pensar que guai, primer bolo internacional. Fa molta il·lusió la veritat. Moltíssima.
—El passat 26 d’abril va publicar el seu darrer EP, ‘Without Darkness’, que es podria dir que és la continuació de l’EP que va publicar l’any passat ‘No Light’. Era la idea des d’un inici treure dos EP’s interconnectats?
—Sí, són dos EP’s que són conceptuals i que hi ha cançons que, tot i no estar juntes dins del mateix EP, s’interconnecten entre elles en l’àmbit sonor. Així que sí, és una mica aquest concepte de dos projectes que estan polaritzats però a la vegada junts.
—Com va ser el procés de creació?
—Va ser un procés bastant introspectiu pel que fa a la composició. A nivell de producció i de presa de decisions de les cançons i de com s’acaben de desenvolupar va ser un procés d’autodescobriment. Al final és el meu primer projecte i són les meves primeres cançons així que em vaig donar molta llibertat i vaig voler provar amb molts gèneres, amb les inquietuds que feia anys que tenia sobre la música, que eren tant voler fer una balada, fer alguna cosa molt més llatina com era un dembow, però tampoc fer-ho llatí, era potser amb un toc molt més industrial. Era una mica plantejar-me reptes i crec que ho he complert perquè cada cançó l’he plantejat, l’he escrit i l’he produït amb persones diferents, de maneres diferents i després ja s’ha cohesionat tot, però tots els processos de cada cançó van anar bastant diferents.
—En alguna ocasió ha descrit ‘No Light’ com una mirada al passat i ‘Without Darkess’ com una mirada al futur. Com es diferencien els dos EP’s?
—Estan interconnectats pel tema del títol perquè junts creen la frase ‘No Light Without Darkness’, però entre ells tenen, sobretot estèticament, diferents referències: ‘No Light’ la balena, ‘Without Darkness’ el cavall; ‘No Light’ té una estètica més blava, té una estètica de producció i d’efectes més aquàtica, que a mi el mar em recorda una mica a la meva infància, als records. En canvi, ‘Without Darkness’ té aquesta estètica més vermella, més sanguínia i més terrenal que em fa recordar una mica més al present i a una projecció més cap al futur.
—Es una artista que ha vingut a revolucionar l’escena pop-electrònica catalana però també en l’àmbit internacional. En la seva música barreja el català, el castellà i també l’anglès. Creu que tenint aquesta versatilitat lingüística el seu art podrà arribar a molta més gent?
—Tant de bo. Sento que produeixo les cançons i que les interpreto amb clau que pugui ser així. Crec que al final la música és una cosa que pot traspassar barreres i que qualsevol persona que escolti ‘A Galope’ o ‘Liquid Latex’ entén l’onda i li pot agradar.
—Quin missatge espera transmetre a través de la seva música?
—Jo intento que a ells els arribi el que els hagi d’arribar, que interpretin el que vulguin de cada cançó i que cadascú ho visqui a la seva manera, però si el que estic intentant fer arribar amb el meu projecte és un producte de qualitat i és un missatge de música introspectiva, d’un espai que sigui per a ells perquè puguin ballar i puguin desfogar-se. Hi ha cançons de pop i de ball que són per purgar-se, però també hi ha cançons que generen espai més introspectiu i més íntim i és una mica jugar amb això. Per a mi un dels meus màxims objectius és que la gent s’inspiri i que em pugui tenir com a referent perquè puguin també ells fer el seu propi art o puguin viure la seva vida.
—Com descriuria la seva evolució com a artista des que va sortir d’’Eufòria’ fins al punt en el qual es troba avui en dia?
—Una evolució bastant ascendent emocionalment, tot i que amb una mica de muntanya russa perquè no és fàcil a vegades, però és part de l’experiència. Ho descriuria com 100% aprenentatge i també la intenció de voler continuar aprenent a tota velocitat, crec que això ha caracteritzat bastant aquesta experiència, perquè l’experiència en el programa també va ser d’aprenentatge a tota velocitat, de moltes coses noves que em van passar amb 18-19 anys i aquest any després del programa ha estat la intenció de continuar volent aprendre, de conèixer gent nova i fent un projecte a tota velocitat, tot i que al final no ha acabat sortint tan de pressa, però igualment sento que ha sortit de bona manera i molt ben acompanyat.
—Finalment, pot avançar alguna cosa sobre els seus pròxims projectes?
—De moment es pot esperar alguna col·laboració xula que segur que acaba sortint. Estic treballant també amb artistes que admiro molt del panorama català i jo crec que sobretot ara mateix es poden esperar concerts guais i una mica d’assentament d’aquest primer projecte que ha sortit, i qui sap si potser algun component que acabi de tancar d’alguna manera aquest projecte, tot i que sento que no s’acabarà de tancar mai. Molta música avantguardista i moltes ganes d’expressar qui soc, d’on soc i d’on vinc. Això segur.
