L’Àlex Ros Vargas va néixer a Andorra l’any 2003, i porta des de ben petit ajudant a la seva família amb el conreu de tabac. Actualment, amb 19 anys, combina els estudis superiors d’informàtica amb la feina al camp de tabac amb el seu pare.
–Per què aquesta professió?
–Perquè l’he viscut des de ben petit. Fa dues generacions que la meva família hi treballa.
–Des de quan es dedica al tabac?
–Des dels cinc anys. Vaig començar acompanyant el meu avi, el pare i el tiet al camp per fixar-me com ho feien, i així, any rere any he anat ajudant-los. Al principi només feia les tasques més senzilles. Ara ja els ajudo amb totes les feines, des de l’inici fins al final de la plantació.
–Quines són les seves tasques?
–En primer lloc, preparar el camp i la terra per després plantar-hi. Quan el tabac ja està plantat s’ha d’entrecavar, sulfatar i abonar. La planta es va fent gran i llavors es talla la seva flor i els brots, i quan ja ha madurat prou es recull i es penja als assecadors, on s’estarà uns quatre mesos aproximadament. Més tard es despenja el tabac, es desfulla i es classifica segons la qualitat de les fulles. Per acabar, s’agrupen els feixos de les fulles classificades i es fan els farcells de tabac.
–És complicat combinar-ho amb els estudis?
–Va per temporades. Per exemple, a l’hora de plantar i desfullar, he de combinar-ho amb la recta final del curs, amb els exàmens finals del maig i amb els semestrals del mes de novembre i desembre. D’altra banda, al mes de juliol i agost se’m facilita perquè estic de vacances.
–Creu que és una feina difícil?
–Més que difícil, la considero una feina que necessita moltíssima dedicació, temps i coneixements per saber reaccionar sobretot a les adversitats.
–Parlant d’adversitats, com valora la collita d’aquest any?
–De muntanya russa. Ha sigut un any d’alts i baixos, tant semblava que tot anava bé com de sobte s’empestava. Hi ha hagut llocs que han tingut bona collita, altres l’han tingut pedregada i alguns empestada.
–I la vostra com ha estat?
–Ens va pedregar a tota la zona, però per sort va ser poc. A més aquest any ha sigut una mica empestat, i hem tingut algunes zones afectades. Si no s’hagués infectat, hauria estat un molt bon tabac.
–Tot i això, espera una bona valoració?
–Depèn del temps d’aquests darrers quatre mesos, la humitat o si les condicions són bones perquè s’assequi correctament. Si aquest pas es fa adequadament, segurament serà un tabac millor de l’esperat.
–Quines previsions té per la propera tongada?
–Com diuen, ‘qui dies passa anys empeny’, s’ha d’anar dia a dia. Encara hem d’acabar aquesta, però tant de bo sigui millor.
