PER ALBERT CANES
Té 31 anys i des dels 19, Àlex Bercianos ha estat involucrat en el món dels ral·lis. Va estar pilotant de forma activa des del 2004 fins el 2012 i va fer una aturada en l’automobilisme en la qual es va dedicar a l’equip nacional d’esquí alpí. El cap de setmana passat va tornar tres anys després per disputar el Ral·li de Torrefeta-Florejats del Campionat de Catalunya de ral·lis de terra, en el qual un problema mecànic el va obligar a abandonar. Malgrat tot, segueix pensant en més projectes.
–L’esportista neix o es fa?
–Neix i es fa. Hi ha aptituds o qualitats que les tens innates i altres que les vas desenvolupant en funció del que vas treballant.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–El meu ídol d’infantesa és Michael Schumacher.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Ara mateix és Sebastian Ogier.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Superar-se a un mateix. Això és el que més motiva. Veure que cada dia ho fas una mica millor o que pots fer millor.
–Té confiança en el futur?
–Sí, totalment. Si no ets positiu ni tens confiança, malament. Així no surten els projectes.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Sóc empresari i al mateix temps ho compagino amb l’automobilisme i també estic com a entrenador d’un esquí club i donant cursos de conducció sobre gel.
–A part de dedicar-se a l’automobilisme, té alguna afició? Quina?
–Sí, m’agrada molt esquiar.
–Un petit plaer diari?
–Quan acabo de treballar sempre m’agrada anar a fer una mica d’esport, ja sigui running o una classe de spinning amb alguns amics i després fer una sauna o un bany turc. Això m’agrada molt per desconnectar una mica.
–Que el pot treure de polleguera en una competició?
–Quan no surten els temps. Això em mata. Quan no són tal i com espero i no entenc perquè no estan sortint bé les coses.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un pilot?
–Li demano treball, constància i que sigui valent perquè és un punt que fa falta ja que per molt treball i constància, quan arriba el moment i et falta això vas malament.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Sí, cada vegada més. Tant els mitjans escrits com audiovisuals cada dia estan més a sobre i m’agrada. Que es pot millorar? Sí, és clar, sempre es pot millorar, però per exemple s’està fent un bon seguiment del bàsquet, de tota la campanya que està fent el Cristian Espanya per córrer al Dakar, a l’Albert Llovera, el rugbi sempre ha tingut tradició,… No s’està fent malament. Amb l’esquí també s’esta fent cada dia millor. Crec que sí hi ha prou reconeixement.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–El que està claríssim és que el fet de patrocinar pogués ajudar a desgravar seria un gran què per poder avançar i més en un esport tan sumament car com és l’automobilisme. A part tampoc estem reconeguts com a esportistes com a tal perquè no formem part d’esport olímpic i això et priva de beques, per exemple.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que no llanci mai la tovallola. Sembla tot molt fàcil, però de senzill ni hi ha res. No és fàcil ni guanyar una cursa de cap de setmana de costellada. És a dir que tot és molt difícil i no s’ha de llançar la tovallola. S’ha de lluitar molt per aconseguir qualsevol resultat.
