- Bandera, de carrer, sobre el Valira i amb Caldea al fons: 100% escaldenc. Foto: ÀLEX LARA
–¿Ja li han pres les mesures per al vestit?
–Dissabte que ve hi anem.
–Amb la faixa, ¿se’n sortirà?
–Des de petit que els dies de festa grossa que m’enfaixen, a casa. Així que una mica de pràctica ja en tinc.
–L’hereu d’Escaldes, ¿és també l’hereu de casa seva?
–Ho sóc, ho sóc. Tinc dos germans més petits: ella es va presentar a pubilleta, i no va poder ser. Però té en mi l’exemple que amb perseverància, es pot aconseguir.
–Perdoni, però, això de lluir armilla, faixa i vigatanes, ¿li va?
–M’agrada, sí, perquè forma part de la tradició del pubillatge. Però no pel dia a dia, és clar.
–Ara que ningú ens sent: sense rivals, ho va tenir molt fàcil. ¿Massa i tot?
–Doncs sí, m’hauria agradat una mica més de competència, però està clar que el jovent d’avui no s’involucra en les tradicions del país.
–Però vostè sí. ¿Per què?
–Perquè les sento meves i crec que s’han de mantenir.
–¿Què s’ha de fer perquè la cosa revifi?
–Estaria bé donar-li més rellevància.
–¿Com?
–Que el pubillatge d’Escaldes fos el d’Andorra, i potenciar les sortides al circuit de pubillatge de Catalunya.
–L’any passat s’hi va presentar i aquest any insisteix. ¡Quina insistència!
–És que no hem de deixar que les tradicions es morin, i representar el teu poble és per mi un orgull. A més, és una vegada a la vida.
–Tinc entès que els candidats han de superar un examen de cultureta general escaldenca. Posi’m a prova.
–¿Amb qui està agermanada Escaldes?
–Fàcil: amb Lalín. Pel cruceiro de la plaça (de Lalín, és clar).
–Doncs era un pregunta amb trampa. També estem agermanats amb Étang Salé, a l’illa de Reunió.
–M’ha agafat. A veure si l’agafo jo: ¿quina festa se celebra el 8 de maig?
–Sant Miquel d’Engolasters. El primer acte oficial del pubillatge, per cert.
–També els demanen de saber estar a taula. ¿Què s’hi ha de fer, i què no?
–Sentit comú: donar conversa als veïns, esperar que tots tinguin el plat abans de començar, donar el bon profit, improvisar un brinds….
–El somni del perfecte hereu, ¿és trobar la pubilla ideal?
–El meu somni seria competir al pubillatge català. Em fa mal no poder-ho fer.
–Amb la mà al cor: quan els va dir als amics de la colla que es presentava per a hereu, ¿encara riuen?
–No, perquè ho sabien de l’any passat. Em van venir a animar i ara n’hi ha que volen presentar-s’hi l’any que ve.
–¿I lliga més, des que és hereu?
–Doncs sí. Una mica més, sí. Però sense exagerar, ¡eh!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
